Text del 2008
Cada vegada s’especula menys perquè la professionalització del sector constructor afavoreix que es treballi amb plantejaments industrials.
El creixement excepcional de Caixa Girona en els darrers anys ha portat aquesta entitat mitjana de caràcter financer a desenvolupar rols diferents i emprendre nous camins al costat de les grans institucions financeres del país. Arcadi Calzada Salavedra, president de Caixa Girona des del 1996, indica quin és l’estat actual de l’entitat: “Hem afrontat la nova realitat del país, adaptant-nos a cada moment per oferir als nostres clients i a la societat els millors productes i serveis. Avui ens acomodem i adaptem a una economia tranquil·la, amb un creixement suau sobretot en el sector constructor.” Aquest olotí, que va tenir una important trajectòria en el camp de la política durant una etapa de la seva vida, en què va arribar a ser vicepresident del Parlament de Catalunya, ha portat Caixa Girona a emprendre un nou rumb. El senyor Calzada ens proporciona una mirada serena i raonada de la realitat socioeconòmica actual del país.
Hi ha qui qualifica de boom la bonança en el sector immobiliari i de la construcció en els passats anys. Hi ha veus que descriuen aquesta nova situació com el resultat lògic de la realitat actual de l’Estat espanyol en el marc europeu. “No m’atreviria a qualificar-la de boom. Mai en la història d’aquest país no s’havia produït que durant més de 12 anys s’experimentés un creixement tan extraordinari del sector immobiliari. Segurament les causes són moltes, i una de primera i substancial és l’estabilitat de l’euro i els tipus d’interès baixos. El diferencial amb Europa va permetre prosperar en tots els àmbits. Els tipus d’interès estables van fer possible el creixement, i un element fonamental és que el país, que encara es movia en el subdesenvolupament, tenia en l’habitatge un element de confiança i seguretat. Hi ha hagut un desig de propietat que ha impulsat el consum i la demanda. Per altra banda, en un moment de tipus d’interès baixos i amb l’estalvi poc remunerat, la població va optar per l’adquisició d’un habitatge. S’ha creat molta riquesa i tenim un parc immobiliari increïble. Avui es planteja un altre discurs, el de l’accés dels joves a l’habitatge, que requereix nous plantejaments.”
El país s’ha transformat positivament en els darrers anys, s’ha enriquit i s’ha normalitzat. “Ara entrem en una nova fase; no es produiran els creixements passats, però el sector de la construcció seguirà progressant. No veurem grans crisis però sí un refredament.”
Un factor d’estabilitat molt important en el sector immobiliari espanyol ha derivat del rigor del Registre de la Propietat, així com de les notaries. “Ningú no posa en dubte el sentit de la legalitat i de la propietat que hi ha al nostre país amb un cos notarial eficaç i seriós. No passa el mateix en alguns països europeus sense la tradició registral i notarial espanyola.”
L’Estat espanyol és un país de serveis amb una oferta de turisme i oci molt valorada. El clima mediterrani, un litoral privilegiat amb platges i paratges de gran bellesa… són alguns dels atractius que convoquen molts europeus, especialment jubilats. “Es construeixen milers d’habitatges al nostre llevant que no són per a consum intern sinó per a gent del nord d’Europa, i que han de respondre a uns paràmetres de qualitat importants. Aquesta oferta és un factor de creació de riquesa. No únicament tenim un bon clima sinó també bones infraestructures de transports, una oferta sanitària de primer ordre i diversitat de serveis per oferir. Però no només el sector serveis té un paper dins l’economia del país. En un moment de cert refredament del sector immobiliari, la dinàmica industrial augmenta i impulsa el creixement. El concepte d’economia tancada que durant anys havia planat sobre el nostre país ha desaparegut. Hi ha hagut un esclat en el marc d’una Europa que ha facilitat el moviment de persones i mercaderies. Hem pogut presentar una oferta de serveis de primer ordre, som competitius en sectors industrials, i el país s’ha modernitzat i s’ha capacitat per afrontar tot tipus de reptes.”
Ara bé, en els darrers anys a Catalunya no s’han realitzat les inversions que requereix una realitat industrial tan important. “No és just. Hem de recuperar tots els equipaments necessaris i moderns que hauríem de tenir (aeroport, port, infraestructures viàries, trens de rodalies, xarxa elèctrica…). La manca d’inversions a Catalunya en infraestructures ha minvat les possibilitats de desenvolupament. Hi ha una demanda social indefectible en inversions.”
Les dinàmiques de compra i venda de sòl s’han modificat els darrers anys i s’ha consolidat la figura de l’empresari del sector immobiliari. “El promotor és un empresari que té com a matèria primera de negoci el sòl. L’anàlisi socialdemòcrata i d’esquerres ha influït en una visió del concepte de capital i propietat que ha ajudat a crear un Estat fort en serveis que permet als ciutadans equilibrar el seus nivells de benestar i de llibertat. Ara bé, hem de modificar certs prejudicis i entendre que el negoci de compravenda de sòl és legítim i avui hem de parlar d’empresaris del sector immobiliari. Cada vegada s’especula menys perquè la professionalització del sector constructor afavoreix que es treballi amb plantejaments industrials.”
La universitat ha d’esdevenir cada vegada més l’instrument de recerca, dinamització i anàlisi dels sectors empresarials per tal d’acompanyar-ne el desenvolupament. “Això era impensable fa pocs anys en el sector de la construcció, però com que s’ha desenvolupat reclama recerca, anàlisi i millora. El conjunt de les nostres universitats es planteja estar al costat dels sectors dinàmics. L’empresari és com més va més exigent. La qualitat no és un luxe sinó una necessitat, i reclama el coneixement i les capacitats de les nostres universitats.”
Les entitats financeres tenen una progressiva presència en el camp de l’habitatge. “La creació d’habitatge social serà un dels nostres grans eixos de desenvolupament dels propers anys davant d’un demanda social molt gran de la gent jove. Les administracions propiciaran el lloguer i moltes empreses estudien com afrontar que sigui rendible. Hem de ser conscients de la necessitat de l’habitatge social per a gent jove, immigrants, gent sense recursos… S’han d’establir els mecanismes per fer possibles unes polítiques d’habitatges socials importants. La llei ha de fixar instruments que ho facilitin. Que en un mateix espai es conjugui habitatge social i lliure, també. Hem de posar al mercat sòl econòmic que permeti crear habitatge social i fer possible que les empreses puguin treballar en aquest camp de forma fàcil i eficaç.”
El senyor Calzada va més enllà en les seves reflexions: “Progressivament, la mateixa societat gestionarà els serveis generals. Les dinàmiques de la població aniran situant cada cosa al seu lloc.”
Més enllà de la seva vinculació i compromís amb el món financer, Arcadi Calzada admet que uns dels elements més il·lusionants de la seva vida són l’art, la música i la solidaritat, camps en què l’obra social de Caixa Girona té un paper important.
