Text del 2006
La farmàcia hospitalària és cada vegada més a prop de l’assistència farmacèutica.
La farmàcia hospitalària té un pes fonamental en l’organització i funcionament de l’entitat hospitalària. El rigor i les garanties de qualitat en treball i un concepte d’atenció farmacèutica molt pensat per assistir els malalts són elements que reconeix com a essencials Begoña Eguileor Partearroyo, cap de servei de farmàcia hospitalària de l’hospital del Sagrat Cor i coordinadora dels serveis de farmàcia del Grupo CARSA. Tota la seva vida professional ha transcorregut en aquesta entitat hospitalària de Barcelona on ha pogut desenvolupar-se en una professió per la qual sent un compromís total. Filla d’exiliats bascos, va néixer a Caracas –Venezuela-, però amb només onze anys va arribar amb la seva mare a Barcelona, on inicià una nova etapa. El 1974 començà la carrera de farmàcia a la Universitat de Barcelona. “Recordo una formació molt centrada en l’atenció primària però inexistent en matèria de farmàcia hospitalària.”
El seu primer contacte amb aquesta especialització va sorgir de forma casual. Era l’any 1984: “El metge de la família, cap de servei de la UCI de l’hospital del Sagrat Cor, em va proposar que anés a l’hospital per parlar amb la farmacèutica de l’entitat. Em va oferir de fer unes pràctiques i així vaig descobrir una especialització apassionant en la qual em vaig acabar especialitzant.”
Avui transmet la seva expertesa com a tutora de pregrau i de postgrau a residents de farmàcia –FIR-, “una formació de quatre anys que permet guiar el resident en uns coneixements i una pràctica que després haurà d’exercir professionalment. Els estudiants que es volen especialitzar en farmàcia hospitalària haurien de tenir més coneixements mèdics per poder parlar en el mateix llenguatge que els metges.”
També forma part del comitè científic del butlletí d’informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El 1987 va convertir-se en cap de servei de farmàcia hospitalària, càrrec des del qual ha pogut consolidar el servei i millorar-ne els processos de funcionament. “El servei de farmàcia d’un hospital ha estat durant anys molt desconegut pel conjunt de la societat. Se’n desconeixien les funcions assistencials, professionals i legals. Hi ha hagut un camí de lluita per descobrir les accions que s’hi duen a terme i canviar-ne la filosofia. Avui el nucli principal és el pacient i, per tant, és essencial la bona utilització de la medicació. El procés s’inicia amb la prescripció del metge i continua amb la validació de la prescripció -dosis, via d’administració, freqüència, que la indicació sigui correcta…-. Si es detecta alguna anomalia, per exemple una interacció de fàrmacs, es comunica al metge prescriptor per resoldre-la i validar que la pauta és la correcta -si convé li remetem informació terapèutica-. Calen uns filtres de qualitat per assegurar que la terapèutica farmacològica sigui la idònia per al pacient. L’error de medicació existeix i cal cohesió entre els tres estaments que integrem el circuit de la pauta farmacològica, farmacèutic, metge i infermeria, per tal d’establir un protocol de funcionament que asseguri la seguretat del pacient.”
Cada vegada més el servei de farmàcia està implicat en serveis assistencials directes. “No només hi ha una tasca professional sinó també una aportació vital d’informació als pacients. Les interaccions amb aquests són molt positives per conèixer-ne les reaccions davant una medicació. Un programa informàtic ens indica amb exactitud quan un pacient ambulatori ha de venir a recollir la medicació. Si hi ha una situació anòmala, perquè el pacient ve abans o després del previst, li demanem que ens justifiqui el motiu per detectar si hi ha alguna incorrecció en la terapèutica que se li ha prescrit. La farmàcia hospitalària és cada vegada més a prop de l’assistència farmacèutica. En un futur proper treballarem molt directament en el tractament farmacològic actuant directament amb el metge, que ens proporcionarà una informació que ens donarà la pauta per recomanar el procediment farmacològic.”
La introducció de la informàtica als hospitals i especialment als serveis farmacèutics ha estat essencial: “El nostre treball en depèn en bona part, tant per a la dispensació en dosis unitàries a l’hospital, on fem seguiment exhaustiu del pacient, com per a la gestió del servei de farmàcia, per a la unitat de farmacotècnia, de quimioteràpia o de nutrició. Tot i així, hi ha una sèrie de llibres que mai no moriran, en un servei de farmàcia.”
La responsabilitat del medicament és del servei de farmàcia, però per tal de realitzar un servei eficient i segur cal l’aportació fonamental de l’equip d’infermeria. “Es duen a terme reunions periòdiques amb representants d’infermeria per consolidar protocols terapèutics sobre administració de fàrmacs, un aspecte molt important del procés general.”
Els farmacèutics hospitalaris del seu equip estan incorporats en totes les comissions de l’hospital, “en la de farmàcia, de nutrició, d’infeccions, de productes tècnics -adquisició de productes sanitaris-, d’assajos clínics… excepte la de mortalitat i històries clíniques. És significatiu el paper que tenim.”
La comissió de farmàcia i terapèutica és multidisciplinària i s’encarrega de seleccionar una sèrie de principis actius de cada grup farmacològic. “No podem disposar de tota la medicació que es comercialitza. Quan a la guia no hi ha el fàrmac que el metge demana, el substituïm per un altre d’equivalent. El metge confia en les nostres decisions.”
La participació en la comissió de nutrició i dietètica en l’elaboració de totes les dietes hospitalàries “implica la confecció dels protocols que ha de seguir el servei de cuina segons les diferents patologies.”
La preparació dels tractaments oncològics també es realitza en aquest servei, uns tractaments que en els darrers anys han evolucionat molt i permeten parlar d’una millora substancial de la resposta dels pacients amb determinades neoplàsies. “El servei d’oncologia porta el diagnòstic del pacient i en el marc de la seva comissió es pacta el tractament quimioteràpic que es remet al servei de farmàcia, on hi ha una unitat específica de preparació dels tractaments. Comprovem que allò que arriba és correcte. Els tractaments se solen dosificar per la superfície corporal del pacient i abans de manipular-los es valida la prescripció. Un farmacèutic verifica, segons la neoplàsia prescrita, el fàrmac adequat, la dosi, etc.”
La relació amb els pacients afectats per un càncer és molt propera: “Hem de tenir una sensibilitat especial davant d’aquests pacients, molts d’ells amb càncers terminals. La terapèutica oncològica ha avançat notablement en els darrers deu anys i ha incrementat la supervivència dels pacients i l’eficàcia i l’eficiència dels tractaments. La prolongació de la vida del malalts i l’assoliment de més qualitat de vida han estat passos importants.”
Begoña Eguileor se sent plenament compromesa amb el món de la salut i de la farmàcia, àmbit en el qual treballa intensament formant-se contínuament per poder donar el millor servei i assistència a la societat.
