Text del 2006
El nostre servei ha sofert amb els anys una gran transformació tant funcional com tècnica. El repte actual és la consecució de la certificació ISO i la implantació hospitalària de la prescripció electrònica.
L’especialista en Farmàcia Hospitalària Maria Teresa Butiñà i Agustí es va decantar per la carrera de Farmàcia per motivacions estrictament personals: “Fou una decisió nascuda del meu interès per la ciència, i diverses circumstàncies en van portar a l’activitat professional.” Va obtenir la llicenciatura de Farmàcia per la Universitat de Barcelona l’any 1970.
L’any 1971, un cop graduada, inicià la seva etapa professional. Després d’un període de tres mesos a l’Hospital de la Vall d’Hebron per formar-se com a analista clínica, s’adonà que la seva veritable vocació era l’àmbit, aleshores incipient, de la farmàcia hospitalària. Aquesta constatació coincidí amb un fet transcendental en la seva carrera professional: “L’hospital gironí en aquell moment anomenat General Àlvarez de Castro (actual Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta) em brindava la possibilitat de formar-me i treballar com a farmacèutica hospitalària en haver-se produït una vacant.” Maria Teresa Butiñà no va desaprofitar l’ocasió. A Girona, hi arrelà i hi forma la seva família. L’any 1972 va contraure matrimoni i és mare de tres fills, dos dels quals s’han decantat per la professió del seu marit, l’arquitectura.
Els primers anys d’exercici professional com a farmacèutica hospitalària foren un període ple d’il·lusió, però també de reptes i de treball: “L’única titulada del nostre servei durant els primers anys era jo, i les nostres competències eren la formulació, la gestió i la dispensació dels medicaments. Era, a més a més, un servei relativament jove, que s’havia professionalitzat recentment. D’altra banda, mancava un reconeixement oficial de la nostra especialitat. Aquest reconeixement no arribà fins l’any 1982, en què es creà l’especialitat de Farmàcia Hospitalària. No obstant això, durant aquests anys previs al reconeixement de la nostra especialització, la dedicació professional i la cohesió dels farmacèutics hospitalaris del nostre país van fer possible que s’establissin les bases del nostre exercici actual.”
És molt important la selecció de medicaments que s’han d’utilitzar a l’Hospital amb criteris d’eficàcia, qualitat i seguretat. Es realitza a través de la Comissió de Farmàcia, formada per un equip multiprofessional de l’Hospital. “Vaig ser-ne membre fundador l’any 1995, i sempre n’he estat secretària o presidenta.”
“El nostre servei de farmàcia ha sofert amb els anys una gran transformació tant funcional com tècnica i està en contínua evolució. Aquest any, hem iniciat la revisió de tots els processos d’activitat del servei a través de les normes UNE-EN-ISO: 9001/2000, com a eina de millora continuada. També s’incorporarà aquest any un nou programa informàtic de gestió farmacoterapèutica, amb la prescripció electrònica, que ajudarà a evitar errors i a millorar la farmacoteràpia dels malalts.” El servei actualment està format per 30 persones, 6 d’elles farmacèutics especialistes, i 4 FIR, i es treballa en col·laboració amb la resta de personal sanitari de l’hospital.
A part de l’activitat pròpia del servei, adquisició, dispensació, farmacotècnia (formulació i nutrició parenteral) etc., l’activitat no para de créixer, destacant l’atenció al malalt oncològic. L’Institut Català d’Oncologia ha passat a gestionar l’oncohematologia, i durant el mes de març d’enguany es van realitzar 1.825 preparacions de citostàtics. També l’atenció farmacèutica a malalts ambulants i externs de diverses malalties, a malalts afectats de la sida, d’esclerosi múltiple, d’hepatitis C, de fibrosi quística, hemofílics, a malalts que requereixen nutrició enteral domiciliària, hormones de creixement, medicaments estrangers, etc.
De cara al futur, el gran repte del Servei “és l’especialització dels nostres professionals amb la integració amb els equips mèdics, per tal d’aconseguir un ús més eficient dels medicaments i per tant una millora de la qualitat assistencial. És evident que hem avançat molt, però no és menys cert que la farmàcia hospitalària evolucionarà molt més en els propers anys, de forma que guanyarà terreny en l’assistència i en el tracte directe als malalts.”
I tot això sense oblidar la humanitat que sempre ha caracteritzat els integrants de la plantilla de l’Hospital Dr. Josep Trueta: “El personal és molt professional i és molt conscient de la importància d’atendre els malalts amb cordialitat i empatia.”
En aquest context d’especialització, alguns sectors es qüestionen si el temps de formació dels futurs farmacèutics hospitalaris és l’idoni. L’opinió de Maria Teresa Butiñà és la següent: “En l’actualitat el període de formació dels FIR és de quatre anys. Des del meu punt de vista, la durada d’aquesta etapa no es pot escurçar perquè cal que el farmacèutic hospitalari tingui una formació més clínica. L’actual programa de formació dedica el quart any a fer rotació en diferents serveis mèdics, prop del malalt.”
“Pel que fa a docència, des del curs 1992-1993, en el servei es dóna formació de pregrau a estudiants de la llicenciatura de Farmàcia de l’assignatura de Pràctiques Tutelades, de la qual sóc tutora.” L’any 2002 va esdevenir professora associada de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, coordinant les Estades en pràctiques tutelades de Farmàcia Hospitalària de la Regió Sanitària de Girona. També des de l’any 1994 es realitza formació de postgrau a especialistes en Farmàcia Hospitalària, la tutora de la qual és una altra farmacèutica especialista del servei. A més de la dedicació a l’assistència sanitària i a la formació de professionals, Maria Teresa Butiñà ha col·laborat amb diferents treballs d’investigació, en especial amb temes relacionats amb la utilització de medicaments. També ha participat i participa en diferents comitès, tant intra com extra hospitalaris. L’any 1984 va ser nomenada membre del Comitè Assessor en Farmàcia Hospitalària de la Generalitat de Catalunya.
