Text del 2001
Des que Berta Suárez va obrir el despatx ja ha augmentat considerablement el nombre de clients, cosa que significa que fa la feina ben feta perquè en surten molt satisfets: “Em vaig col·legiar el 1998 i vaig estar treballant en un despatx on portava assumptes molt generals. Abans, tanmateix, havia estat preparant oposicions durant uns anys.”
Aquell període de dedicació intensa li va permetre adquirir “uns coneixements fonamentals de totes les branques del dret en general que m’han ajudat moltíssim a l’hora d’exercici en un despatx.”
Independitzar-se no és gens senzill, però no s’ha de tenir mai por de prendre una decisió quan s’està convençut que es pot tirar endavant: “No vaig fer un salt al buit, perquè ja tenia els meus propis casos quan vaig deixar el bufet on estava treballant. Per a mi el més important, de fet, és dedicar-hi moltes hores, molt d’esforç i treball, i llavors és viable fer un pas com el que vaig fer jo.”
A més, s’ha sabut envoltar de companys per poder oferir un servei molt més complet. Compartir despeses és una de les raons per formar un equip, però també ho és el fet de posar en comú coneixements i clients: “Cadascú porta la seva parcel·la, però tenim matèries en comú, com podria ser la penal, per exemple, i el que fem en moltes ocasions és col·laborar en assumptes concrets, perquè pensem que treballar en grup és la millor manera de donar un bon servei al client en moments, com ara l’actual, en el que es tendeix a l’especialització.”
“Jo em dedico principalment a assumptes laborals i penals.” A més, també en porta de matrimonials: “És una especialització que ha vingut imposada pels mateixos clients. Com que ja els gestiones altres qüestions, també confien en tu en un cas de separació i divorci.”
Molts dels temes penals que porta Berta Suárez vénen sovint derivats dels mateixos assumptes laborals en què està treballant o d’altres matèries d’empresa del despatx: “Pot tractar-se de delictes contra el patrimoni, estafes, apropiacions indegudes… principalment són situacions derivades de crisi d’empresa, bé sigui en relació a tercers o als propis treballadors.”
El boca-orella és la millor publicitat per a l’advocat, és a dir, que aquell individu que ha quedat content amb el teu servei, et recomani: “Penso que la majoria de clients nous que ens visiten ho fan perquè han parlat amb algú que ha quedat satisfet, i això ens porta a pensar que estem fent les coses com cal. Altres qüestions ens arriben a través de companys que confien en nosaltres i que, quan es troben amb un tipus de conflicte que no toquen directament, ens el deriven.”
I encara hi ha una altra via per arribar al bufet, i és a través de gestories: “Desvien els conflictes que extralimiten la seva activitat i que requereixen la intervenció d’un advocat especialista en la matèria.”
Berta Suárez, a pesar de ser jove, pensa que és cert que l’advocat ha perdut part d’aquella aurèola que l’envoltava, però que conserva la formalitat que es derivava de les seves actuacions: “Per exemple jo treballo per a empreses franceses que tenen filials a Espanya, i m’adono que els companys francesos són tant o més formalistes que nosaltres.”
Però sí que l’edat pot influir a l’hora d’enfrontar-se a un tribunal: “Crec que massa sovint la joventut es converteix en un handicap i això no hauria de ser així. A vegades, als advocats joves no se’ns tracta amb el mateix respecte que als que tenen més experiència. Per altra banda, sovint alguns companys es confien i creuen erròniament que la teva joventut et fa sortir amb desavantatge.”
Respecte als canvis que suposa la Llei d’enjudiciament civil, està contenta que s’hagi donat prioritat a l’oralitat per damunt dels procediments escrits: “L’escrit és molt preestablert i perd la vida que pugui tenir un judici oral, amb la presència a la sala del jutge, dels implicats i dels testimonis. D’altra banda, poden sorgir preguntes que es plantegen en captar l’actitud, el gest o la mirada de qui presta declaració. En aquests casos la intuïció i la capacitat d’improvisació de l’advocat poden jugar un paper important en la defensa dels interessos del seu client.”
Es parla molt també de la conveniència o no d’arribar a acords i no haver de deixar que sigui el jutge qui resolgui el conflicte, però això no sempre és possible: “Tot depèn de les particulars circumstàncies de cada cas i especialment de la posició del teu client i de l’adversari. Moltes vegades al client li interessa més una solució ràpida que córrer el risc que les seves pretensions no siguin totalment acceptades en el transcurs del procediment judicial que molts cops és llarg i costós.”
És un supòsit habitual que es dóna en l’àmbit laboral on, per exemple, en cas d’acomiadament s’ha previst una conciliació prèvia al procediment judicial davant el Servei de Conciliacions Individuals. “És un sistema ràpid per arribar a un acord abans d’anar als jutjats del social.”
El món del dret ha estat sempre per a Berta Suárez Basterra una vertadera vocació. Per això està adscrita al servei del torn d’ofici en l’especialitat de dret penal: “Normalment et trobes amb casos de gent que té molts problemes i que ha d’aconseguir tirar endavant com sigui i, si tu els pots ajudar, per poc que sigui, et sents molt reconfortada.”
Una de les qüestions que més continuen impressionant-la són els de violència domèstica: “Són assumptes que volen molt d’esforç i tenir el cap fred, perquè realment són molt durs i a vegades és bastant complicat trobar proves i aconseguir que aquelles dones maltractades denunciïn la situació i els abusos que estan patint, amb una realitat complexa pels fills i per la dependència econòmica respecte del marit. I abandonar el domicili conjugal no és tan senzill com pot semblar a primera vista.”
L’aprenentatge permanent és imprescindible per a l’exercici de la seva professió: “L’estudi i la formació continuada són fonamentals i impliquen un millor servei i més qualitat per als clients, la qual cosa es tradueix en una bona competència i qualificació professional, a més d’una optimització en el desenvolupament del despatx.”
