Text del 2001
Les advocades Eugenia Castejón i Mª Montserrat Téllez es van conèixer quan totes dues exercien la seva professió al mateix despatx. La posada en comú de les seves impressions va fer palès el paral·lelisme d’interessos professionals i l’existència d’un mateix codi ètic a l’hora d’abordar les problemàtiques dels respectius clients. Aquesta coincidència de criteris les va animar a assumir el repte d’obrir el seu propi despatx conjuntament: “Vam crear el bufet l’any 1987 amb molta il·lusió, però sent del tot conscients de les dificultats amb què ens trobaríem. En aquest sentit, crec que vam ser molt valentes perquè les dues sabíem que hi havia un risc en el fet de deixar la nostra activitat anterior per obrir un nou gabinet, ja que només disposàvem de la cartera de clients que s’havia anat guanyant, principalment, l’Eugenia amb més anys d’exercici professional. A pesar d’aquest inconvenient, ho vam fer.”
L’orientació i el nombre d’activitats desenvolupades pel despatx s’ha anat incrementant amb el pas del temps: “En un primer moment, vam obrir el bufet amb la intenció d’especialitzar-lo en dret civil. Després, vam començar a posar-nos en contacte amb petites empreses catalanes i vam entrar a treballar també en l’assessorament jurídic.”
Aquesta dualitat de serveis és fruit dels interessos i especialització de les seves sòcies. Mentre Eugenia Castejón ja tenia a les espatlles una àmplia experiència en la branca del dret de família, Mª Montserrat Téllez era encara molt jove per haver-se inclinat per una branca concreta: “La meva joventut i el fet de ser dona van ser obstacles a superar amb un plus d’esforç de cara a demostrar la vàlua professional davant les reticències dels possibles clients. Afortunadament, l’edat és una ‘malaltia’ que es cura amb el pas del temps i l’apreciació errònia de la figura de la dona en el món del dret també ha evolucionat força. Quan nosaltres vam inaugurar el despatx, es tendia a pensar que les advocades s’havien d’especialitzar en el dret de família o civil, mentre que el dret empresarial era més propi dels homes. Aquesta determinació social no va marcar en absolut la nostra trajectòria, perquè jo particularment estava més interessada en l’assessorament jurídic empresarial que no pas en el dret de família i vaig orientar la meva carrera des del començament en aquesta direcció.”
L’augment en el nombre de serveis es veu, però, frenat per la pròpia filosofia del seu projecte empresarial: “Nosaltres no volem créixer en excés, perquè no desitgem perdre el tracte directe i familiar que conservem amb els clients, que, majoritàriament, són petites empreses. Ens agrada parlar directament amb ells i donar-los una solució de forma ràpida i personal. Quan ens demanen determinats serveis que no tractem, els posem en contacte amb despatxos de col·laboradors altament qualificats i especialitzats en les branques que s’allunyen de la nostra activitat.”
Mª Montserrat Téllez considera que el panorama empresarial és prou ampli com perquè puguin conviure els grans despatxos d’assessorament multidisciplinari al costat dels petits gabinets adreçats a l’empresa de dimensions més reduïdes i amb un servei molt més específic: “Els petits empresaris prefereixen treballar amb una assessoria de dimensions modestes perquè pensen que els grans despatxos no els brindaran el mateix nivell d’atenció. Les relacions amb els nostres clients són molt planeres perquè les dues parts tenim punts en comú quant a estructures i problemàtiques.”
Tot i les dimensions del seu projecte d’assessorament, la seva firma constitueix un exemple dels avantatges d’avançar-se als canvis i desenvolupar nous camps d’actuació en el món de l’assessorament: “Una de les nostres branques d’especialització més important és l’assessorament a les empreses de telecomunicacions en les seves relacions amb les administracions públiques. Aquest és un servei que s’ha anat incrementant i completant amb el pas del temps, fins al punt que recentment hem creat un departament específic per encarregar-nos de tot el seguiment jurídic d’aquestes tramitacions. La nostra tasca no s’acaba en el moment que l’expedient és admès per entrar a concurs. Aquesta és només una part del nostre treball que s’ha de dur a terme de la manera adient. Però una vegada la proposta presentada ha passat aquest requisit, s’han de respectar una sèrie de gestions tècniques i jurídiques.”
En aquesta àrea s’adrecen especialment a les PIME i petites ciutats que busquen un servei concret i que desitgen gaudir d’un tracte directe: “Nosaltres cobrim tots els aspectes del projecte tant tècnics, com econòmics, periodístics i d’altres.”
Malgrat que els seus serveis són sol·licitats majoritàriament per petites empreses, el despatx també ha adquirit experiència en la participació en grans projectes –a escala estatal i de comunitats autònomes– de coneguts i consolidats empresaris de la comunicació del nostre país.
L’actuació en l’àrea de telecomunicacions s’inscriu dins del marc de les noves tecnologies: “Existeix una gran dispersió legal al respecte perquè la tecnologia avança més ràpidament que no pas el dret i falten actuacions del poder legislatiu per regularitzar aquest nou aspecte de la societat i conjugar la necessitat d’una ordenació i intervenció públiques amb la cada cop més àmplia liberalització de les comunicacions. Per exemple, en el cas de la radiodifusió, és imminent l’arribada de la ràdio digital al nostre país, fet que comportarà una nova normativa per adequar l’actual a les noves necessitats, a la qual cosa hem d’afegir l’existència de diferents marcs jurídics per a determinades qüestions en funció de les diverses comunitats autònomes.”
L’altre camp d’especialització que ha escollit el despatx és el del dret de societats i contractual: “Assessorem els clients a l’hora d’elaborar un contracte, i realitzem les actuacions que escauen si es produeixen casos d’incompliment. En aquesta part de la nostra labor és molt important la vessant pedagògica perquè els clients acostumen a tenir un concepte molt prefixat del contracte, quan en realitat s’ha d’ajustar a les característiques concretes de la transacció. A la vegada, intentem que ens consultin sempre abans de prendre una decisió, ja que sempre és més fàcil rectificar un projecte que no pas una realitat. També lluitem per la introducció de clàusules que impliquin els tribunals d’arbitratge en cas que es produeixi un conflicte entre les parts.”
En el cas del dret contractual es pot percebre amb nitidesa les diferències entre les diverses generacions d’empresaris: “A la petita empresa s’observa sovint que els responsables tenen mancances de formació econòmica o empresarial. Això significa que han de disposar d’un ajut extern que els guiï en determinades qüestions, com, per exemple, les jurídiques. El problema es planteja quan el propietari pensa que ell tot sol podrà fer front a qualsevol situació que se li presenti.”
