Text del 2001
Vicente Torralba Soriano va muntar el seu primer despatx a Barcelona l’any 1978 quan ningú el coneixia, però l’experiència va sortir bé i va anar creixent. Actualment, dos dels seus fills treballen al seu costat per tirar-lo endavant: “En aquests moments som nou persones, sis advocats i un economista, que sóc jo”, explica en Vicente fill. I és que, malgrat que van començar dedicant-se sobretot a temes processals, s’han vist cada vegada més atrets pel món de l’empresa.
Troben interessant la labor conjunta de professionals de dos àmbits com l’econòmic i el jurídic: “Jo sóc catedràtic de dret civil i vaig ser durant molts anys director del centre universitari Abat Oliva”, comenta en Vicente pare. “Allà vaig promoure un curs per a advocats d’empreses que va funcionar molt bé. La idea era compaginar la branca jurídica amb temes com el màrqueting, la comptabilitat i el finançament.”
També podria ser important impartir nocions de dret en els instituts de batxillerat del nostre país: “Penso que seria molt interessant que s’expliquessin unes línies elementals de dret, però potser la deficiència ja comença amb els propis professionals del dret, perquè el cert és que ens costa molt transmetre unes idees bàsiques per tal que les pugui entendre una persona totalment llega en la matèria.”
I la Mara continua: “El fet que no s’estudiïn els conceptes bàsics del dret i de les institucions jurídiques es reflecteix directament en la societat. Moltes de les coses que ens qüestionem ni tan sols es plantejarien si la gent tingués aquesta mínima base sobre què és l’estat de dret, els principis constitucionals i la seguretat jurídica. D’altra banda, un problema que ens afecta més de prop als advocats és que la gent no s’adona de l’important que és anar a un bon assessor jurídic, segurament perquè no sap distingir entre els uns i els altres.”
Torralba Abogados Asociados ofereix bàsicament serveis jurídics. “De totes formes, intentem que cada vegada siguin més amplis. Pensem que el despatx ha de poder atendre totes les necessitats de l’empresari, ja sigui internament o amb professionals externs experts en determinats temes. En aquests moments, ens dediquem a assumptes civils, laborals, administratius, fiscals, mercantils, competència deslleial, patents i marques, propietat intel·lectual i ens anem decantant cap a qüestions més econòmiques. En aquest sentit, el passat mes de març de 2001 vam subscriure un acord de col·laboració amb el despatx anglès Levy Gee, la qual cosa ens permet no tan sols oferir altres branques d’assessorament com el fiscal o el mercantil internacional, sinó també la nostra presència en altres ciutats espanyoles i europees.”
Es tracta de créixer dins d’uns límits: “La nostra idea és arribar a ser en pocs anys un despatx amb un número suficient de professionals entre advocats i economistes, que ens permeti assessorar els nostres clients d’una manera molt àmplia però a la vegada sense perdre l’atenció personalitzada que actualment oferim. La nostra intenció és que el client continuï sabent en cada moment qui és el seu assessor.”
Es tracta de no perdre el tren del futur, però sense arribar a la despersonalització en què poden caure les grans estructures multinacionals: “Tenen grans especialistes i això fa que hagin d’assolir una dimensió molt important, perquè alguns dels seus treballadors coneixen solament una especialitat molt concreta, per tant, la seva plantilla ha de cobrir totes les àrees de l’assessorament jurídic empresarial.”
La Mara, a més, afirma: “Són despatxos globals, en el sentit que estan a tot el globus, però penso també que perden una mica la visió general dels problemes del client, i per a mi és bàsic que això no es deixi mai de banda. No s’ha de confondre el donar un servei integral, que vol dir que l’empresari no ha de trucar a tres portes diferents per comentar un problema, amb el fet de tenir una visió global del tema. Per exemple, no sempre l’estalvi de diners en impostos pot beneficiar en altres qüestions, i podria ser preferible pagar una mica més, perquè en cas de problemes de per-sonal o de conflictes futurs, serà més senzill solucionar-ho. Doncs bé, això és el que ha de ser capaç de veure un assessor empresarial.”
Són molt diversos els clients que freqüenten el despatx dels Torralba: “Tenim clients força grans i també alguns de molt petits, però som conscients que tant els uns com els altres tenen unes necessitats específiques que els hem de saber resoldre.”
Respecte a si els empresaris es deixen aconsellar per la Mara i en Vicente fill, la primera puntualitza: “La meva experiència és que hi ha dos tipus d’empresari: el que dirigeix empreses, persona contractada i força jove, que escolta sempre el que li puguis dir i no li importa si ets home o dona, jove o gran, i també l’empresari més tradicional, que és sobretot el propietari d’una empresa familiar i que és molt més reticent a la joventut, has d’aconseguir que t’agafi confiança i és complicat. De totes formes, quan te l’has guanyat, tot el que diguis anirà a missa.”
El seu germà, continuant amb aquest tema, afegeix: “No obstant això, sol ser una persona amb idees preconcebudes. Ve amb un projecte que vol tirar endavant com sigui, i costa molt fer-li entendre que potser el resultat no serà exactament el que s’espera.”
Una de les situacions en què es troben sovint els assessors és l’assistència a consells d’administració com a consellers externs: “És una de les parts apassionants de la nostra feina, poder estar al costat del lloc on es prenen les decisions.”
Però hi ha moltes altres coses a la vida d’un professional de l’assessorament: “Sovint esdevenim confessors, i fins i tot sembla que dediquem tot el dia a fer de psicòlegs i només algunes hores a fer realment d’advocats.”
La feina en els consells moltes vegades és la clau per solucionar determinats problemes: “En el Consell és on apareixen tots els problemes personals, les tensions i les lluites de poder, sobretot en les empreses familiars. Per això, pensem que és molt positiva la professionalització dels consells i dels càrrecs directius. És a dir, el fill del soci majoritari o del propietari i fundador no té perquè ser la persona més adequada per portar l’empresa, potser és molt millor que actuï com a president o accionista i que sigui un professional amb uns coneixements extensos del món de l’empresa qui segueixi conduint el negoci.”
També es tracta, en molts casos, de trobar un equilibri “entre la paciència del fill i el saber delegar del pare.”
Això sí que ho tenen molt clar Vicente Torralba Soriano i els seus dos fills: “Penso que són conscients que el despatx, com l’empresa, es crea dia a dia, que ells no hereten res, i estic content de com treballen i de com els agrada la professió. En tot això hi ha tingut molt a veure la seva mare, que ha estat una peça fonamental en la seva educació.”
D’altra banda, la Mara i en Vicente tenen dos germans més, “una germana que és advocada i un germà que és enginyer de camins.”
