Text del 2001
Maria Assumpció Torrent ha arribat a una etapa en la seva trajectòria professional on la maduresa, l’equilibri i la serenor són les directrius que vertebren la seva tasca. Aquest estat és el resultat d’una experiència laboral molt rica que va iniciar-se l’any 1974, i durant la qual ha estat vinculada tant a la gran empresa com a la petita, i a l’exercici tant a compte de tercers com per compte propi: “En un primer moment, vaig optar per una fórmula híbrida per desenvolupar la meva carrera com a assessora. D’una banda, treballava a l’assessoria jurídica d’una gran empresa i, de l’altra, feia assessoraments independents. L’any 1993 vaig decidir, juntament amb Carme Roca torrent, que havia començat a exercir la professió el 1987, i Blanca Pérez Bracons, que ho havia fet l’any 1989, crear un bufet independent.”
Des d’aquell moment, el gabinet format per aquestes tres lletrades ha prestat els seus serveis d’assessorament i actuació jurídica tant a ciutadans particulars com a empreses, majoritàriament mitjanes i petites: “Sempre hem tingut present que, com a despatx petit, una gran part dels nostres clients haurien de provenir de l’empresa petita i mitjana. El cert és que ens sentim molt còmodes amb el tracte individual, personalitzat i amistós que aquest tipus d’empresaris desitgen. La meva experiència en una gran empresa va ser molt positiva, però em va mostrar clarament que em sentia molt més lliure quan em relacionava amb estructures més petites i senzilles. De fet, crec que són les que més s’ajusten a la nostra idea de la professió, i les que ens fan sentir més identificades amb l’ofici.”
La seva aposta d’actuació és la prevenció genèrica de qualsevol tipus de conflicte que pugui aparèixer a l’entitat: “Els nostres clients sempre tenen per norma consultar-nos qualsevol problemàtica o decisió que pugui afectar l’empresa. A la vegada, nosaltres acostumem a respondre’ls el que nosaltres faríem en aquella situació per mitjà d’un dictamen que recull les possibles solucions jurídiques amb els seus corresponents riscos. La nostra obligació és estar en tot moment a l’alçada de la confiança que ens donen, i que molt sovint ultrapassa els límits de l’estricte assessorament i s’endinsa en qüestions personals que no tenen res a veure amb el món del dret. Per a nosaltres és un honor veure la confiança que els clients tenen dipositada en nosaltres.”
L’ especialització que està patint el món de l’advocacia en l’actualitat suposa un repte continu i dificultós per als petits despatxos, que observen com amb menys mitjans han de respondre preguntes cada cop més específiques amb la mateixa eficiència que un despatx gran. Aquesta complexitat del món empresarial i jurídic actuals determina formes de comportament diferents de les d’altres èpoques: “És cert que l’especialització és important, però també significa una pèrdua de perspectiva que pot resultar molt negativa en determinades qüestions. Creiem que tenir una bona base generalista permet que l’advocat pugui actuar en diverses branques alhora, i que es pugui encarregar d’assumptes molt diferents, la qual cosa és beneficiosa tant per al client com per a ell mateix perquè li permet oferir un assessorament integral, anar-se enriquint com a assessor, i aprofundint més i més en els secrets de la legislació i la jurisprudència.”
Però, tot i la importància d’aquests coneixements generals, les tres lletrades eren conscients, en el moment d’establir-se pel seu compte, que calia delimitar clarament les tasques d’actuació de les participants en el projecte: “Carme Roca és l’encarregada d’assessorar els clients en totes les qüestions relacionades amb el dret de societats i tot el que fa referència a la contractació mercantil. Blanca Pérez s’ocupa de coordinar les actuacions processals, les relacions amb els clients estrangers –atès que domina l’anglès i el francès– i també és especialista en dret matrimonial. Jo assessoro en el camp mercantil, actuo en l’àmbit processal i m’encarrego de prestar un servei fiscal integral tant a particulars com a empreses. La meva actuació engloba, doncs, les declaracions de renda i patrimonials i tot el que està relacionat amb les transmissions hereditàries. Finalment, també sóc la responsable d’intervenir en les negociacions i mediacions per dirimir conflictes. Nosaltres sempre som partidàries d’aconseguir un pacte, en què les dues parts hauran d’haver cedit en determinats aspectes, i que serà positiu per a ambdues. No obstant això, en moltes ocasions no és possible, i aleshores, nosaltres anem a totes en el judici.”
L’especialització actual que es viu en el món de l’assessorament jurídic és conseqüència de la introducció d’avenços informàtics i tecnològics que han minvat el temps de consulta i d’execució de les tasques més mecàniques: “Quan van aparèixer tots aquests mitjans, els professionals pensàvem que ajudarien a escurçar el temps d’execució de determinades feines, i que podríem gaudir de més temps de lleure, però la realitat és que l’única cosa que han aconseguit ha estat que el ritme de la nostra feina s’accelerés i que actualment estiguem treballant amb un nivell d’estrès més elevat que abans.”
Alhora, el dinamisme legislatiu també ha contribuït a fomentar aquesta tensió jurídica que sembla que es mantindrà en les pròximes dècades. Ja estem, però, tan acostumades a les noves tecnologies que no podríem treballar sense la seva ajuda.
Després d’haver viscut experiències professionals diverses i molt enriquidores que li han permès establir-se pel seu compte i desenvolupar, junt amb les seves companyes Carme i Blanca una important labor d’assessorament del teixit bàsic empresarial català des del compromís ètic i l’estimació cap a la seva feina, la satisfacció i realització professionals de Maria Assumpció Torrent són completes: “Em sento com peix a l’aigua en el despatx. M’encanta la meva feina i la relació que tinc amb els meus clients. La veritat és que no podria sentir-me més plena com a advocada ni tampoc més satisfeta com a professional. És molt gratificant poder comprovar que hem format un equip de professionals identificat, integrat i altament competitiu.”
Aquesta satisfacció en el terreny laboral és extrapolable a l’àmbit personal, perquè és mare de dues filles amb uns brillants historials acadèmics que, de segur, despuntaran en les seves respectives professions: “La meva filla gran, Maria Assumpció, va decidir quan tenia quinze anys que estudiaria dret i que s’especialitzaria en dret comunitari. Quan va acabar els estudis a Barcelona, va marxar a l’estranger per aprofundir en aquesta branca i, actualment, ja està treballant en un despatx de Brussel·les. La meva filla petita, Georgina, sempre ha estat més interessada pel món empresarial. Després d’haver finalitzat els estudis de ciències polítiques, ara està fent empresarials i acabant un màster de dret financer per dedicar-se a aquest sector.”
