Text del 2001
Des de fa un bon nombre d’anys, l’Empordà, i més concretament Figueres, gaudeix d’un advocat de professió i de vocació, Jaume Torrent, un home d’actitud vitalista, compromès amb el seu entorn i observador nat de la societat. Els seus inicis professionals, però, es troben a Barcelona: “Al principi vam muntar un despatx únicament laboralista i vam iniciar una estreta relació amb els bufets d’Albert Fina i Montserrat Avilès i de Francesc Casares, sens dubte els mestres de tots els qui hem fet dret laboral.”
Recorda amb un xic de nostàlgia els trets característics d’una època diferent a l’actual. Eren moments impregnats d’unes flaires propícies perquè es desenvolupés un col·lectiu de lletrats especialitzats en dret laboral en el seu estat més pur: “En aquella època es va inventar el despatx de classe, en el qual l’exercici del dret era quelcom més que interpretar una llei, era una actitud ètica i política, fins i tot personal. Hi havia una necessitat d’aprofundir en el coneixement perquè defensaves els més desfavorits i era imprescindible fer-ho bé. Teníem un compromís clar.”
El trasllat de la família Torrent de Barcelona a terres gironines es va produir de forma gradual: “Recordo que era un moment de retorn a les arrels, de recerca dels orígens i d’autosuficiència. Tot això comportava sortir de la Barcelona afeixugant. Un cop establert, de mica en mica, em vaig especialitzar en temes urbanístics i immobiliaris, aspectes tots dos que sempre m’havien interessat molt. Compaginava aquestes matèries amb assumptes de laboral. Així va ser com va créixer el despatx a Figueres tot mantenint el de Barcelona. Actualment Serveis Jurídics d’Empresa està format per Jaume Torrent, Eduard Torrent, Júlia Giró, Pura Terradas, Montse Llecha, Sílvia Richard, Dani Torrent, Mireia Farré i Josep Muria, i oferim un servei complet a les empreses privades, tot i que seguim portant temes laborals només de treballadors. Ara puc dir que em sento totalment figuerenc i involucrat en una societat empordanesa d’un tarannà molt especial i marcat.”
Jaume Torrent ha estat testimoni d’una època pletòrica de fets que han fet trontollar els pilars de la nostra societat. Les seves paraules reflecteixen un coneixement profund i just dels comportaments humans i em-presarials que conformen la seva experiència particular: “Tot i que la vida està plena de contradiccions, sempre he intentat ser conseqüent. Estic convençut que la societat ha de ser igualitària, tolerant i respectuosa. La coherència es troba en un mateix. He intentat no dur a terme res que hagi pogut violentar el meu concepte ètic de la meva professió i de la meva vida.”
El panorama actual està protagonitzat per temes tan vigents i inquietants com són ara la progressió de les societats evolucionades cap a una globalització econòmica: “La filosofia humanista europea, provinent dels clàssics grecs, està amenaçada per una nova filosofia de tipus economicista i deshumanitzada duta a terme per les empreses multinacionals. Aquest canvi comporta repercussions socials decisòries, com per exemple l’eventual fallida de l’únic pla de pensions que presenta unes certes garanties, la Seguretat Social pública. Aquest sistema, el més solidari, corre perill perquè s’està intentant desacreditar amb l’objectiu d’afavorir el negoci de les grans multinacionals de les assegurances.”
Un altre aspecte és el tema de la immigració, el qual ha estat argumentat equivocadament sota una màscara eufèmica i inadmissible: “Una vegada vaig sentir dir que ‘a Colom no li van demanar papers per entrar a Amèrica’. Doncs això és la base de tot. El que està succeint és injust i intolerable. És contradictori el fet que Espanya presenti una postura restrictiva, tenint en compte que fins fa molt poc ha estat un país d’emigrants.”
Quant als mecanismes de defensa dels drets legítims dels treballadors, considera que “ara els sindicats del nostre país es troben en un moment feble, molt burocratitzats i amb l’afiliació molt estancada, però crec que és un problema propi de les societats evolucionades. De tota manera, també s’ha de dir que són les úniques organitzacions que tenen una actitud clara i decidida a favor dels immigrants.”
El que resulta evident és que a la societat s’ha produït una pèrdua de valors i predomina un cúmul de comportaments egoistes sobre un esperit que hauria de ser solidari.
Gràcies a una carrera professional intensa, basada en l’especialització i en l’assessorament, Jaume Torrent ha pogut conèixer amb profunditat la problemàtica i l’evolució de l’empresari català i de la cultura empresarial arrelada al nostre país: “En primer lloc, val la pena aclarir que l’afirmació maniquea segons la qual l’empresari és el dolent i el bo és el treballador ja està superada. Més aviat cal dir que, com a tot arreu, hi ha empresaris negligents i treballadors ineptes i també tot el contrari. Habitualment l’empresari individual és una persona amb un plus d’inquietud, d’iniciativa i de risc que molta gent no té, la qual cosa és admirable. Es caracteritza per ser força positiu. En conec molts de fantàstics que estan tirant endavant amb molta empenta.”
No obstant això, encara hi ha temors a superar: “Molts petits empresaris segueixen tenint por als contractes indefinits, però jo crec que és un sistema que aporta un grau més elevat de confiança en la relació treballador-empresari i que, per tant, aquesta garantia i tranquil·litat es reflecteixen en una major identificació i dedicació vers l’empresa.”
Hi ha dues qüestions més davant les quals defensa la necessitat urgent de sensibilització, i són la sinistralitat laboral i la immigració: “Em preocupa molt el fet que l’índex espanyol de sinistralitat, comparat amb el de la resta d’estats europeus, sigui desmesuradament alt, en primer lloc perquè no s’apliquen les normes legals vigents, i en segon lloc per l’evident inestabilitat laboral i el prestament encobert que practica bona part de les empreses de treball temporal.”
Quant a la immigració, “no considero en absolut el petit empresari català un explotador, tot al contrari, és qui se la juga constantment contractant immigrants amb dificultats per obtenir papers. La immigració és un problema cultural de tota la societat. Hem d’obrir-nos i permetre l’arribada de noves formes d’entendre la vida. El futur, ens agradi o no, és aquest i s’ha d’acceptar i veure de manera positiva. Les societats multiculturals i multiracials son més riques, creatives i maques.”
Actualment, Jaume Torrent Echevarría segueix compromès amb una professió que intenta gaudir al cent per cent. L’observació d’un paisatge social atapeït d’incògnites i de vegades incomprensible no impedeix a aquest home de justícia projectar humanitat i honestedat.
