Text del 03-06-2009
“Una mantega tan excel·lent com la nostra no s’improvisa. Primer, tenim el factor de qualitat de la llet i, després, el fet que nosaltres madurem la nata, cosa que dóna finor al tast, perquè s’acidifica i es formen substàncies aromàtiques”
“A Europa no arriben a la mitja dotzena les mantegues amb denominació d’origen, i nosaltres en tenim una: la denominació d’origen Alt Urgell-Cerdanya”
“Treballem amb una matèria primera que es fa malbé en hores, i fem uns productes que tenen caducitat. És un joc constant d’estocs”
“El 2007 va haver un boom en la demanda de llet que s’afrontà com es va poder, amb fortes inversions. Dos anys després, amb la crisi, el consum ha baixat un 20%. Hi ha un excedent de llet, i això ho envileix tot”
“Tots som una mica culpables del que ha passat, però alguns, a més, són els responsables”
La societat cooperativa Cadí, S.C.C.L., fundada el 1915 per Josep Zulueta i Gomis amb un grup de pagesos, és avui dia presidida per Bonaventura Rebés i Gomà, succeint en el càrrec al seu pare, qui va presidir l’empresa durant 58 anys. “Contra allò que hom sol pensar, abans a la nostra comarca no hi havia a penes vaques. La ramaderia usual era l’ovina, i la principal font d’ingressos, la vinya.”
Això canvià amb l’arribada de la fil·loxera, el 1913. “Va destruir la vinya, fet que provocà un doble factor d’empobriment, perquè a més de la pèrdua del propi raïm, la gent de la comarca complementava la seva economia anant a veremar a França, on la fil·loxera també va fer estralls.”
La transformació del model productiu comarcal va venir de la mà del fundador i inspirador de Cadí, que havia estat ambaixador a Dinamarca. “Fou a Dinamarca on va conèixer el sector vaquí exportador de llet, i va pensar a implantar-lo aquí. Va convèncer els pagesos per arrencar els ceps i fer-ne prats i van importar vaques de Suïssa. Així va començar tot, en un temps en què ni tan sols hi havia carreteres.”
Els primers anys van ser molt durs. Va haver-hi una escissió; després, la Guerra Civil i la postguerra. El gran salt no es produí fins a la dècada dels 50. “Avui treballem fonamentalment a Espanya, sobretot a Catalunya i el litoral mediterrani, que tenen el mateix gust a l’hora de consumir formatges i mantegues.”
Fa 20 anys, a més, Cadí va començar a vendre formatges a França. “Aviat està dit, però és una proesa. La tercera part de les nostres vendes actuals la fem allà a través de la comercialitzadora Perinter, de la qual ara hem adquirit el 90% de les accions. Hi venem un ventall molt ampli de formatges europeus.” També exporten a Alemanya, els Estats Units, Portugal i, en menor mida, Itàlia.
Malgrat l’èxit dels seus formatges, el producte estrella de Cadí és la seva cèlebre mantega embolicada en paper groc. “Hem aconseguit que tingui una imatge familiar i tradicional. Som gent de muntanya i els nostres productes també. L’aroma de la nostra mantega és deutora directa dels prats i les aigües de la muntanya. A Europa no arriben a la mitja dotzena les mantegues amb denominació d’origen, i nosaltres en tenim una: la denominació d’origen Alt Urgell-Cerdanya. Una mantega tan excel·lent com la nostra no s’improvisa. Primer, tenim el factor de qualitat de la llet i, després, el fet que nosaltres madurem la nata, cosa que dóna finor al tast, perquè s’acidifica i es formen substàncies aromàtiques.”
Tots els productes de Cadí són elaboracions de la llet. La major part es destina a la producció de formatge (entre els quals destaca l’Urgèlia). També n’obtenim mantega, mató i altres derivats làctics. De fet, Cadí s’ha atrevit amb el mató, un producte molt fungible, ja que ha aconseguit fer-ne un amb una durada de tres mesos. Això exemplifica l’esperit d’innovació de la societat. “En matèria de formatges poca cosa es pot inventar. Tanmateix, els mercats van variant. Per exemple, els formatges francesos de pasta tova (Brie o Camembert) perden aviat les seves virtuts, i per això van de baixa: no són adients per tenir-los a casa com a solució per improvisar un sandvitx. Els nostres formatges, en canvi, són més soferts.”
Cadí intenta fer formatges de qualitat i alhora amb el valor afegit de ser pràctics. “No podem fer-ne d’artesans perquè en produïm 30 tones diàries.”
La producció de formatge és molt delicada. “Treballem amb una matèria primera que es fa malbé en hores, i fem uns béns que tenen caducitat. És un joc constant d’estocs.”
La Cooperativa Cadí no és una fàbrica ni una cooperativa a l’ús. “Són 130 pagesos units per valorar i regular la seva producció, amb l’especificitat que la Cooperativa Cadí va néixer per canviar un model productiu.”
Per fabricar, Cadí depèn totalment de la producció lletera. “La matèria primera no la controlem del tot. Tenim llet quan la vaca en fa, no quan ens demanen més producte. La corba de producció de llet no coincideix forçosament amb la corba de consum dels seus derivats. És un tema complex; per això ens hem fet socis de Llet Nostra, la cooperativa dels productors lleters catalans. Així regulem els estocs.”
En aquest context, la informatització s’ha fet imprescindible. No hi ha explotació ramadera sense el seu ordinador. “Els caps de bestiar porten xips que controlen el rendiment lleter o que, fins i tot, regulen quina vaca pot ser muntada i per quin toro ha de ser muntada, o si ha de ser inseminada: és impressionant.”
La Cooperativa Cadí té també una forma de capitalització inèdita. “El nostre capital no és fix. Es constitueix amb les retencions que fem per cada litre de llet a cada liquidació. Amortitzem les retencions de tres anys abans. Així, la Cooperativa és dels que fan llet els últims tres anys, i els que deixen de fer-ne perden dret i vot. Els que aporten llet cobren en relació a la quantitat i la qualitat de la llet.”
L’opinió de Bonaventura Rebés sobre el nivell de Cadí en relació a altres potències del sector com ara França o Suïssa és clara: “Diria que estem a un nivell superior, perquè no tenen tanta gamma, estan més especialitzades en un tipus de producte.”
Tanmateix, la cultura del formatge a Catalunya i Espanya està encara per desenvolupar. “A França no es pot viure sense formatge; aquí, sí. Hi ha grans formatges, però no hi ha un gran volum de consumidors continuats. El formatge Urgèlia, de la nostra denominació d’origen, el venem més a França i Alemanya que a Espanya.”
El senyor Rebés explica la intensitat amb què afecta la crisi actual al sector lacti. “El 2007 va haver un boom en la demanda de llet que s’afrontà com es va poder, amb fortes inversions. Dos anys després, el consum ha baixat un 20%. Hi ha un excedent de llet, i això ho envileix tot.”
Sobre la capacitat dels nostres governants per intervenir en aquest problema concret o per solucionar la recessió, el president de Cadí es mostra escèptic. “Tots som una mica culpables del que ha passat, però alguns, a més, són els responsables. Espanya, per raons electorals, va tardar molt en aplicar mesures pal·liatives; al contrari, es negava la crisi.”
Així mateix, veu imperfeccions en el funcionament de l’euro. “Va haver un moment que Alemanya i França necessitaven els tipus d’interès baixos i Espanya els necessitava alts. Evidentment, es van imposar els criteris franco-alemanys. Conclusió: tipus d’interès baixos a tota la Unió Europea que porten a Espanya al diner fàcil i al boom immobiliari. És el que passa quan no es pot fer una política monetària pròpia.”
Reclama també una regulació del sector bancari, així com una amnistia fiscal. “Hi ha gent que té diners parats i que voldrien moure’ls. Per què no es permet que aflorin?”
Bonaventura Rebés s’enorgulleix que l’empresa no hagi necessitat mai cap crèdit. “Ni tan sols als primers temps. Si no donava per a tot, els socis no cobraven. La Cooperativa Cadí actual és filla de generacions de gent que han treballat, de vegades, fins i tot sense cobrar: és just recordar-ho.»
