Text del 02-09-2009
El soroll electromagnètic és un soroll que no se sent, de radiofreqüència. És generat per la majoria d’equips elèctrics i s’escampa per la xarxa i per l’atmosfera, que n’està sobrecarregada. És el que anomenem soroll ambiental. El nostre repte és que no s’escampi i que no circuli per la xarxa.
Fabriquem un component electrònic que filtra les ones paràsites de la xarxa elèctric.
És un error pensar que els negocis que superarem la crisi quedarem més ben posicionats, perquè, pel camí, haurem perdut molts clients.
De totes les multinacionals amb què treballem, cap no és espanyola. No hi ha indústria pròpia de base.
La deslocalització és un procés difícil de revertir. Està clar que ens acabarem quedant amb uns sectors i en perdrem d’altres; la qüestió és si ens quedarem amb el que voldrem o amb el que ens deixaran.
Sebastià Comellas i Lluelles és enginyer tècnic d’Electrònica Industrial i titulat en Administració i Empreses per ESADE. És també fundador, propietari, director i gerent d’Emikon EMC Technology. Abans de la seva aventura empresarial, iniciada el 1997, el senyor Comellas va estar molts anys treballant per altre. Una nova normativa del sector elèctric apareguda l’any 1996 –i l’opció de negoci que aquesta propiciava– el va animar a establir-se pel seu compte; “va ser en concret la normativa de l’EMC (Electromagnetic Compatibility), que fou concebuda per regular la compatibilitat electromagnètica amb l’objectiu de no contaminar la xarxa de distribució elèctrica, de la mateixa manera que no es pot contaminar la xarxa d’aigües.”
Així com la contaminació de l’aigua és un concepte comprensible per a tothom, la contaminació elèctrica necessita d’una explicació. “Hi ha determinades radiofreqüències que actuen en la xarxa elèctrica exactament com a interferències. Quan s’endolla a la xarxa un equip que no compleix les normatives, pot arribar a perjudicar un altre equip veí del tot normatiu, fins i tot es podria arribar a cremar un transformador de distribució de la xarxa a causa dels harmònics.”
La feina concreta d’Emikon és fer els equips necessaris i les proves que calguin perquè la normativa es compleixi; en posa un exemple: “A Emikon ens porten un equip elèctric, com ara un ascensor. El nostre client vol tenir un ascensor totalment homologat, l’ús del qual no generi interferències. Nosaltres fem l’equip electrònic de l’ascensor i fem les proves per demostrar que tot està en regla. El certificat oficial, però, no és competència nostra.”
La normativa és bastant escrupolosa, sobretot pel que fa a l’anomenat soroll electromagnètic. “És un soroll que no se sent, de radiofreqüència. És generat per la majoria d’equips elèctrics, i s’escampa per la xarxa i per l’atmosfera, que n’està sobrecarregada. És el que anomenem soroll ambiental. El nostre repte és que no s’escampi i que no circuli per la xarxa, per la qual cosa fabriquem components electrònics.”
Aquest tipus de contaminació, en ser inaudible, només es pot quantificar mitjançant equips de control. “Encara està per provar que aquesta contaminació d’ones ens afecti, però en qualsevol cas hi són i algun efecte ens deuen provocar. Per això s’han de regular.”
Bona part de l’activitat d’Emikon se centra en la fabricació. “Fabriquem un component electrònic que filtra les ones paràsites de la xarxa elèctrica. Quina utilitat pràctica té això? Perquè se’n facin una idea: actualment hi ha aplicacions militars que poden extreure tota la informació d’un ordinador personal. Imaginin quanta informació confidencial podria estar en precari. Per això hem ideat un producte que en dificulta aquest mal ús.”
Emikon treballa molt, també, en interferències en el camp dels ascensors, automòbils, ferrocarrils, electromedicina, control de motors… Les energies alternatives els han obert un nou camp de treball. “Els sistemes de producció de l’energia eòlica i la fotovoltaica no són tampoc nets. I la companyia elèctrica que compra aquestes energies exigeix l’energia neta, depurada, sense distorsions.”
Emikon treballa bàsicament amb deu multinacionals molt potents. “Entre els nostres clients hi ha Schneider Electric, Mitsubishi, General Electric, Fuji Electric, LG… Són companyies que han d’adequar els seus components a la normativa europea, i nosaltres col·laborem per obtenir les homologacions. Tot Europa, en teoria, està subjecta a la mateixa normativa, si bé els països de l’Est encara estan molt verds. A la resta del món, en canvi, les normatives pràcticament no les exigeixen.”
Entrant ja en l’anàlisi de la crisi, Sebastià Comellas no pot reprimir el seu esperit crític. “Sempre dic que sortirem de la crisi a pesar dels polítics. Tenim un govern que diu que no a tot per por a equivocar-se. Davant el dubte, la seva solució és la inacció. Però encara és pitjor quan actuen, com han fet amb els ajuts a la banca. Això per no parlar de la falta de credibilitat. ”
Al seu parer, la crisi desarticularà gran part del teixit industrial. “És un error pensar que els negocis que superarem la crisi quedarem més ben posicionats, perquè, pel camí, haurem perdut molts clients. També en sortiran perjudicades la nostra R+D i la nostra internacionalització, que en una situació d’economia de guerra acostuma a ser el primer del que es prescindeix. Tot això va minant l’empresariat.”
De fet, creu que les petites empreses quedaran molt tocades financerament. “Els bancs han tallat les ales a la majoria de les companyies. L’euribor ha baixat molt però el crèdit industrial (pòlisses, descomptes de lletres…) ha pujat moltíssim, estem pagant el gust i les ganes.”
El propietari d’Emikon tampoc veu amb bons ulls com ha gestionat el Govern l’ajut als bancs. “El primer que han fet els bancs amb els diners de tots ha estat mirar de solucionar els problemes que ells mateixos s’han provocat. Mentrestant, la indústria, que és el gran sector productiu, espera i espera, en alguns casos, agonitzant.”
Pel que fa als ajuts als aturats, declara que “un aturat necessita feina, no diners. No entenc de cap manera que algú pugui estar cobrant un sou i s’estigui a casa seva. Per què no se li demana que faci alguna cosa productiva a canvi? Quantes empreses tèxtils han tancat perquè no poden competir amb la Xina? Per què no munta l’Estat produccions tèxtils amb aquests aturats i ens posem a competir amb la Xina?”
Aquesta reflexió del senyor Comellas ens porta a parlar de la deslocalització. “La deslocalització és un procés difícil de revertir. Està clar que ens acabarem quedant amb uns sectors i en perdrem d’altres. El quid de la qüestió és si ens quedarem amb el que voldrem o amb el que ens deixaran, si en serem actors o espectadors. Potser si ens fixéssim en com l’estan afrontant a Alemanya, n’aprendríem una mica.”
El gran drama de l’economia espanyola és, al seu parer, la manca de multinacionals pròpies. “De totes les multinacionals amb què treballem, cap no és espanyola. No hi ha indústria pròpia de base, i difícilment n’hi haurà mentre no s’estableixi una relació continua entre les empreses i les universitats. Segueixen sent dos móns a part, cosa que no passa als Estats Units o Alemanya, països amb un nombre incomptable de multinacionals.”
En aquest sentit, és escèptic sobre l’esforç que la Generalitat pugui està fent en recerca. “Hi ha una cosa que es diu màrqueting i una altra que es diu mercat. I el mercat acostuma a no tenir pietat i a ser molt seu, i determinades innovacions, per molt impulsades pel Govern que estiguin, no entren ni amb calçador. Jo porto 40 anys en el sector i ja he vist abans governs que ho han intentat molt. Caldria que toquessin més de peus a terra.”
Sobre els ajuts a les grans empreses, el senyor Comellas, propietari d’una PIME, ho té molt clar. “Nosaltres treballem per a grans empreses. Si les grans empreses funcionen, tots els que venim al darrere també funcionarem.”
