Text del 2007
M’agrada parlar amb els clients, detectar les seves necessitats d’habitatge.
.
L’habitatge és una necessitat bàsica, el lloc on protegir-se, viure, compartir i desenvolupar-se. L’espai social més íntim de convivència és la casa. De propietat o de lloguer, ambdues possibilitats les han de valorar les persones que desitgin trobar un lloc on viure. La gent d’aquest país aposta clarament per la compra. El sentiment de protecció i seguretat que atorga és el factor que fa que avui hi hagi un gran massa social hipotecada per poder assolir el seu objectiu vital. Carles Mejía Ronquillo coneix de prop aquesta realitat que es palpa en els municipis en què es dedica a la venda d’immobles de segona mà. “La preocupació social per trobar un lloc on viure és evident. Les famílies estan realitzant grans esforços per poder pagar-se una casa perquè els sembla l’opció més atractiva.”
Estudiant de Dret, Carles Mejía va mostrar des de ben jove interès pel món immobiliari. La influència familiar ha estat clau en la seva elecció. El seu pare va crear el negoci familiar l’any 1973, dirigit a fer obra nova. Aquella petita empresa, Fincasme, s’ha perllongat en el temps gràcies al bon fer i al bon criteri dels equips que l’han format. “La meva mare, Ana Ronquillo, va participar en aquella etapa de creixement del negoci donant-hi suport i col·laborant-hi. Tinc un record molt entranyable del pare i de la seva manera de treballar. Guardo tots els seus plànols. La seva actitud vers la feina i la gent són avui un referent per a mi. Em deia que sempre s’havia de pensar positivament. No era una persona ambiciosa ni pretenia engrandir gaire el negoci. Actuava amb tranquil·litat i paciència, escoltant les persones i donant la seva opinió raonada i assenyada. En el fons, tractava d’ajudar les persones sense buscar el benefici propi. És una manera de treballar que avui no es veu gaire.”
Amb els anys ha canviat la línia de negoci de l’empresa, que avui se centra en el mercat de segona mà. Bona part de la tasca empresarial s’uneix a una voluntat clara de servei a les persones, d’ajudar-les a trobar aquell pis que s’adeqüi a les seves necessitats i capacitats econòmiques. “M’agrada parlar amb els clients, detectar les seves necessitats d’habitatge i les possibilitats que tenen de compra. Hi ha parelles que volen comprar-se un pis i es pensen que podran arribar a unes xifres que des del meu punt de vista d’expert són massa agosarades. La realitat és sovint una altra, i una certa moderació i prudència en les operacions fan que després aquestes famílies vagin menys ofegades econòmicament. Encara que això representi desencisar les persones, al final ens ho agraeixen. La sinceritat és la base de la nostra labor.”
Un equip de vuit persones integra Fincasme, amb oficines a Badalona i Santa Coloma de Gramenet. “Hem intentat que els nostres treballadors estiguin contents i comparteixin uns objectius i una filosofia de treball. Als clients els agrada trobar-se aquelles persones de confiança que porten anys col·laborant a l’empresa. Els nostres agents comercials són dones, grans professionals que inspiren molta confiança al client i que tenen gran capacitat a l’hora de vendre. De tant en tant fem cursos de formació i de reciclatge, a més de reunions a l’oficina per recordar aspectes fonamentals de la nostra labor. Acostumo a apuntar-me a cursos que es realitzen al Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària per posar-me al dia de normatives i d’aspectes referents a la professió.”
Si bé des de fa anys s’especula amb la possibilitat que el sector pateixi una caiguda important, el fet és que hi ha hagut un creixement espectacular i imparable que tot just ara comença a alentir-se. “El meu pare deia fa alguns anys: ‘L’any que ve, això s’acabarà’. Però no ha estat així. El mercat s’ha mantingut per diferents factors: per l’arribada de la immigració, que ha fet que es perllongués el ritme de creixement, i per uns interessos molt baixos que han facilitat la contractació d’hipoteques. A Santa Coloma de Gramenet hi havia famílies estrangeres que compraven dos o tres pisos de cop, un per viure-hi i els altres per llogar. Era gent que així podia viure de renda. Un dels meus agents comercials és sud-americà i un altre asiàtic. El mercat de Santa Coloma està orientat a estrangers i és bo trobar professionals immobiliaris que s’hi puguin comunicar amb el seu idioma. Aquesta bonança econòmica també ha comportat que en pocs anys s’hagi multiplicat el nombre de persones que es dediquen a la tasca immobiliària. Molts especuladors han vist en aquest negoci una forma ràpida de guanyar diners.”
Els canvis per al sector, amb tot, semblen arribar. “Les hipoteques comencen a pujar, la qual cosa complicarà la vida de moltes parelles que estan pagant el pis. Com que la nostra societat no té capacitat d’estalvi, es demanen hipoteques del 100% de l’import de l’habitatge més les despeses del notari. Es fan unes pagues i senyal reserva que poden ser de només 600 euros. La dificultat per comprar el pis ha fet que moltes persones es decantin pel mercat del lloguer. El problema dels arrendaments és que avui poden costar entre 750 i 800 euros. Molta gent prefereix pagar una hipoteca que un lloguer tan elevat. Ja en veiem a 50 anys, i encara en veurem de més llargues, perquè els bancs van inventant-se noves fórmules per tal que la gent pagui menys encara que això comporti haver d’endeutar-se durant més anys. Als nostres clients els proporcionem assessorament gratuït sobre quines són les millors hipoteques que poden trobar al mercat.”
Tant l’oficina de Badalona com la de Santa Coloma han sabut trobar el seu espai de negoci. “Estem plenament involucrats en la vida i la realitat social d’aquestes dues localitats que en els darrers anys s’han transformat notablement. S’hi ha construït habitatge de promoció oficial, la qual cosa ha facilitat als joves l’accés a un habitatge digne. És trist veure les dificultats que tenen per poder marxar de casa i trobar el seu primer pis. L’habitatge és un bé de primera necessitat. Viure amb dignitat i disposar d’un espai propi ha de ser una responsabilitat compartida socialment. En aquestes localitats s’han construït moltes zones verdes i s’han potenciat espais que abans es trobaven abandonats. El passeig marítim de Badalona és una obra que ha permès obrir la ciutat al mar. S’ha construït regulant les alçades i respectant el conjunt urbanístic edificat. Hi ha una preocupació pel benestar del ciutadà que fa unes dècades no existia.”
El futur de Fincasme passa per la creació de noves oficines, a Barcelona i a algun punt del Maresme. “Volem continuar treballant com fins ara amb la il·lusió d’ajudar la gent a trobar casa. M’agrada més estar al carrer que a l’oficina, perquè puc mirar els edificis, parlar amb la gent i descobrir nous espais.”
La seva esposa, M. Dolors, i els seus fills, Ethan i Laura, comparteixen amb el Carles la il·lusió per un projecte que ja compta amb més de tres dècades d’existència, un recorregut per la història immobiliària i de la construcció del nostre país.
