Sr. Carles Ochoa de Cabanyes

Text del 2001

Carles Ochoa és un llicenciat en dret que va entrar una mica de rebot a l’assessorament d’empreses, però que hi ha trobat l’espai professional on se sent més a gust: “El meu pare ha estat tota la vida procurador als tribunals i sempre em deia que no fes d’advocat, que em tra­gués unes oposicions que em permetessin viure més tranquil.”

Mentre es­tu­di­a­va, en Carles ja va començar a treballar com a admi­nistratiu a l’Ajun­ta­ment del Prat de Llobregat, i en acabar els estudis s’hi va quedar: “Vaig passar les oposicions de tècnic d’Administració local i vaig conti­nuar treballant allà durant uns deu anys. Alesho­res, un senyor que tenia una gestoria a Vilanova em va demanar de col·laborar amb ell, vaig pensar que seria una bona idea per omplir les tardes que em que­da­ven lliures i em vaig treure les oposicions de gestor adminis­tratiu.”

Així va ser, doncs, com va establir contacte amb el món de la gestoria i de l’assessorament d’empreses: “A mesura que hi vaig anar en­trant em va semblar més seriós del que m’havia imaginat des de fora, vaig començar a conèixer els treballadors i a integrar-me en la feina i, finalment, amb uns companys vam decidir plantar-nos pel nos­tre compte.”

Així naixia l’Assessoria Jurídica Administrativa Ochoa, amb una voluntat una mica diferent de l’actual: “Al començament dúiem només qües­tions de tràfic, nòmines i declaracions de renda, però després van anar sortint temes jurídics i m’hi vaig dedicar: acomiadaments, ins­pec­cions i diversos casos d’aquest tipus. Després els mateixos em­pre­sa­ris em demanaven que els tramités un tema civil o penal, i he acabat fent una mica de tot.”

Aquesta segurament és la diferència entre estar ubicat en una població mitjana, com Vilanova, i una gran ciutat: “Nos­al­tres no podem ser superespecialistes en res, ho has de tocar una mica tot, i això vol dir estudiar-te els temes amb molta calma i de­di­car-hi un munt de temps. De fet, penso que la multidisciplina que practiquem a base de treballar més hores ens serveix per oferir un millor servei al client.”

Gairebé són 600 les empreses que es refien dels consells i la bona feina que els fan a l’assessoria d’aquest lletrat, moltes de les quals són autònoms sense treballadors: “A moltes els ho portem tot –els temes laborals, comptables, fiscals i jurídics; a d’al­tres els en portem només una part.”

Ramon Colomé, Fèlix Rivera i Jordi Orriols són els companys que com­par­tei­xen feina amb Carles Ochoa, a més d’altres sis persones que treba­llen per a ells: “No tothom pot dir que fa quinze anys que té els matei­xos socis i nosaltres estem molt orgullosos de com ens han anat les coses i estem convençuts que la nostra entesa continuarà encara molts anys.”

I és que professionalment han evolucionat junts, i això els ha unit encara més: “Al principi, quan vam iniciar aquesta aventura, la nostra idea era la de fer una assessoria integral. Ells tres ja eren veterans de gestoria i cada un s’encarregava d’un tema; jo, en canvi, vaig començar omplint els buits que quedaven i que la meva condi­ció d’advocat em permetia.”

Encara ara, la feina d’aquest lletrat és abra­çar lleugerament tots els temes i solucionar els problemes que poden quedar una mica penjats: “Si s’ha de fer un recurs al con­tenciós admi­nis­tratiu en base a no sé què, jo el tiro endavant. Una mica el que faig és donar forma a tot tipus de recursos i escrits, però de tota manera un dels temes que més feina em dóna és el la­bo­ral.”

Perquè de proble­mes entre els empresaris i els treballadors sem­pre n’hi ha, per petits que siguin: “És una relació difícil i que de vega­des es complica sense ne­ces­sitat. Quan un treballador porta molts anys a una empresa s’arri­ba a un nivell de familiaritat tan gran amb l’empresari que pot acabar anant malament. Hi ha l’empresari que fins i tot és padrí dels fills del treballador i que vol mostrar-se tan paternalista que fa més del que ha de fer.”

El consell d’en Carles és sovint el mateix: “El que han de fer és complir el conveni, tant els uns com els altres, i deixar-se de fer co­ses que a la llarga els poden per­judicar, perquè no els toca fer-les.”

Amb el temps, tanmateix, ell ha vist com les coses canviaven i l’empresari entenia molt més quin era el seu lloc, “no solament en el tema laboral, si­nó en tots. Ara, l’empresari és molt més empresari.” Què vol dir això? “Quan vam començar vèiem vertaderes aberracions, i les co­ses no es feien bé. Jo recordo empresaris que venien a fer la declara­ció de renda i t’enganyaven, et veien una mica com el representant d’Hisenda i hi havia coses que no et deien i que tu havies d’anar deduint al llarg de la conversa.”

Però aquell empresari que no tenia con­fiança en l’assessor perquè l’identificava amb l’Administració, gairebé ha desaparegut: “Ara han vist clar que el país el fem tots una mica i que s’han de presentar unes declaracions de renda ben fetes, que el pa­ga­ment que fa no repercuteix només en la butxaca d’un senyor, sinó en benefici de tota la societat.”

I, per acabar d’aclarir aquest punt, en Carles explica un exemple molt il·lustratiu, en aquest cas d’un tema labo­ral: “En els últims temps la seguretat ha agafat molta importància, i els empresaris han après a tenir-la en compte, però jo recordo com fa pocs anys em venien constructors i em deien que els feia mal de cor anar a l’obra perquè veien com els treballadors no eren de vega­des conscients dels riscos que corrien en no seguir les normatives i les responsabilitats que se’n derivaven.” I segueix: “Per això, els hem hagut de fer entendre que hi han d’anar, que se n’han de preo­cu­par i que és fonamental que obliguin aquell senyor a posar-se el casc i l’altre a lligar-se en un pilar per no caure quan faci determina­des feines, perquè no pot permetre que la seva gent es faci mal men­tre treballa.”

Encara en relació amb aquest mateix tema, en Carles refle­xi­o­na: “Es té la idea que l’Administració et vol trepitjar, que moltes co­ses són formals i que a la pràctica no serveixen. De fet, penso que potser en alguns aspectes sí que tenen raó, perquè en aquest país tenim moltes lleis que semblen fetes només per cobrir-se les espat­lles i que són gairebé impossibles d’aplicar en la realitat.”

Pel que fa al seu pas per l’Ajuntament del Prat, en Carles el recorda com a molt positiu per tot el que hi va aprendre: “Allà ja vaig poder viure un gran canvi, que ens va permetre passar de l’Administració del rè­gim franquista a la dels primers ajuntaments democràtics. I també em va ajudar a perdre la por a l’Administració, em vaig adonar que no era tan monstruosa i que també tu podies fer-hi sentir la teva veu.”

Aques­ta voluntat de conèixer coses i de posar-se a tot arreu és la que ha mantingut el seu esperit durant tots aquests anys, un esperit que continu­a­rà, de ben segur, en el futur.