Sr. Jordi Obiols Ysac
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sr. Jordi Obiols Ysac

Text del 2001

Jordi Obiols Ysac representa la continuïtat i l’esperit professional integral d’Assessoria Ysac, empresa familiar creada l’any 1958 pel seu oncle matern, Josep Ysac Vidal, al qual se sentia molt unit: “El meu oncle representava la importància de l’experiència i també la seriositat de tracte. Per  pren­dre decisions se n’anava a pas­se­jar i meditava les opcions que podia oferir als seus clients. Eren altres temps i el ritme de feina no tenia res a veure amb el d’ara; nos­altres hem de pensar i refle­xionar sobre les possibilitats d’actuació que podem presentar al client mentre dor­mim.”

Durant aquesta primera etapa, l’empresa es va dedicar a la vessant comp­table i fiscal de l’assessorament: “En el període de 1963 a 1977, la tri­butació empresarial es canalitzava a través de la figura de l’asses­sor, el qual havia d’assolir una sèrie de tasques. La primera era analit­zar i gestionar per a l’exercici següent la quota global de paga­ment de tot un sector empresarial en una província; després havia de distribuir la quantitat resultant entre tots els empresaris del sector se­guint uns pa­ràmetres objectius; finalment calia facilitar a l’Administra­ció els re­­sultats de l’anàlisi i divisió perquè tramités l’impost d’activi­tats em­pre­sarials de l’exercici següent. També els impostos indirectes, com l’ITE, es gestionaven mitjançant la figura de l’assessor i sense tenir en compte la vertadera realitat de l’empresa.”

En Jordi es va incorporar al negoci familiar l’any 1977, quan es vivia un mo­ment especialment important per al sector tributari, ja que s’estava a punt de produir l’última gran reforma fiscal que comportaria, entre d’altres aspec­tes, la supressió del secret bancari per a les empreses: “Vaig entrar al món laboral en un moment decisiu per a la fiscalitat i vaig viure d’una ma­ne­ra propera totes les reformes posteriors. Vaig co­men­çar a treballar al despatx com a aprenent i vaig combinar la fei­na amb els estudis inicials de peritatge mercantil i, després, amb la carrera de dret.”

L’evolució i el canvi que ha viscut el sector de l’assessorament presenten unes condicions diferents a les grans ciutats respecte de les capitals de pro­vín­cia: “Hem de pensar que a Barcelona és més fàcil trobar un gabinet clarament especialitzat, ja que hi poden arribar molts casos d’una determinada mena; treballar a Lleida, en canvi, fa que la demanda del mercat t’obligui a cobrir un ampli ventall de serveis perquè les con­sul­tes molt específiques t’arriben més de tant en tant. És per això que estem bastant acostumats a treballar d’una manera generalista i a col­la­borar amb altres despatxos per a resoldre les consultes més especí­fi­ques. El nostre àmbit d’actuació depèn de l’expansió del client: si té una àrea d’actuació local, la nostra actuació serà local, i si s’expandeix cap a altres mercats, nosaltres també ho fem.”

Les àrees actuals d’actu­a­ció se circumscriuen a l’assessorament jurídic en “dret tributari, mercan­til, de societats, de transacció i les actuacions jurídiques en aspectes mer­cantils i civils. No ens encarreguem d’assumptes penals perquè a Lleida són molt escassos.”

Aquest ampli nombre de serveis comporta “for­mar-te i reciclar-te constantment per donar un servei acurat als clients.”

També és imprescindible tenir un grup de col·laboradors compe­tents i amb experiència: “Desgraciadament, no ens podem permetre el luxe de contractar professionals sense experiència perquè hem de donar sempre uns coneixements i uns serveis excel·lents als nostres clients. És per això que ara per ara no ens dediquem a les tas­ques de tipus laboral, perquè no hem trobat la persona adequada que s’ajusti a la nostra manera de fer. Una assessoria petita com Ysac no es pot permetre el luxe de cometre cap mena d’errada. No obstant ai­xò, con­siderem que cal que passin tres anys perquè el professional es formi en la nostra filosofia i s’identifiqui amb la nostra manera d’ac­tuar. Intentem fidelitzar l’equip perquè volem que col·labori amb nosal­tres per molts anys. Per això, hi ha la possibilitat que esdevinguin so­cis de la firma; d’aquesta manera, perceben que no tenen un sostre laboral predefinit.”

El concepte de la fidelització té l’altra vessant en la rela­ció que s’ha d’establir amb els clients: “Pensem que la clau de la durabili­tat de la nostra tasca assessora se centra en la confiança i el servei per­sonalitzat. Això implica que, sovint, jo personalment hagi de tractar amb els clients determinats temes, perquè volen que la persona amb màxima responsabilitat al bufet respongui les seves preguntes. Tam­poc no hem d’oblidar la importància que la relació qualitat-preu té en la nostra feina, ja que majoritàriament treballem amb petites i mitjanes empreses familiars dedicades al sector del turisme i de la construcció. Els honoraris es basen sempre en les hores de dedicació, i és aquí on trobem una de les nostres tasques més importants actualment: cul­turitzar l’empresari econòmicament i estratègica perquè les seves con­sul­tes siguin més específiques.”

Els clients d’Assessoria Ysac “sempre arriben a nosaltres mitjançant el procediment del boca-orella, és a dir, recomanats per tercers. Són em­­pre­ses que estan vivint un moment decisiu: generalment, són a punt d’assolir una expansió o un canvi d’estructura molt important.”

El creixement de les empreses és un moment molt dolç, però també molt arriscat i difícil, ja que “solen aparèixer divergències entre els socis. Des­­gra­ci­a­da­ment, acostuma a haver-hi una pugna entre les parts pel control de la situació, ja que, sovint, el creixement comporta el pas d’u­na fase personalista a una altra de capitalista, on cap dels socis no es podrà fer amb el control de la societat. També influeixen força les per­sones més properes a les parts perquè es crea un sentiment d’ava­rí­cia i de poder molt fort. L’assessor ha de conscienciar els impli­cats que el més important és la unitat de l’empresa i que han de fer pi­nya per tal de blindar-la i no mostrar feblesa a altres entitats més grans que poden intentar aprofitar-se de la situació.”

Un altre moment de crisi és la successió en els negocis familiars: “En les em­pre­ses mitjanes s’ha de preveure la situació amb molt d’avança­ment i sempre cal intentar que la gestió recaigui en una sola persona de forma consensuada. També es poden dividir les tasques d’actua­ció. A més, molt sovint, els descendents només desitgen participar en la gestió des de la perspectiva accionarial perquè tenen altres interes­sos. No és viable que hi hagi tres punts de vista diferents sobre la ges­tió en una empresa. S’ha de triar un líder i se l’ha de formar perquè dugui a ter­­me la gestió satisfactòriament i competitiva.”

Aquest procedi­ment es relaciona amb la manera de fer catalana que “des de sempre ha intentat que no es dividís el patrimoni per qüestions hereditàries. Crear societat és l’única manera que les empreses sobre­vis­quin, i no hem de oblidar que aquesta unitat comporta beneficis generals per a la societat, que sempre ha d’estar per sobre de les persones.”