Text del 2001
En Joan Ignasi Navas i la Miriam Cusí són, a més a més d’un matrimoni ben avingut, socis de despatx des de l’any 1988: “Considero que un matrimoni que no funciona i que, a més, manté una relació professional és el pitjor que hi ha, però, per contra, si la relació matrimonial és sòlida, aleshores també ho és, i molt, la professional. Entre nosaltres hi ha una connexió, una confiança que seria molt difícil d’establir amb una altra persona.”
Així s’expressa en Joan Ignasi que no té cap mena de dubte sobre la decisió que van prendre a finals dels vuitanta: “Ens vam conèixer a la facultat i després cadascú va començar a treballar pel seu compte fins que vam acordar fusionar els nostres despatxos.”
De fet, tant l’un com l’altre van saber entendre la necessitat de formar-se al costat de professionals amb molta més experiència: “Mentre estudiàvem ja fèiem pràctiques amb una certa continuïtat. Per sort, en acabar, tenir alguns clients ens va permetre d’iniciar l’exercici de la nostra professió al mateix temps que desenvolupàvem els coneixements adquirits.”
Abans d’associar-se, tanmateix, ambdós van creure en la necessitat de fer una bona planificació de cara al futur: “Quan vam fer l’associació, el despatx ja era prou fort per tirar endavant. Ens vam llançar amb una formació molt completa i amb una clientela estable.”
I la formació ha continuat essent un dels seus punts forts: “Contínuament ens actualitzem estudiant en diferents camps, com poden ser els de legislació comunitària, assumptes societaris, mercantils i fiscals, entre d’altres coses. Pensem que quan tens un bagatge els clients entenen que estàs preparat i això també ajuda a fidelitzar-los.”
Guanyar-se la confiança dels clients ha estat vital per assolir un important creixement del despatx, i això s’ha de fer “primer, amb temps; segon, amb un bon servei i, en tercer lloc, és fonamental parlar sempre molt clarament, explicant les opcions que hi ha i els riscos legals que es poden assumir.”
Els empresaris són els principals clients del despatx i se’ls ha d’assessorar perquè evitin problemes futurs: “L’empresari és una persona molt difícil de classificar, no hi ha uns requisits per ser empresari, i per això ens trobem amb gent de tota mena, des d’aquells que són extremadament organitzats fins aquells altres que no ho són gens; en canvi, sí que sempre són persones amb molta empenta, amb una iniciativa i una força de voluntat que els ha portat a muntar aquell negoci.”
Això és el que pensa la Miriam dels seus clients, i encara afegeix: “De totes maneres, els empresaris necessiten complementar la seva feina amb d’altres professionals, entre els quals hi ha l’assessor, que és una figura fonamental, perquè és la persona que li dóna les eines, l’ajuda a traçar els camins per on ha de passar, i també el fa reflexionar sobre coses que ell probablement no s’havia plantejat mai.”
Per totes aquestes raons i d’altres, en Joan Ignasi està convençut que parlar d’una forma clara i taxativa és sempre una aposta de futur: “A vegades els costa entendre la importància que pot tenir per a ells el nostre consell i, molt sovint, això ve donat per la manca de confiança que tenen en l’Administració de Justícia. Malgrat tot el que pugui dir un empresari, l’advocat ha de conservar la seva independència davant les pressions que pugui rebre dels seus clients.”
Però, de quin tipus de pressions estem parlant? “El cas és que davant de la incomprensió d’una normativa o de la resolució d’un tribunal, els empresaris et poden fer arribar suggeriments equivocats que no s’adeqüen al marc legal, i com a advocats hem de ser capaços de conservar la nostra independència i autoritat. Això és un valor afegit davant d’una empresa: és important saber mantenir aquesta independència i l’objectivitat professional. A la llarga, les empreses ho acaben valorant, per molt que, en principi, els sembli que limites el seu camp d’actuació.”
A Navas-Cusí Advocats ofereixen un servei integral als seus clients, un servei que ells mateixos han demanat: “L’empresa té problemes mercantils, laborals, fiscals, de competència, etc., i l’empresari se sent molt més còmode si des d’un mateix despatx se li pot resoldre tot.”
De fet, la confiança torna a ser clau en els motius que porten els empresaris a parlar amb uns assessors com ells: “El client t’explica moltes coses i no li resulta gens còmode marxar i explicar-ho tot a una altra persona. Però, a part de la confiança, també hi ha un tema d’eficàcia, perquè els problemes no són mai parcials, sinó que un fet es pot enfocar des de molts punts de vista, i també pot tenir conseqüències en diferents àrees del dret.”
Des que es van associar, el despatx ha anat creixent i amb el temps s’han vist obligats a agafar d’altres lletrats en plantilla: “El que és evident és que nosaltres dos no ho podem portar tot, per això treballen amb nosaltres quatre advocats més. Això vol dir, doncs, que hem de saber delegar i coordinar el treball de grup, i procurar que el servei que es doni sigui el correcte en tot moment.”
I encara sense deixar de banda el tracte personalitzat amb el client: “El client sap que sempre hi ha allà una persona que és la que parla amb ell, qui enfoca els problemes i és el responsable que tot segueixi el curs correcte, de manera que no hi ha una derivació absoluta dels temes cap als nostres col·laboradors.”
La societat canvia a passes de gegant, i el dret es veu obligat a anar-li al darrere sense perdre temps, per això els professionals que s’hi dediquen han d’estar al corrent de les noves normatives: “Penso que sempre ve primer la realitat i després la normativa, això és evident, perquè el dret no crea problemes, sinó que dóna solucions a situacions”, ens comenta la Miriam. I el seu marit pren la paraula: “Crec que la legislació és la resposta a una necessitat social, política o econòmica. Davant una situació determinada hi ha d’haver un consens o un estudi previ per no precipitar-se en la solució legal. Si agafem la situació, el temps que es necessita per donar-li resposta i la resposta final, crec que hi ha un bon mecanisme de propulsió legislativa.”
D’altra banda, en aquest sentit també són molt importants les resolucions dels tribunals: “En tot el que és nou, és importantíssim tenir en compte la jurisprudència, perquè les qüestions legals noves sempre van precedides d’una resolució judicial o una sentència, cosa que ens porta a afirmar que les interpretacions dels tribunals també són peces clau a l’hora de legislar.”
La Miriam, però, tem una mica aquest afany normativitzador: “Sovint penso que no val la pena legislar tant, i que també seria bo deixar que la iniciativa privada sigui la que creï i reguli determinades situacions. A vegades la legislació limita, i aquests límits poden arribar a posar traves a la pròpia iniciativa empresarial.”
