Text del 2008
“Fem un treball a l’hora jurídic, econòmic i sociològic”
.
En el despatx d’advocats que dirigeix, el senyor Carles Puigdomènech desenvolupa, juntament amb el seu equip, tasques d’assessorament i de defensa jurídica en matèria de Dret Civil Immobiliari, Urbanisme i Medi Ambient. “Rebem encàrrecs diversos, des de clients ocasionals afectats per una expropiació o una reparcel·lació fins a empreses promotores que planifiquen i transformen sòl, l’edifiquen i el venen; o bé que compren edificis per rehabilitar-los i posar-los de nou al mercat. També treballem per a administracions públiques, a les quals assessorem en planejament, gestió urbanística i defensa davant dels tribunals. Fem un treball a l’hora jurídic, econòmic i sociològic.”
L’Advocat Carles Puigdomènech Cantó exercí de diputat al Parlament de Catalunya en el període 1999-2006. “He tingut la sort d’haver estat al Parlament en el moment en què es debatien i s’aprovaven les grans lleis en matèria d’urbanisme que ara són vigents en aquest país. Vaig estar-hi a la sisena i a la setena legislatura, coincidint amb l’últim mandat del president Pujol i l’etapa del president Maragall. Vaig exercir com a portaveu d’urbanisme i habitatge per part de Convergència i Unió, grup del qual he estat ponent parlamentari tant de les lleis com de les altres iniciatives que s’han anat tramitant i aprovant sobre els assumptes urbanístics i immobiliaris en el Parlament en el transcurs de les dues últimes legislatures. Durant aquesta etapa, personalment i políticament va ser molt important escoltar les opinions dels diferents agents del sector immobiliari i vehicular les propostes, suggeriments i inquietuds que compartíem”.
Pel que fa a l’anomenat boom immobiliari, el senyor Puigdomènech creu més adequat parlar de cicles econòmics, amb moments de creixement i de desacceleració. “Per entendre aquestes oscil·lacions convé recordar que una de les característiques del mercat immobiliari és la rigidesa. Els desajustaments entre l’oferta i la demanda no es corregeixen amb agilitat, perquè els processos de transformació del sòl, urbanització, construcció i venda requereixen un temps determinat. Així, en els moments en què es dispara la demanda, la producció del sòl i l’edificació són incapaces de proveir una oferta immediata que la satisfaci. Per tant, els desequilibris entre l’oferta i la demanda, debuts a factors demogràfics, socials, econòmics, borsaris, psicològics o financers, provoquen que el mercat immobiliari experimenti successives oscil·lacions, amb etapes de bonança, desacceleració i fins i tot de crisi.”
La situació viscuda durant els darrers anys ha arribat a una fase d’esgotament que donarà lloc a una altra de més moderada. “No crec que patim una crisi profunda, sinó que tot plegat servirà per normalitzar la situació del sector. Probablement, en el futur mediat tornarà un cicle de bonança, perquè alguns dels factors influents en el mercat immobiliari, com són el creixement demogràfic i la necessitat de nous habitatges, continuen sent-hi presents. S’haurà de satisfer la demanda amb criteris més sensats i preus més assequibles. Per altra banda, l’increment d’obra pública en infraestructura, logística i la construcció de més habitatges de protecció evitarà una davallada més forta. ”
Tot i creure que el sector de la construcció anirà endavant, el senyor Puigdomènech adverteix del fet que hi ha molts factors difícilment predicibles. “Fins i tot, la mateixa predicció dels factors i la seva creença per part de la gent fan que el resultat s’alteri, en la mesura que poden modificar-ne el comportament. Cal tenir en compte també que en el moment en què s’entra en una fase de desacceleració i disminueix la producció de sòl i d’habitatge, pot quedar a l’atur molta mà d’obra i arrossegar indirectament altres sectors vinculats al món immobiliari.”
Pel que fa als ajuts econòmics que el Govern proposa concedir als joves per al lloguer d’habitatges, opina que “amb aquests ajuts directes, els joves disposaran de més capacitat adquisitiva, però si, simultàniament, no s’impulsen mesures de promoció de l’oferta d’habitatges de lloguer, el nombre d’aquests habitatges serà el mateix, i això pot pressionar els preus a l’alça.”
La tasca d’un advocat especialista en urbanisme comprèn una perspectiva jurídica i una de social. “Des del punt de vista jurídic, fem l’acompanyament, l’assessorament i la defensa en el procés de transformació del sòl, des de la seva situació inicial fins que es converteix en un terreny perfectament urbanitzat, amb tots els serveis, i la seva posterior construcció i venda. Garantim la defensa d’un propietari concret o bé dels interessos generals, quan es treballa per encàrrec d’una institució pública.”
Pel que fa a la perspectiva social, Carles Puigdomènech –també llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i màster en Urbanisme– afirma que “intervenim en la configuració del territori i dels àmbits de convivència en els quals es mouen les persones: elaborem memòries socials, plans d’habitatge i estudis de viabilitat i de sostenibilitat econòmica. S’ha de tenir en compte la importància dels projectes des del punt de vista de la cohesió social i territorial, així com el medi ambient. Cal observar també la incidència de la implantació d’activitats econòmiques, logístiques i industrials. L’urbanisme ha de partir d’uns principis bàsics de sostenibilitat, els quals han d’incloure els aspectes mediambientals, socials i econòmics. Qualsevol desenvolupament i creixement urbanístic s’ha de fer de manera que se’n garanteixi la viabilitat present i futura.”
Finalment, el senyor Puigdomènech fa una defensa de l’ètica professional, amb arguments tan convincents com aquests: “En la feina d’advocat, l’ètica és important per una qüestió de principis i de continuïtat professional. La relació client-advocat es fonamenta en la confiança i, en un sector on tothom es coneix, les actuacions han de ser especialment transparents.”
