Text del 2007
Tenir en compte la flexibilitat d’usos i l’austeritat de recursos és el que manté la coherència d’un arquitecte.
L’Arquitecte Josep Maria Fargas Falp és un dels professionals més veterans i prestigiosos en el seu camp. Amb un gran volum d’obra reconeguda i encara en actiu, compta amb més de 55 anys d’extensa i sòlida trajectòria en el món de l’arquitectura. “Vaig néixer l’any 1926, un fet que ja és representatiu a l’hora de tenir en compte els meus anys de dedicació professional. Actualment continuo treballant i de moment no tinc pensat retirar-me de la meva activitat laboral. Els arquitectes acostumem a ser persones que gaudim plenament de la nostra feina i sempre he cregut que hem de continuar exercint-la fins que les nostres condicions i capacitats ens ho permetin. Apartar un arquitecte de la seva activitat, senzillament per una qüestió d’edat, ve a ser com enterrar-lo en vida.”
La llarga experiència vital de Josep Maria Fargas li ha permès viure diversos fets històrics del nostre país. A l’edat de 13 anys, després d’una breu estada a l’exili i de passar una temporada a Donostia, Josep Maria Fargas retornà a la seva ciutat natal, Barcelona, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola. “En arribar de nou a casa, vaig entrar a l’Escola Pia per acabar els estudis bàsics. Posteriorment, als 17 o 18 anys, en plantejar-me a què em volia dedicar en un futur, vaig adonar-me que el que veritablement m’interessava era l’arquitectura. Com que disposava dels dots d’observació necessaris per al dibuix i també havia demostrat facilitat per a les matemàtiques, tot i que a la meva família no hi havia cap precedent en aquest camp, vaig tenir clar que volia exercir d’arquitecte.”
Aleshores Josep Maria Fargas ingressà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol l’any 1952. “En aquella època, quan acabaves la carrera, o bé et converties en arquitecte funcionari o bé et dedicaves a fer el que bonament podies. Personalment, jo mai no vaig voler exercir d’arquitecte funcionari perquè entenia que en aquell camp existien moltes limitacions, la llibertat creativa quedava clarament retallada i corries el risc d’acabar fent el que no desitjaves. D’aquesta manera, durant els primers anys de la meva activitat professional em va sorgir l’oportunitat de dedicar-me al disseny industrial i a l’interiorisme.”
Algunes de les seves obres varen ser guardonades amb els premis Delta que atorga l’Associació de Disseny Industrial, així com també amb els premis FAD d’Interiorisme i Arquitectura. “Durant aquella primera època també vaig començar a desenvolupar la meva professió amb un bon nombre d’obres publicades en revistes nacionals i estrangeres. Una mica més tard, l’any 1965, juntament amb l’arquitecte Enric Tous, ens presentàrem a un concurs que convocava Banca Catalana per projectar un dels seus edificis situats al passeig de Gràcia de Barcelona i en resultàrem vencedors. Arran d’aquella experiència va sorgir-nos l’oportunitat de projectar un nou edifici per a la mateixa entitat bancària situat al carrer Balmes, també a la capital catalana.”
A partir d’aleshores, Josep Maria Fargas encetà una etapa fructífera en què entitats bancàries i altres empreses li encomanaren diversos projectes. “Aquella fou una època principalment encarada a la projecció d’edificis d’oficines. Durant força temps vaig treballar per a entitats com el Banco de Bilbao, el Banco Pastor o d’altres empreses que volien situar-se al passeig de Gràcia i a l’avinguda Diagonal de Barcelona. També va ser durant aquella etapa quan vaig projectar els edificis de Caja Madrid i del que avui dia és la seu central del Grup Planeta.”
Després d’haver aconseguit el grau de doctor en arquitectura l’any 1967, el 1970 Josep Maria Fargas passà a desenvolupar el càrrec de degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, una funció que exercí fins a l’any 1972. “Durant aquell deganat, des del Col·legi d’Arquitectes vam treballar de valent per mantenir una interessant activitat contra la degradació urbanística i la corrupció professional que encara és recordada avui dia.”
També en la dècada dels anys 70, formà part de diferents comissions de treball com a membre del Col·legi Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya. “Vaig actuar com a representant espanyol a la Comissió de Problemes Professionals de la UIA (Unió Internacional d’Arquitectes) i a la Comissió CLAEU (Comitè d’Enllaç dels Arquitectes de l’Europa Unida) per a l’homologació de títols d’arquitectes en el Mercat Comú. Així mateix, també vaig figurar com a representant dels col·legis professionals d’arquitectes d’Espanya a la Comissió de Reforma de l’Aprenentatge de l’Arquitectura.”
Josep Maria Fargas ha estat un home emprenedor, creatiu i dinàmic que ha viscut la seva professió amb tenacitat. “Sempre m’ha interessat mantenir-me actiu, implicar-me.”
Aquest fet explica que, al llarg de la seva trajectòria, hagi participat en diversos esdeveniments i el seu nom s’hagi vist vinculat amb institucions o actes cèlebres. Bona prova n’és la seva presència a la Fundació Joan Miró de Barcelona, d’on és patró per designació directa del seu fundador, o la seva cooperació amb la Fundació Ildefons Cerdà; també destaca la seva participació en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, en la qual figura com a Acadèmic Numerari Electe des del 1996, o el fet d’haver format part del jurat del concurs de la Ciutat de la Justícia l’any 2002. Actualment, exerceix com a gerent de la seva pròpia empresa, Fargas Associats, que es manté activa des de l’any 1994 i on col·laboren els seus fills, Josep Maria i Frederic, que, com ell, també exerceixen d’arquitectes i asseguren la continuïtat de l’estudi. “Tot i que els meus fills segueixen els seus propis camins professionals, en ocasions també han participat en projectes que realitzem a l’estudi.”
Fargas Associats és una entitat que, dirigida per Josep Maria Fargas Falp, compta amb la participació de cinc col·laboradors habituals. “Des de ja fa bastants anys a l’empresa ens dediquem, principalment, a l’àmbit de l’habitatge, i actualment estem treballant de manera gairebé constant per a diverses immobiliàries.”
Fargas Associats sempre ha apostat per la innovació i ha pretès que els seus edificis continuïn sent emblemàtics i eficaços malgrat el pas del temps. “Sempre hem aspirat a adequar les nostres obres a la seva funció última, projectant-les amb prou flexibilitat per fer-les idònies a altres usos. Intentem ser precursors i anticipar-nos a les noves tendències tenint en compte les necessitats que requerirà l’usuari final.”
A banda de creativitat i estètica, en arquitectura s’ha d’oferir funcionalitat i tenir molt presents els usos canviants d’una societat en constant evolució. “Precisament, tenir en compte la flexibilitat d’usos i l’austeritat de recursos és el que manté la coherència d’un arquitecte. Sempre he pensat que, per assolir-ho, resulta un bon exercici visitar i observar tota aquella arquitectura que perdura al llarg dels segles. D’aquesta manera, els professionals podem aprendre’n i treure’n noves conclusions per tal d’encarar els nostres propis projectes.”
