Text del 2007
Lleida és una ciutat amb tres valors cabdals: terreny, aigua i enclavament logístic.
Josep Maria Esteve Olomí és membre de la tercera generació d’una família d’Agents de la Propietat Immobiliària arrelada a Lleida. “El 1950, l’avi, Rafael Esteve, fundà Finques Esteve, la primera agència immobiliària de Lleida. Hi treballaven també el pare, Josep Maria Esteve, i l’oncle, Jordi Esteve. L’oncle és API i va formar una altra oficina amb el seu fill Jordi. El pare morí l’any 1990, mentre jo estudiava Treball Social. En acabar la carrera, després d’un parèntesi de set anys en què vaig treballar en el sector immobiliari amb un company, vaig decidir continuar la tradició familiar i fundar novament Finques Esteve.”
L’empresa centra la seva activitat en la mediació immobiliària a la comarca del Segrià. “Analitzem el Pla General de Lleida i busquem sòl per oferir-lo als promotors. El nostre radi d’actuació arriba fins a les poblacions veïnes de la segona franja al voltant de Lleida.”
En referència al creixement de Lleida, el senyor Esteve elogia l’actuació global de l’Ajuntament. “Lleida s’ha transformat força en els darrers anys amb la canalització del riu Segre. S’ha ampliat considerablement l’espai destinat a zones verdes i hem viscut una gran expansió urbanística. Lleida és una ciutat amb tres valors cabdals: terreny, aigua i enclavament logístic. La combinació de tots tres elements i la bona gestió de l’Ajuntament fan que cada cop tingui més projecció. Sóc un enamorat de Lleida, sé que és una ciutat amb futur.”
Cal, però, més diàleg a l’hora de prendre decisions que afectin el sector immobiliari. “Lleida ha crescut, principalment, a partir del 1995, quan s’aprovà el Pla General Municipal. Alguns representants del sector immobiliari hem intervingut en aquest procés, i els responsables municipals ens han fet consultes de manera particular. Se’ns ha escoltat, però no estem prou reconeguts socialment. Per tant, voldríem que l’Ajuntament ens tingués més en compte, com ho fan amb arquitectes o urbanistes, a l’hora de dissenyar les estratègies relacionades amb l’habitatge de protecció oficial o la qualificació de terrenys. Nosaltres estem a peu de carrer dia a dia i coneixem perfectament les inquietuds de la gent.”
L’accés a l’habitatge és una de les preocupacions persistents dels ciutadans, però a Lleida la situació és millor que en d’altres localitats. “El fet de comprar un habitatge és una de les principals inquietuds de la gent a tot l’Estat, però encara no suposa una càrrega inassumible per als joves lleidatans. Tot i que els preus es mantenen elevats, no són tan desorbitats com en altres llocs, ja que oscil·len entre els 2.000- 3.000 euros el m2, segons sigui de nova construcció o de segona mà. Això, juntament amb l’oferta d’hipoteques a llarg termini, permet accedir a la compra d’un habitatge.”
Sobre l’evolució dels preus en el sector, s’observa una tendència a la correcció del cost del sòl. “Al juliol de 2007 es posà en marxa la Llei del sòl. És gairebé impossible que l’Administració en controli el preu, perquè estem en un mercat lliure regit per l’oferta i la demanda. Amb tot, s’està produint una correcció en aquest sentit, perquè a Lleida encara queden molts metres quadrats de terreny expectant. Aquesta fase de moderació de preus segurament farà més sostenible la pujada prevista.”
Abans de comprar un pis, és bàsic tenir-ne una bona informació. “Primer de tot, intentem saber quin és el producte que necessita el client i que realment pot assumir, d’acord amb les seves possibilitats. Hi ha persones que no saben exactament quines despeses comporta la compra d’un pis. Llavors, mirem d’informar-les dels costos globals de l’operació, i els indiquem les entitats que ofereixen les millors condicions. Sovint, les hipoteques a llarg termini esdevenen la solució més adequada per als joves que busquen una quota inicial còmoda.”
Pel que fa a la situació dels habitatges de lloguer, cal recordar que Lleida és una ciutat universitària, amb més de 2.000 alumnes. “Tenim un mercat de lloguer important, destinat als estudiants i als professors que vénen de fora, però caldria fomentar-lo també per a les noves famílies. Amb aquest fi, l’Ajuntament preveu construir un percentatge de promocions en règim d’arrendament.”
Les obres en marxa i les projectades, relatives a les infraestructures comercials, industrials i viàries, auguren perspectives molt positives amb vista a l’expansió i projecció de la ciutat. “Lleida viu una activitat general vertiginosa. L’Ajuntament ha aprovat 35.000 m2 de terreny per a ús comercial a dintre la ciutat, s’ha començat el Palau de Congressos al barri de Pardinyes, tenim l’estació de l’AVE, l’aeroport d’Alguaire està previst començar-lo el 2008, estem a només 140 km de l’Expo de Zaragoza, el Parc Tecnològic de Gardeny tira endavant… Tots aquests projectes contribuiran al desenvolupament de Lleida.”
Per completar aquest línia de progrés, el senyor Esteve reclama la concessió de noves carreres universitàries. “Molts professionals que estudien a Barcelona, quan es llicencien vénen a treballar a Lleida. Volem aquestes carreres, però amb garanties, amb tots els equipaments necessaris.”
Pel que fa a les infraestructures viàries, considera que n’hi ha tres de prioritàries: “Hauríem de tenir una autovia cap a Tarragona, ja que la carretera existent és insuficient, una autovia fins a Huesca, i, per descomptat, una altra via cap a la Vall d’Aran.”
En general, doncs, Lleida té moltes possibilitats per créixer. “Tenim una tasca important a fer: infraestructures i indústria. La indústria és el motor de qualsevol capital, i tenim la sort que disposem de sòl per desenvolupar-la.”
La professió d’agent immobiliari exigeix perspicàcia i sensibilitat. “Has de conèixer molt bé què hi ha, quin valor té allò que vols oferir, quin cost té el terreny.” I també requereix creativitat: “Com diu l’oncle: els APIS som creadors d’inquietuds; mitjancem en el mercat immobiliari i intentem crear ciutat i ampliar els espais per afavorir-ne el creixement.”
