Text del 25-11-09
“Som l’empresa estibadora de mercaderies a dojo més destacada del Mediterrani i la segona de l’Estat espanyol en productes a dojo i en càrrega general no contenitzada”
“Les empreses portuàries sabem amb antelació la quantitat de vaixells que vindran o deixaran de venir per descarregar. Per això, bastant abans que l’alarmisme de la crisi envaís els mitjans de comunicació, als ports començàrem a preveure’n els efectes”
“Hem superat ja el punt d’incidència més greu de la crisi; amb això al·ludeixo als dubtes que suscità el nostre model econòmic, que ara ja sabem que no canviarem però sí corregirem”
“Mentre l’economia segueixi contraient-se, és incoherent una pujada d’impostos, perquè és una mesura que fomenta l’estalvi i, per tant, el consum s’estancarà encara més”
L’enginyer industrial Carles Severino i Inglan ocupa el càrrec, des del 2003, de conseller delegat a TPS Tarragona Port Services, una empresa estibadora que, amb un moviment anual de més de 8.000.000 de tones, figura com la principal companyia de càrrega i descàrrega del Port de Tarragona. “A TPS ens movem dins un ampli espectre d’actuacions; els serveis que oferim comprenen tasques tan diverses com les d’exercir de consignataris en realitzar gestions de documentació i tràmits administratius, passant per proporcionar una logística de transport integral a qualsevol país o destinació i seguint per actuar com agència de duana per a tots aquells productes que vénen de fora dels espais econòmics europeus, fins a l’emmagatzematge de mercaderies, l’assessorament dels nostres clients i, per descomptat, la càrrega i descàrrega de vaixells. Manipulem mercaderies de les anomenades a dojo, com ara productes agroalimentaris, carbó, coc de petroli, ciment o fertilitzants, però també treballem amb productes no contenitzats com bovines d’acer, pasta de paper, generadors elèctrics, turbines, etc.”
Al Port de Tarragona hi ha establertes nou companyies estibadores, però és TPS Tarragona Port Services l’empresa que aglutina el 60% del volum de mercaderies a dojo. “També som la Terminal estibadora més destacada del Mediterrani i la segona de l’Estat espanyol en productes a dojo i càrrega general no contenitzada.”
TPS passa per davant de qualsevol companyia que manipuli mercaderies a dojo que pugui estar situada al Port de Barcelona. “Sovint, l’afany de notorietat i la popularitat de Barcelona anul·len la rellevància del Port de Tarragona, però representa el cinquè port més important d’Espanya després d’Algeciras, Barcelona, València i Bilbao. Actualment, el Port de Tarragona està desenvolupant una nova terminal de contenidors que pot arribar a situar-lo en la quarta posició del sistema portuari espanyol. Remuntant-nos en la història, no oblidem que, per la seva situació estratègica, l’emperador romà August escollí Tarragona com a porta i port d’Hispània i hi va residir.”
Malgrat el pas del temps, la ciutat ha heretat aquesta disposició, en mantenir unes bones comunicacions. “El llegat continua perdurant, perquè, avui dia, la ciutat compta amb unes xarxes ferroviàries que arriben a través de Barcelona, València i Madrid a qualsevol destinació, i aquesta última té dues trajectòries diferents: una que transcorre per Lleida i una altra que ho fa per Casp. Val a dir que és francament insòlit que un port disposi de quatre direccions gairebé radials. A banda d’això, també es compta amb una autopista que comunica amb el nord del país –i, per tant, amb la resta d’Europa–, i amb una altra que ho fa cap al sud, a més de la connexió via Valls i Montblanc amb l’AP-7, que comunica ràpidament amb el centre i el nord de l’Estat.”
Espanya és molt més importadora que no pas exportadora, i pràcticament el 80% de les mercaderies que hi entren ho fan per via marítima. “L’Estat espanyol és un importador nat; la proporció entre importació i exportació al Port de Tarragona pot arribar a ser de vuit a dos o de set a tres. Els vaixells més voluminosos que atraquen al Port de Tarragona tenen una capacitat de càrrega de 170.000 tones. Això significa que, si la mercaderia que allotgen s’hagués de transportar mitjançant vehicles, serien necessaris 7.000 camions per cobrir els desplaçaments. Aquesta dada és il·lustrativa per entendre la constant demanda que fem els ports d’inversió ferroviària i viària. Els ports del nord d’Europa són molt destacats dins el sistema portuari europeu i és força habitual que ens arribin productes que han estat descarregats a Amberes o Rotterdam; això succeeix perquè allà tenen un sistema molt eficient en logística ferroviària que aquí encara ens manca.”
Les empreses portuàries foren de les primeres companyies a adonar-se de l’arribada de la crisi econòmica. “Al nostre país arriba molt producte de l’estranger i, per tant, molt abans que aquest gènere arribi al mercat ha passat pels ports; això ens proporciona la capacitat de tenir un control sobre el creixement o la minva de les mercaderies entrants. Les empreses portuàries sabem amb antelació la quantitat de vaixells que vindran o deixaran de venir per descarregar. Per aquesta raó, bastant abans que l’alarmisme de la crisi envaís els mitjans de comunicació, als ports començàrem a preveure’n els efectes.”
El President José Luis Rodríguez Zapatero recentment ha anunciat que l’Executiu aprovarà la Llei de l’Economia Sostenible com a mesura per reforçar l’economia del país i sortir de la crisi. “No crec en fórmules miraculoses que ens facin sortir d’un dia per l’altre de la crisi, sinó que penso que tornarem a la normalitat gradualment. Igual que, quan es produeix un terratrèmol, el segueixen una sèrie de rèpliques, el país viurà entre cinc i deu anys sota els efectes del moviment de petites crisis col·laterals. Hem superat ja el punt d’incidència més greu de la crisi econòmica, i amb això no faig referència a les pràctiques del carrer, sinó als dubtes que suscità el nostre model econòmic, que ara ja sabem que no canviarem però sí corregirem. Per resoldre una crisi com l’actual, la classe política principalment ha de tenir vocació de servei públic i deixar de centrar-se en complaure els seus electors particulars. Els governs –i molt particularment el de l’Estat, a causa del sistema polític actual– han de definir les seves accions per pal·liar la crisi en benefici de tots els administrats.”
Ara, un dels problemes més greus del nostre país és la creixent taxa d’atur. “No s’estan prenent les mesures idònies per superar aquesta qüestió. Necessitem urgentment una política de creació de llocs de treball que no tenim. En les condicions que es troben avui, els empresaris no poden generar ocupació i, per tant, el Govern de l’Estat haurà de continuar atorgant subsidis al cada dia més ampli col·lectiu d’aturats. Malauradament, intueixo que la taxa d’atur continuarà augmentant en el transcurs del 2010. I mentre l’economia segueixi contraient-se, resulta completament incoherent pactar una pujada dels impostos, ja que d’aquesta manera difícilment crearem una expansió de l’economia. De fet, mesures d’aquesta mena tenen l’efecte contrari, perquè fomenten l’estalvi i, per tant, el consum s’estanca.”
El capital que el Govern de l’Estat injectà a les entitats bancàries havia d’acabar beneficiant a les empreses i a la societat, però no ha estat així. “Ha resultat una mesura mal aplicada, ja que no ha complert el seu objectiu final. El capital ha entrat a la banca, és cert, però després no s’ha posat a disposició d’empreses i particulars per accelerar l’economia productiva i de consum. Sembla que el Govern central està legislant en funció de les enquestes de vot, una política incapaç de conduir-nos a la ineludible modernització del país. Darrerament, tinc la impressió que estem retrocedint en el temps i estem malbaratant l’esforç de la feina ben feta que havíem assolit en les últimes dècades.”
