Text del 09/06/09
“Som una eina d’un conjunt de petites i mitjanes empreses que comparteixen serveis i avantatges que, d’altra manera, no estarien al seu abast”
“Durant molt temps l’empresari català gaudia de l’admiració que s’havia guanyat, però avui sembla que l’home d’empresa no mereixi cap respecte”
“Cal evitar que bancs i caixes assumeixin riscos massa alts, perquè les empreses, sense la matèria primera que és el capital, no poden sobreviure”
“Els polítics han d’assumir la responsabilitat que tenen, que no és garantir els seus vots a les properes eleccions, sinó resoldre els problemes reals del país encara que tinguin que prendre decisions impopulars”
Enginyer industrial, Carles Vivas i Morte és l’actual director general de Secartys, però la seva carrera ha estat llarga i enriquidora. “Vaig començar la meva trajectòria professional a Braun, on vaig gaudir molt fent electrodomèstics, i més tard em vaig incorporar a HP, una companyia que em marcà personalment i laboralment i on vaig créixer professionalment durant 30 anys. Allí vaig conèixer el meu mentor professional, en Juan Soto, i també vaig adquirir els valors humans dels seus fundadors, Bill Hewlett i Dave Packard. HP va escindir els negocis d’instrumentació el 1999 i va crear Agilent, branca a la qual vaig quedar associat, on se m’oferí l’oportunitat de defensar, junt amb altres companys, la candidatura de Barcelona per a la seu administrativa mundial. I ho vam aconseguir: avui 600 empleats de 33 països donen servei en 28 llengües diferents des de la ciutat comtal. El 2004 em va il·lusionar un projecte irrepetible: el Fòrum Universal de les Cultures, del qual vaig ser el director general adjunt. La meva tasca fou transmetre a les empreses més importants de l’Estat i de part d’Europa l’esforç d’imaginació i organització que havíem fet. Calia que tothom sabés que Catalunya és capaç de fer qualsevol cosa que es proposi.”
La feina actual al capdavant de Secartys és igualment intensa i gratificant. “Quan va néixer, el 1968, la nostra associació reunia els empresaris que havien apostat pel que llavors era una indústria molt nova, l’electrònica. De fet, Secartys significa Servicio de Exportación de Components, Aparatos de Radio, Televisión y Sonido: l’electrònica dels anys 60. Des d’aleshores, el sector ha evolucionat molt, i l’associació ha fet tot allò que calia per mantenir-se actualitzada. Avui tenim sis àrees d’activitat diferents: la domòtica, l’oci electrònic, la multimèdia (àudio, vídeo i il·luminació professional), les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’electrònica. Així abastem els aspectes més diversos de l’electrònica, des de les màquines recreatives fins a la fabricació de software, passant per l’energia solar tèrmica i fotovoltaica, etc. A més de representar les empreses i actuar com interlocutor amb les administracions públiques, proveïm d’un seguit de serveis per facilitar-ne l’activitat. Sigui quina sigui l’especialització dels nostres associats, proporcionen tres classes de serveis. En primer lloc, la internacionalització: facilitem que les empreses puguin entrar a mercats estrangers, trobar-hi clients i fer negocis mitjançant fires, missions, agents comercials, etc. En segon lloc, oferim tot allò que la nostra llarga trajectòria ens ha permès acumular en forma d’experiència, des de facilitats burocràtiques fins a contactes estratègics. I, finalment, treballem perquè la relació entre les institucions i els empresaris sigui el més fluida possible.”
Però l’activitat de Secartys va més enllà de la produïda per aquests eixos bàsics, i és aplicable a qualsevol empresa, sigui exportadora o no. “Procurem que les empreses obtinguin finançament, els busquem subvencions, promovem projectes de R+D+I, posem en contacte empresaris que poden fer negocis junts… Som, en definitiva, un agent dinamitzador que ajuda els empresaris i les administracions, no fa la competència a ningú i col·labora amb ambdues parts.”
Els socis que formen part de Secartys són propietaris i clients alhora. “Som una eina d’un conjunt de PIME que comparteixen serveis i avantatges que, d’altra manera, no estarien al seu abast; una de les nostres funcions principals és la d’ampliar el mercat, una funció indispensable per als negocis del segle xxi.”
Convençut d’aquesta filosofia, Carles Vivas reclama a les empreses que comprenguin les oportunitats de la deslocalització i que inverteixin en qualitat, innovació i diversificació. “Ara ens adonem que aquells que han fet aquestes apostes poden acarar l’actual crisi amb més garanties que la resta.”
Aquest dinamisme és necessari tant per a empreses consolidades com de nova creació. “Disposem d’un programa especial per acollir les noves empreses dels vivers perquè els joves emprenedors ja actuïn amb un paradigma global, tinguin les màximes facilitats i aprofitin la nostra experiència i la de les empreses veteranes; tanmateix, hi ha escassesa de vocacions emprenedores.”
Aquesta mancança s’explica en part pel poc reconeixement que ara té la figura de l’empresari. “Tant des de l’àmbit social com polític no es valora prou l’esforç i el valor de l’empresari. Ha estat ell qui ha tingut una idea, arriscant a vegades tot el que tenia per tirar-la endavant; i ha generat així riquesa i llocs de treball. Durant molt temps l’empresari català gaudia de l’admiració que s’havia guanyat, però avui sembla que l’home d’empresa no mereixi respecte. Els empresaris constitueixen un element indispensable per al benestar social i la creació de llocs de treball. En comprovar l’increment de l’atur, els polítics comencen a ser més respectuosos amb el sector empresarial, però aquesta tasca pedagògica no s’ha de fer només quan les coses van malament, sinó de manera constant i a tot arreu i sense cap vergonya, sigui el partit polític que sigui.”
Pel que fa la davallada econòmica, el senyor Vivas ha analitzat les diferents crisis que ha viscut com a professional des del 1975, i ha arribat a una conclusió ben interessant: “Al nostre país, les crisis es produeixen cada set anys (amb un variabilitat de dos anys), i tenen una durada d’un bienni (amb un marge d’error d’un any). El moment actual, per tant, no és cap novetat en aquest sentit, però té una peculiaritat; abans, ens havíem enfrontat a dificultats que afectaven a un sol sector: el siderúrgic, el naval, Internet… Avui, tot i que l’inici es troba al sector immobiliari, les dificultats han afectat també la banca i, de retruc, tota l’economia.”
Per tal de superar la crisi actual, Carles Vivas aposta per reforçar la vigilància a les entitats financeres. “Cal evitar que bancs i caixes assumeixin riscos massa alts, perquè, contràriament, veurem com les empreses, sense la matèria primera que és el capital, no poden sobreviure, tot i que presentin projectes viables.”
Quant a les mesures preses pel Govern, el director de Secartys posa l’èmfasi en la urgència: “L’oxigen ha d’estar a la sala d’urgències, no al tanatori. Amb això vull dir que les ajudes han d’anar ràpidament a les empreses que tenen possibilitats reals de ser rellançades, i que s’ha d’actuar amb la màxima rapidesa.”
Ara bé, el Govern no sembla prioritzar les necessitats empresarials, i el senyor Vivas no dubta a criticar-ho. “A les societats europees, en general, hi ha un sistema de benestar social prou sòlid i, per tant, la solució no passa per augmentar el subsidi de l’atur, sinó per prendre mesures incentivadores que reactivin l’economia i generin llocs de treball. Els polítics, doncs, han d’assumir la responsabilitat que tenen, que no és garantir els seus vots a les properes eleccions, sinó resoldre els problemes reals dels país. Si cal, per tant, han d’adoptar decisions impopulars.”
