Text del 22-04-13

Les paraules d’aquest assessor i consultor mercantil i, sobretot, fiscal destaquen l’alarmant desaparició de la indústria del país; davant el permanent canvi de context socioeconòmic, cal assumir la necessitat d’optimitzar les estructures empresarials i polítiques i de fomentar l’economia productiva, cosa que reactivaria la ocupació i el consum: un objectiu al qual ell contribueix ajudant els seus clients des de l’empatia, l’honestedat i la sinceritat.

Orígens empresarials

El meu interès per l’assessorament i la consultoria empresarials presenta arrels familiars: el meu pare era propietari d’una companyia de sofisticada tecnologia que es dedicava a la fabricació personalitzada de maquinària de plàstic i cautxú. La seva mort prematura als 56 anys determinà la meva incorporació al dia a dia gestor de la societat, tasques que vaig haver de compatibilitzar amb la preparació acadèmica com a estudiant de Batxillerat primer i després d’Enginyeria, no pas per vocació sinó per posseir una sòlida base de coneixements tècnics sobre el nostre objectiu empresarial. Foren anys d’intens treball per tal d’adaptar el nostre negoci als canvis tecnològics i per lluitar contra la dura conjuntura socioeconòmica que també es patia aleshores.

Conseqüències del tancament de l’empresa familiar

Finalment, malgrat els intensos esforços abocats, l’entitat no es pogué sobreposar a la inestabilitat econòmica i del mercat i calgué clausurar-la. Aquest tancament va representar un punt d’inflexió en la meva trajectòria professional i vital. I mai no he oblidat l’adàgio personal i laboral que vaig extreure d’aquella lluita fallida.

Primera experiència en l’assessorament i la consultoria empresarials

Després del tancament de l’empresa familiar, l’any 1989 vaig començar a actuar com a intermediari i negociador entre les multinacionals i els executius que marxaven a establir-se en un altre indret. Es tractava de directius itinerants que romanien als països durant breus períodes de temps, i que desitjaven que no minvessin les seves remuneracions en canviar de destinació. Ja que la negociació d’aquestes condicions s’havia d’efectuar amb el seu superior immediat, s’optava per minimitzar les friccions i així un professional extern, pagat per la companyia, en negociava les condicions.

Tasca en col·laboració amb lletrats que em donen suport en temes jurídics

A partir d’aquesta primera incursió en l’àmbit de l’assessorament, vaig anar introduint-me en aquest sector; i l’any 1995 es va constituir finalment Tax Consultor, una entitat especialitzada en assessorament i consultoria mercantil –l’organització i gestió de les entitats– i sobretot en assessorament fiscal. Tot i que desenvolupo la meva tasca de forma individual i autònoma, disposo de la col·laboració de lletrats que em donen suport en les qüestions jurídiques.

Assessorament telemàtic permanent

Atès que la meva tasca com a consultor i assessor és molt intensa i que he preferit desenvolupar-la de forma individual, en l’actualitat assessoro unes dues desenes d’empreses amb les quals estic connectat telemàticament de forma permanent. Pel que respecta al tipus d’entitats, pertanyen a totes les activitats econòmiques, però amb estructures cada vegada més simplificades des de la irrupció de la crisi. 

Explicar les noves realitats als empresaris i ajudar-los a evolucionar

Cal treballar des de l’honestedat i la franquesa sabent que, tot i partir d’evidències objectives, no sempre les nostres admonicions són ben rebudes; per això tota relació d’assessorament ha de partir de la confiança en l’autoritat i l’eficiència del professional contractat. Els empresaris continuen sovint pensant i desitjant operar des d’esquemes econòmics i laborals avui anacrònics i incompetents; per això la nostra comesa és explicar els nous paràmetres i ajudar-los a evolucionar empresarialment.

Relació entre la crisi econòmica i la pertinença a la Unió Europea

Espanya ha gaudit de nombroses ajudes per part de la Unió Europea per modernitzar el país i acabar amb les xacres socio-econòmiques endèmiques. No obstant això, aquestes ingents injeccions monetàries únicament serviren per fomentar una cultura del frau generalitzada, la qual cosa, a més d’impossibilitar l’avenç econòmic del país, ha perjudicat greument la nostra imatge exterior. D’altra banda, la pertinença a la Unió Europea dificulta enormement la superació de l’actual recessió perquè estem sotmesos a les normes dictades per les institucions comunitàries i no podem optar per la tradicional devaluació de la moneda, que ajudava a incrementar la nostra competitivitat exterior en períodes de depressió. Per tant, toca assumir, davant la durada de l’actual contracció econòmica i el canvi de context –amb la consegüent baixada de marges de benefici empresarial i dels salaris– que vivim dins unes noves condicions socials i econòmiques, que no es poden considerar temporals, i des de les quals hem d’operar.

Turisme i indústria

El turisme és la gran font d’ingressos d’Espanya, ja que aquest sector factura més que Kuwait en petroli, però hauria de ser compatible amb les activitats industrials sense perdre de vista que el nostre país no és ric en matèries primeres ni en recursos naturals, per la qual cosa la generació de riquesa ha de provenir sempre de l’activitat empresarial.

El problema de l’atur

El drama social actual és l’elevada taxa de desocupació (que en aquests moments supera el 27%) perquè comporta un empobriment generalitzat de la població i sobrecarrega les despeses estatals amb el pagament de subsidis. L’atur és una negativa característica estructural del nostre mercat laboral que s’ha agreujat amb la reducció del teixit industrial. I una gran part de la massa laboral és difícil de reinserir a la vida activa per la seva manca de formació i flexibilitat.

Repercussions de la fuga de cervells

Davant la gravetat de la situació econòmica i de la manca de perspectives a mitjà i llarg termini, els nostres titulats superiors més brillants i millor preparats –l’educació dels quals ha estat totalment o parcialment finançada per l’Estat– estan establint-se en altres països. Aquesta pèrdua de talent i de valor afegit està esdevenint una problemàtica estructural que s’intensifica amb el perllongament de la crisi i que tindrà repercussions per a la prosperitat del país en els pròxims 20 o 30 anys.

Es crearien més llocs de treball si es reduïssin els impostos i es propiciés l’activitat empresarial

La pujada dels impostos –increment de l’IVA, de l’IRPF, etc.– ha ofegat encara més l’economia i la recaptació estatal en incrementar-se la incidència de l’economia submergida perquè, juntament amb la reducció salarial, està aprimant la classe mitjana, la gran consumidora, i les càrregues impositives de la qual han sustentat l’Estat del benestar fins ara. Es crearien més llocs de treball i es dinamitzaria l’economia si es reduïssin els impostos i es propiciés l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball.

Economia submergida

La incidència de l’economia submergida és la conseqüència de la necessitat de subsistir d’una part de la població. Si es disminuïssin les càrregues impositives i no sortís a compte defraudar, aquesta pràctica insolidària i perjudicial, però comprensible des de la situació individual dels afectats, es minimitzaria.

Sobre la possible emancipació de Catalunya

La majoria d’empresaris consideren que l’actual situació econòmica i les pessimistes previsions per als propers anys no aconsellen engegar processos que amenacen l’estabilitat productiva i financera del país i que comporten una elevada inversió econòmica. D’altra banda, l’únic criteri per reivindicar l’emancipació és el sentiment identitari perquè, moralment, els nostres representants manifesten les mateixes xacres que els estatals: la corrupció, la ineficàcia i les barreres burocràtiques.

Professionalització de la gestió empresarial familiar

Bona part del nostre teixit empresarial està format per companyies familiars, la gestió de les quals ha d’estar professionalitzada, de manera que només els membres qualificats puguin gestionar-la de forma eficaç i responsable.

Contrast entre la competència de les nostres empreses i la manca de lideratge polític del país

Els nostres polítics són en gran part els responsables de l’actual situació econòmica, no només perquè van propiciar l’economia especulativa en temps de bonança i no van saber –o no van voler– fer esclatar la bombolla immobiliària abans, sinó també per la seva ineficient gestió correctora en època de crisi. A més, èticament la seva conducta és censurable perquè no s’han aplicat l’austeritat que han implantat en la població, a banda que segueixen disposant de força privilegis (xofers, plans de pensions especials, etc.). Així, mentre les nostres empreses estan dirigides per competents administradors que han adaptat i han permès sobreviure les entitats a l’actual depressió, la nostra classe política mostra una gran falta d’eficiència, potser perquè s’hi pot pertànyer sense disposar d’una formació sòlida ni d’una trajectòria de gestió consolidada. Per transformar la situació, la ciutadania ha de ser més exigent amb el perfil intel·lectual dels seus representants, però també les seves remuneracions econòmiques haurien de ser equitatives a les seves responsabilitats.

 Aïllament empresarial

Les corporacions estan sortint endavant a partir de les iniciatives individuals i al marge de les previsions econòmiques oficials. La capacitat de previsió, de diversificació i d’avançar-se als canvis han permès que una bona part de les nostres empreses estiguin surant heroicament en el naufragi del nostre sistema econòmic.