Text del 2001
“Estudiar dret va ser una intuïció”, assegura en Carlos Ginebreda, i tot seguit afirma “però estic content perquè la vaig encertar.” De fet, va adonar-se que el dret l’interessava per la seva amplitud, les seves característiques i la part humanista que contenia. Després, amb la pràctica diària, se n’ha anat entusiamant cada dia una mica més: “El meu besavi era en Joaquín Dualde, que va ser ministre d’Instrucció Pública, catedràtic de dret civil i degà del col·legi d’advocats de Barcelona, però jo gairebé no el vaig arribar a conèixer, per tant, no va ser ell qui em va influir a l’hora d’escollir la carrera, si bé a casa tothom en tenia molt bon record i l’admiràvem molt.”
Tant bon punt va acabar la carrera va integrar-se en el despatx en què ha treballat fins ara, tot i el canvi de noms que ha sofert: “Aleshores es deia Bertran i Musitu i era el despatx més important de Barcelona, i un dels més importants d’Espanya. Allà vaig tenir l’oportunitat de conèixer-hi grans advocats i voldria destacar en Ramon Ferran, de qui vaig aprendre moltes coses.”
De la facultat no se’n sortia preparat per a l’exercici diari, però la pràctica que va suposar l’entrada al despatx el va ajudar a adquirir l’experiència necessària per anar-se obrint camí com a advocat: “De totes maneres, jo vaig tenir la sort d’entrar a la universitat en un dels primers anys en què les coses es van normalitzar, en el sentit que ja no va haver-hi que interrupcions en el desenvolupament normal del curs acadèmic. Però això no significa que no hi hagués un gran entusiasme per part tant d’alumnes com de professors a l’hora de plantejar-se el futur de la vida jurídica. Estàvem en plena transició i tothom tenia ganes de treballar per el nou sistema constitucional, començaven a desenvolupar-se lleis noves i nosaltres ho vam viure com un procés molt interessant. Crec que van ser uns anys realment molt profitosos per tots els que érem allà.”
L’aplicació de les noves reformes legislatives, tant civils, com mercantils, per exemple, ja van agafar en Carlos en plena dedicació com a lletrat: “El que sí que és veritat i que he anat veient amb els anys és que cada vegada hi ha més normativa i aquesta és més específica, cada vegada abraça més sectors, des de la competència, fins al mercat de valors, passant per la propietat intel·lectual i els fons de pensions, per citar-ne només uns exemples.”
Tot això demana als professionals un coneixement específic de les matèries: “Hem de ser conscients que ara els governs tant estatals com autonòmics o locals aprofundeixen més i que aquesta normativa l’hem de donar a conèixer, hem de ser rigorosos en el seu compliment i l’hem d’aconsellar. Penso que la nostra missió és fer-la entenedora i pràctica, encara que a vegades sigui una mica complicat perquè hi ha algunes normes una mica inflexibles. La nostra feina és dir-los als clients que fer les coses bé els estalviarà molts mals de cap, sancions i avançar-nos a situacions abans que es produeixin.”
Les empreses han anat evolucionant amb els anys, i en Carlos ha vist com la seva filosofia feia un tomb important vers a una gran modernització, introducció de les tecnologíes i globalització. En tot això han estat també els assessors els qui han fet una molt bona feina perquè s’entengués la importància que tenia: “En la nostra tasca hi ha una part de prevenció i una altra de negociació, per això sempre hem de ser molt clars amb el client, que sàpiga què li pot passar si actua d’una manera determinada, hem de crear un clima de seguretat i proximitat perquè ho entengui.”
Ara bé, dins del compliment estricte de les normes també hi ha una certa llibertat en què el lletrat pot moure’s per aconseguir la millor solució per al seu client: “El professional també pot ser creatiu a l’hora de fer contractes, transaccions i arbitratges, és a dir que no només ens servim d’aquella normativa inflexible, sinó que també recorrem a la part que ens dóna un marge d’actuació. Cada assumpte té un marge de maniobra diferent, que la mateixa llei permet, és aquí on, a més de ser rigorosos amb el compliment, hi ha tota una quantitat de coses amb les que es pot ser creatiu, és molt interessant i una de les coses que més m’agraden de la meva feina.”
És amb això que els empresaris veuen la capacitat d’aquell que tenen al costat: “I és perquè nosaltres assessorem i negociem amb el coneixement de les lleis i l’experiència que tenim.”
En Carles ha plantejat la possibilitat de l’arbitratge, que ell considera una fórmula a tenir en compte sempre que es faci tal com s’ha de fer: “He participat en arbitratges i penso que són molt vàlids per solucionar alguns conflictes, de totes formes, també sóc partidari que es faci amb molt de rigor, no podem permetre una decisió salomònica, sinó fonamentada en una explicació raonable en relació al cas que s’ha posat damunt la taula. No es tracta de fer una justícia purament distributiva, tant per tu i tant per mi, sinó aconseguir que es doni la raó a qui la té, però fent-ho davant d’una persona que porta molts menys casos que un jutge i que té una certa experiència i prestigi.”
No obstant això, potser l’entrada en vigor de la nova llei d’enjudiciament civil canviarà les coses i els jutjats augmentaran amb rapidesa i eficàcia: “Crec que en el tema de l’administració de justícia un dels grans problemes és la limitació de mitjans materials, no es tracta tant de si aquesta nova llei és millor que l’anterior, sinó de si es podrà aplicar amb més mitjans. Estic convençut que si juntament amb la llei, amb aquesta o amb l’antiga, no hi ha una inversió que la faci eficaç, realment no funcionarà ni aquesta ni cap.” I afegeix: “El ciutadà es mereix una atenció correcta, i això vol dir una resposta raonable tant en el fons com en la forma, amb el temps i amb les persones amb les quals tracta, i això, de moment, encara no és del tot possible.”
La feina d’en Carlos al bufet consisteix, en l’assessorament mercantil i civil, tant nacional com internacional. Però no solament són aquestes les especialitats d’en Carlos Ginebreda, perquè també és secretari de les companyies d’assegurances de La Caixa: “M’he endinsat amb els anys en un camp que no coneixia i que és el dels fons de pensions i el funcionament de les entitats asseguradores, i n’estic molt content, perquè és una feina que també m’omple molt.”
En Carlos també dedica una part del seu temps a l’ensenyament, doncs és professor de Técnica negocial des de fa 14 anys a l’Escola de Práctica Jurídica del Col.legi d’Advocats de Barcelona.
En Carlos vol destacar el gran ambient de profesionalitat i amistat que es viu al seu despatx, per que “es essencial per la nostra feina”. I vol manifestar el seu agraïment al seus companys Juan Ignacio Brugueras, Alejandro García-Bragado, Antoni Esquerra i tots els altres socis per haver imprimit aquest caràcter al despatx. Finalment, vol agraïr també l’educació que li han donat els seus pares, que ha estat molt important pel seu desenvolupament profesional.
