Text del 2001
Continuar, créixer i consolidar han estat les fites que Joan Carles Giménez-Salinas Colomer, juntament amb la seva germana Sílvia, s’han proposat en tot moment per seguir amb la tasca d’assessorament i atenció al públic iniciada pel seu pare. De fet, el despatx Giménez Salinas & Trias de Bes va ser originàriament creat per Francesc Giménez-Salinas l’any 1941 amb les característiques dels gabinets de lletrats de l’època: “Aleshores els bufets eren totalment diferents. En primer lloc, els lletrats no acostumaven a treballar amb col·laboració d’altres lletrats. Els que gaudien d’una certa reputació a la ciutat de Barcelona tenien el seu despatx i domicili a l’Eixample. Les dimensions dels pisos d’aquesta zona permetien dividir-los en dues àrees. Una es feia servir de despatx per atendre els clients i l’altra d’ habitatge. Com a suport de la seva tasca, només disposaven de l’ajuda d’una secretària i un passant. Aquest darrer s’encarregava de dur a terme recerques de jurisprudència per presentar davant dels tribunals com a suport. Era necessari que una persona es dediqués exclusivament a aquesta tasca perquè fins a l’arribada de la informàtica les cerques comportaven una feina de consulta de diversos manuals molt feixuga i que es podia perllongar durant hores. Actualment, es tendeix cap a la concentració en despatxos mitjans o grans i ja no és necessari que ningú s’encarregui de la ingrata tasca de documentació perquè l’ús de base de dades i d’Internet han agilitzat les recerques.”
La gran vitalitat i ànim de Francesc Giménez-Salinas expliquen que continués en actiu treballant en el despatx fins a l’any 1993 en què, gairebé amb vuitanta anys, decidí retirar-se: “El meu pare sempre ha dit amb molta gràcia que els advocats es jubilen per dues raons: o bé perquè els clients els perden la confiança o bé, i més probable, perquè arriba un moment en què ja no coneixen cap dels clients actuals.”
La necessitat d’avançar-se a les transformacions que constantment viu la nostra societat i d’adaptar-se a les noves necessitats de les empreses van dur a la família Giménez-Salinas a ampliar el nombre de col·laboradors i de socis. Actualment participen en el seu projecte dos prestigiosos advocats no procedents del nucli familiar: Juan Espejo i José Maria Trias de Bes. A més, al despatx treballen actualment vuit advocats i un procurador, cadascun d’ells especialitzat en una àrea jurídica concreta, però amb uns amplis coneixements legislatius generals, cosa que els permet poder fer-se càrrec de la difícil tasca d’oferir un assessorament integral de qualitat als seus clients: “Hem anat creixent integrant professionals externs, mostrant-los la nostra manera de procedir i fent que adoptessin com a propis els nostres principis teòrics i pràctics d’actuació. Com a advocats, som conscients que el dret ha estat un element constant en la regulació de les relacions entre els homes, perquè és consubstancial a l’organització social dels individus. Però també com a lletrats sabem que hi ha elements i aspectes concrets que van evolucionant d’acord amb les circumstàncies concretes de cada període i societat. La importància i la relació cultural amb el dret es veuen clarament en l’actualitat en dificultat d’assolir una harmonia jurídica plena en matèria de dret mercantil en els estats membres de la Unió Europea. Partint de la base que aquest àmbit jurídic es caracteritza pel seu caràcter pràctic i utilitarista, la conveniència d’igualar les diverses legislacions és palesa per a les empreses, però no per als estats, que no volen perdre aquest signe d’identificació cultural i històrica.”
El fet de disposar de nombrosos professionals del dret en la plantilla fa possible que pugin abastar els diversos camps d’interès jurídic per al correcte desenvolupament d’una empresa. En concret, Joan Carles Giménez-Salinas està especialitzat en l’àmbit del dret mercantil i civil, dins del qual cobren un protagonisme especial les qüestions relacionades amb el dret successori: “Malgrat que cada cas és diferent i que pot haver-hi rancúnies latents entre els diversos membres de la família que dificultin i arribin a fer impossible assolir un acord mínimament satisfactori, s’ha de partir sempre de la premissa que en fer el repartiment dels diversos béns entre els membres de la família, tots han de rebre una contraprestació justa. Aquesta equitat en efectuar la distribució és encara més important si ens referim a la divisió d’un patrimoni empresarial. Tot i aquest intent d’aconseguir una solució justa per a tothom, hem de reconèixer que ens movem en un camp on deixar plenament satisfetes totes les parts implicades és força difícil.”
Durant els seus 30 i escacs anys d’exercici professional ha après quins són els trets bàsics que han de caracteritzar la seva actuació en tot moment: “El primer que s’ha de fer amb un client és donar-li confiança i pau. Si el professional assoleix aquest primer objectiu, a partir d’aquell moment l’empresari l’escoltarà sempre perquè, encara que assessorem empreses, sempre ho fem relacionant-nos concretament amb una persona que les representa, que n’és la responsable i que acudeix a nosaltres per demanar-nos consell quan ja ha percebut clarament que només un assessor extern podria solucionar-li el dubte o la problemàtica que se li presenta. L’advocat ha de ser conscient en tot moment de la càrrega d’estrès i de tensió que l’empresari o directiu de l’empresa porta a les reunions amb l’assessor per minimitzar aquesta pressió i reconfortar-lo.”
De cara als anys propers, la màxima ambició de Joan Carles Giménez-Salinas i de la seva germana Sílvia, actualment Diputada de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, és consolidar la posició de mercat de la qual ja gaudeix el despatx i preparar el camí perquè els dos fills del primer puguin esdevenir la tercera generació de Giménez-Salinas d’aquest projecte familiar i professional. De fet, el seu fill Francesc ja està incorporat com a lletrat i, actualment, el seu fill Joan Carles està estudiant la llicenciatura de dret: “Arriba una edat en què ja has aconseguit moltes de les fites professionals que et vas formular en acabar la carrera o durant els primers anys d’exercici professional. La veritat és que el creixement i l’evolució que hem viscut com a firma han superat les nostres expectatives inicials, i que, assolit el nivell actual, no volem créixer a qualsevol preu. En aquest moment tenim unes mides molt convenients, per la qual cosa l’expansió no és el nostre gran repte de futur. La continuació de la nissaga familiar si que ho és. En aquest sentit, he de reconèixer que m’enorgulleixo que els meus fills segueixin amb l’activitat que el meu pare va engegar. Aquesta continuïtat fa que encari el futur amb una il·lusió i energia primerenques perquè sé que els obstacles que hauran de superar són molts. Per això, els meus dos objectius són treballar de valent per seguir assessorant amb les mateixes premisses de qualitat i atenció al client que ens han caracteritzat fins ara i perquè els meus fills trobin els mínims obstacles possibles en la gestió i direcció del despatx en el futur.”
