Text del 2001
Lluís García Fernández va fundar el despatx García y García després d’una dilatada història professional a camí de Madrid, on va néixer, i de Barcelona a la qual es va traslladar l’any 1968 i on ha creat la seva família i la seva empresa: “La meva vocació pel món del dret parteix de dos dels meus oncles. En concret, d’una tia meva que va ser oficial de l’Administració de justícia i d’un altre oncle que va ser agent judicial. Aquest interès va propiciar que comencés a treballar de ben jove al despatx dels procuradors, José Muñoz Ramírez, Román Velasco Fernández i José Maria Caballero Martín. A aquesta primera feina en seguiren altres de col·laboració amb el lletrat, Isidoro Montoro de Cozar, en què vaig anar perfeccionant els meus coneixements pràctics del món del dret a mesura que em formava en la professió. Ja instal·lat a Barcelona vaig col·laborar als despatxos dels procuradors, Rafael Roig Gómez i Alfonso Lago Pérez i de l’advocat Antoni Viader Vives fins que em vaig establir definitivament pel meu compte en un despatx orientat a assessorar a la petita i mitjana empresa principalment catalana d’una manera integral i amb certa similitud a la tasca preventiva i generalista que duu a terme el metge de capçalera. Aquesta manera de procedir requereix una àmplia capacitat d’assessorament en tots els àmbits, i alhora una bona especialització en una matèria determinada per part dels integrants. En el meu cas concret, la meva especialitat és el dret processal concursal i civil. Aquesta síntesi de generalistes i especialistes ens obliga a un reciclatge profund i continuat perquè si no podríem garantir un bon assessorament als nostres clients.”
Lluís García, però, no es troba tot sol en aquest projecte, sinó que també compta amb la col·laboració de Josep Tomàs Salàs: “Abans d’esdevenir companys érem ja amics.” La trajectòria d’aquest lletrat respon a un esforç de superació i aprofundiment en el camp jurídic: “Vaig conèixer en Lluís mentre jo treballava a l’Administració de justícia. De fet va ser aquesta experiència la que em va impulsar a cursar els estudis de dret, i simultanejar-los amb la meva feina. Va ser el mateix Lluís el que em va proposar unir-me al projecte i no ho vaig dubtar pas. Actualment actuo especialment en els àmbits penals i també en els camps fiscal i econòmic.”
L’equip de socis el completa Lluís García Martínez, el fill de Lluís García Fernández, que no va dubtar ni un moment a seguir els passos professionals del seu pare: “M’he anat involucrant en l’activitat del meu pare de mica en mica, i sempre l’he viscuda d’una manera molt intensa. Recordo que amb tretze o catorze anys quan tenia una estona lliure ja anava a ajudar-lo amb les gestions i a remenar una mica els papers. Després, quan va ser el moment de decidir què estudiaria vaig trobar que el dret m’obria un ampli ventall de possibilitats laborals que altres titulacions no brindaven i que, a més, si m’agradava podia continuar amb la tasca encetada pel pare. Estic molt orgullós d’haver optat per aquesta via perquè m’agrada. Tanmateix, també penso que és una activitat molt difícil de desenvolupar si no tens vocació perquè comporta un nivell de tensió que no és difícil d’assumir.”
La coneixença que tots tres tenen del món jurídic i de la petita i mitjana aporta un valuós testimoni de quin és la situació actual del sector: “Nosaltres també hem portat a terme assessoraments puntuals de grans empreses tant encarregats per les mateixes entitats com per altres despatxos d’advocats, però el nostre fort és la petita empresa, en la qual podem observar una sèrie de paradoxes actualment. Una de les més destacades és el fet que es pugui constituir una societat amb només 500.000 pessetes i que pugui portar a terme operacions de mils de milions. Això lligat al fet de la manca de previsió que caracteritza molts dels nostres petits empresaris pot provocar greus repercussions perquè molts d’ells no saben que tenen responsabilitats jurídiques i econòmiques en tant que administradors de la societat. Aquest cas ens demostra que el petit empresari necessita un assessorament constant i general de cadascuna de les qüestions jurídiques que afecten el seu negoci des d’abans de la seva constitució fins al desenvolupament dels seus productes en el mercat amb altres competidors, perquè la nostra missió és fer els tràmits més fàcils perquè ell pugui materialitzar la seva idea.” Aquest assessorament encara més necessari en el cas del dret fiscal: “Hi ha hagut una clara evolució en la mentalitat de l’empresari, que és molt conscient de l’obligació moral que té de contribuir al benestar general. En allò que ja no estan tan d’acord és en la quantitat amb la qual han d’ajudar a sostenir l’Estat.”
L’advocat sempre ha de fer valer la sinceritat com a arma, perquè només aquesta li permetrà guanyar-se la confiança del client, objectiu primer de qualsevol assessor: “Els empresaris acostumen a ser molt francs a l’hora de presentar-nos les seves problemàtiques. Els casos penals i de dret laboral no solen ser, però, tan clars, i és aquí on l’advocat ha de saber detectar les mitges veritats, les veritats objectives i les veritats personals. Pot haver-hi casos, pocs afortunadament, en què el lletrat s’adoni que el seu client mai no ha estat completament sincer amb ell, no perquè li hagi volgut mentir, sinó perquè vivia en la seva pròpia versió subjectiva de la situació. Els clients quan ens vénen a consultar sempre desitgen una solució ràpida i fàcil de les seves problemàtiques. Això no sempre és possible, i l’assessor ha de ser clar i plantejar els termes objectius de la situació perquè és la veritat la que et dóna la confiança, que constitueix l’eina bàsica de treball de qualsevol assessor.”
García y García vol continuar sent un despatx de cuny tradicional on prevalgui la qualitat per sobre de la quantitat. És per això que per a ells el creixement té un límit, i, si escau, frenaran l’expansió del despatx: “El creixement s’ha de dosificar perquè no es tracta de portar més casos, sinó de portar-los bé. Si augmenta el nombre d’assessoraments, però en baixa la qualitat, a la llarga perdràs els clients. Nosaltres, com a bufet, no desitgem perdre les nostres senyes d’identitat ni que el treball s’engreixi excessivament perquè volem que la confiança i la fidelització dels nostres clients representin la nostra major publicitat a través del boca orella. Creiem que la confiança es guanya amb el pas del temps, perquè són els resultats els que te la donen, però un cop assolida és força estable.”
La seva activitat els apassiona, però comporta sacrificis propis i aliens. Volen destacar la paciència de les dones de la família, que pateixen la manca d’horaris fixos, les hores d’estudi i de preparació dels casos, les trucades dels clients, etc. És per això que tots tres estan convençuts que: “La labor callada de les dones i xicotes dels advocats mereix una atenció especial perquè són elles les que viuen la vessant més frustrant.”
