Text del 2007
A Finques Geimsu oferim un ventall de serveis immobiliaris que abasta totes les facetes.
De professió agent de la propietat immobiliària col·legiat i perit taxador judicial, el senyor Carlos de Jorge Conesa inclou a més en el seu extens currículum nombroses diplomatures i màsters relacionats amb el sector immobiliari. Aquest bagatge permet a Finques Geimsu, l’empresa familiar que dirigeix, resoldre encàrrecs d’índole diversa. “Fa quasi 40 anys que em dedico a aquest sector. Finques Geimsu, l’empresa que dirigeixo, ofereix un ventall de serveis immobiliaris que abasta totes les facetes. Així, hi gestionem des de la compra, la venda i les taxacions d’immobles fins a l’administració de finques o l’assessorament fiscal i urbanístic.”
Tot i que actualment el mercat immobiliari s’està refredant, els habitatges no baixen mai de preu. “Quan un client em diu que els preus estan baixant, li explico que al llarg de la història mai no ha passat això. Potser l’augment serà menor en relació amb l’increment experimentat altres anys, però no baixarà per sota de l’índex de l’IPC. La diferència és que, probablement, la pujada anual dels preus dels habitatges es mantindrà en un dígit, quan abans estava en dos.”
Pel que fa a la ciutat de Barcelona, el boom immobiliari dels darrers anys ha estat ocasionat, especialment, per la manca de sòl. “No hi ha sòl a Barcelona i, lògicament, els preus dels habitatges de segona mà s’han anat incrementant considerablement. Ara, però, vivim un moment en què hi ha una desacceleració d’aquesta dinàmica. El 2007 hem tingut un increment del 8% al 9%, mentre que en etapes anteriors s’havia arribat fins al 30%.”
L’excessiu valor dels préstecs hipotecaris també ha jugat un paper important en la gestació del boom immobiliari. “Juntament amb la manca de sòl, s’han de tenir en compte altres circumstàncies que han afavorit la creació de la bombolla immobiliària, com és el fet que les entitats bancàries han concedit els préstecs hipotecaris al 100% del valor de la taxació o més, quan habitualment ho feien al 60-80%. És a dir, els han concedit per l’import de la compra més les despeses. Ara ja no hi ha tanta facilitat per aconseguir el total del valor de la taxació. Per contra, els préstecs són més elevats pel que fa als interessos i a les amortitzacions.”
Des de la seva experiència com a gestor de finques, el senyor De Jorge preveu que sempre hi haurà habitatges de lloguer. “Han existit tota la vida, sobretot antigament, quan hi havia més habitatges en règim de lloguer que no pas en propietat. En els inicis de la meva professió, pràcticament el 80% dels pisos eren habitats per inquilins.”
Personalment, el senyor Carlos de Jorge Conesa, a l’hora d’aconsellar els clients, s’inclina per la compra. “Abans, els lloguers eren contractes indefinits, amb molt poques subrogacions posteriors a favor de fills i amb escasses possibilitats d’incrementar la renda, amb la qual cosa el propietari tenia beneficis mínims i l’inquilí podia viure-hi tota la vida. Però l’any 1995 va entrar en vigor la nova llei d’arrendaments urbans, amb la qual aquelles prerrogatives que tenia l’inquilí, ara les té el propietari. Per exemple, una parella que decideixi pagar un lloguer es trobarà que li faran un contracte a cinc anys, més tres anys optatius per a l’inquilí i obligatoris per al propietari. És a dir, que, com a màxim, podran estar vuit anys en un habitatge. Quan acabi aquest termini, el propietari els pot dir que si volen tornar a renovar el contracte hauran de pagar un lloguer d’acord amb el valor del mercat. En qualsevol zona de Barcelona, el lloguer és tan elevat que, pagant una mica més, podrien donar la quota d’una hipoteca i tenir un habitatge de propietat.”
A més a més, molts propietaris estan poc inclinats a llogar el seu pis. “Es diu que a Barcelona hi ha milers d’habitatges desocupats, però aquest és un assumpte molt complex. En primer lloc, crec que no n’hi ha tants. En segon, entenc perfectament la postura del propietari que s’estima més tenir el pis buit, perquè sovint es troben amb una quantitat tremenda de conflictes. Hi ha propietaris amb problemes econòmics que lloguen un habitatge i als pocs mesos l’inquilí deixa de pagar. Llavors, han de demandar-lo judicialment, amb les despeses que representa. El procediment judicial va demorant-se i, quan finalment treuen l’inquilí de l’habitatge, es troben amb el pis destrossat.”
Les persones i les empreses que treballen en l’entorn immobiliari han d’actuar amb responsabilitat. “Personalment i jurídicament, com a membre col·legiat, tinc una assegurança que cobreix qualsevol responsabilitat que pugui derivar-se de la professió i que dóna confiança als meus clients. Ara bé, l’exclusivitat d’altres èpoques tampoc m’agrada. L’obligatorietat de ser col·legiat com a API per poder exercir la professió es va suprimir amb les mesures liberalitzadores de l’any 2000. Hi ha altres associacions tan legítimes com el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària. El Govern català, amb el projecte de llei del dret a l’habitatge, recull que els col·legis i les associacions immobiliàries han de tenir una responsabilitat i unes obligacions i han de respondre davant de qualsevol perjudici que puguin causar.”
Com a taxador judicial, el senyor Carlos de Jorge Conesa ha vist veritables drames familiars; per això, té molta cura a l’hora d’informar els clients sobre la possible compra d’un habitatge. “En aquest terreny, hi ha immobiliàries que no pertanyen al Col·legi ni a cap tipus d’associació i que s’han creat exclusivament amb afany de lucre. Potser per l’edat i per l’educació que he rebut, tinc una altra mentalitat professional. En la venda d’un habitatge no busco el benefici que em pot donar la intermediació, sinó saber si realment els compradors podran pagar les quotes. És bàsic, perquè després vindrà la segona part, de la qual també sóc professional, com a taxador judicial, que és l’embargament automàtic de l’habitatge per part de les entitats bancàries. De vegades, per un deute de 2.000 euros, la gent es juga casa seva. Per tant, si no volem arribar a aquests extrems, el que s’ha de fer primerament és un estudi de viabilitat. A Finques Geimsu també gestionem aquesta mena de qüestions.”
Les empreses familiars són capaces de dur a terme una bona tasca professional. “La nostra és una empresa amb set persones treballant i quatre col·laboradors externs. Al despatx principal, situat al carrer Viladomat, 66, compto amb l’ajut inestimable de Rosa M. Farrás, secretària i col·laboradora durant 25 anys. També hi ha les meves dues filles, Susanna i Natàlia. La Natàlia acabarà la carrera de Dret el 2007 i em rellevarà, ja que en aquesta activitat s’han de tenir advocats especialistes en dret civil, independentment dels lletrats externs que hi puguin col·laborar puntualment. També tenim una agència on ens encarreguem de les transaccions immobiliàries, situada al carrer Blai, 53. Aquí, la responsable és la meva esposa, Rosa Mª Górriz. Hi treballen el Daniel, un dels meus fills, i dos comercials.”
