Text del 2008
“La durabilitat dels immobles depèn de la seva qualitat constructiva i arquitectònica, però també del seu manteniment i rehabilitació”
L’arquitectura no és només un procés de disseny i creació de noves edificacions. Aquesta disciplina inclou també la rehabilitació, una branca de gran importància per a la recuperació dels nostres pobles i ciutats que ha anat adquirint importància a tot Europa, sobretot a partir dels anys 80. La rehabilitació com a procés de renovació no és quelcom marginal en l’arquitectura moderna, sinó la resposta necessària i revitalitzadora per als centres històrics. Carlos Tomás Pérez Sánchez és arquitecte i assessor del Col·legi d’Administradors de Barcelona i Lleida, expert en rehabilitació d’edificis i un gran coneixedor de l’evolució d’aquesta especialitat. “Hem de ser conscients del pas del temps en les nostres construccions. La durabilitat dels immobles depèn de la seva qualitat constructiva i arquitectònica, però també del seu manteniment i rehabilitació.”
Barcelona ha fet de l’arquitectura la seva carta de presentació. La qualitat arquitectònica dels seus edificis, els seus carrers amb immobles regis i vistosos, el seu urbanisme… han convertit la capital catalana en un referent mundial. “Sobretot amb els Jocs Olímpics del 1992, es produeix un canvi urbanístic de grans dimensions que fa que descobrim una nova Barcelona molt unida a l’arquitectura. La nova realitat estètica ha estat un al·licient per captar el turisme mundial.”
Als anys 90 es van produir algunes desgràcies, derivades del mal estat de les façanes dels edificis antics, que van generar preocupació i alarma social. “El mal estat de moltes façanes va fer que es produïssin alguns despreniments; l’aparició d’una patologia a l’estructura d’alguns edificis del barri del Turó de la Peira, provocada pel ciment aluminós, va ser definitiva per fer veure a les administracions que calia prendre mesures urgents per mantenir i rehabilitar el nostre patrimoni. A partir d’aquests anys, a Catalunya hem estat capaços de construir però també de rehabilitar.”
Una de les funcions principals de la rehabilitació “és el manteniment de les característiques arquitectòniques d’un immoble davant de les transformacions que poden produir-s’hi per canvis d’usos. L’arquitectura és una disciplina que no pot deixar de banda el funcionalisme i la utilitat. Els edificis s’han de dissenyar i construir perquè funcionin; si la construcció és potent i noble, el canvi d’ús no l’afecta.”
El que no hem de fer és caure en el parany de confondre arquitectura i disseny. “Són dos conceptes diferents i complementaris. No tota l’arquitectura és disseny. Sovint sembla que la gent vagi a veure els edificis des de fora però no allò que contenen, com si fos més important el continent que el contingut. Cal que prevalgui la qualitat de la construcció. Els darrers anys la normativa d’edificació ha evolucionat i s’hi han incorporat nous requeriments, com l’eliminació de barreres arquitectòniques i de comunicació, la introducció de les noves tecnologies aplicades, de l’arquitectura bioclimàtica i de la construcció sostenible, o l’aparició de nous materials, així com sistemes de plaques solars per escalfar l’aigua sanitària per tal d’estalviar energia. L’arquitectura és evolutiva. Entre les seves funcions no només hi ha crear grans monuments que representin la ciutat, sinó també millorar la qualitat de vida de la població.”
La construcció actual és cada vegada de major qualitat, però també el grau d’exigència s’ha incrementat. “Avui coneixem millor els edificis que abans, potser perquè els hem estudiat amb més profunditat, tenim conceptes més precisos i disposem d’avenços tecnològics per analitzar-los. Una de les missions dels arquitectes és incloure tots els nous requeriments dins del formalisme per crear edificis que siguin arquitectura amb majúscules. D’altra banda, l’arquitectura sostenible implica utilitzar tots els recursos que tenim a l’abast per tal que la construcció sigui el menys agressiva possible amb l’entorn en el qual s’ubica. Ja fa anys, vaig decidir que el meu projecte de final de carrera fos un centre meteorològic realitzat amb criteris d’arquitectura bioclimàtica semienterrada. No podem perdre de vista que la nostra societat canvia, que s’ha d’adaptar a l’entorn i al canvi climàtic, encara que tot canvi sigui lent i costós econòmicament.”
Carlos Tomás Pérez Sánchez es dedica a la rehabilitació d’edificis de comunitats de propietaris. La complexitat i l’envergadura d’aquestes actuacions requereixen professionals experts en la matèria amb gran capacitat d’interacció amb els afectats. “De mica en mica, la nostra societat està prenent consciència de la necessitat de tenir cura dels immobles. Avui és obligatori seguir un manteniment reglat dels edificis nous, i disposem de normatives i decrets per ajudar a la rehabilitació dels que sofreixen diferents patologies. Un dels aspectes clau ha estat la necessitat d’elaborar un dictamen dels edificis per conèixer-ne l’estat. L’Administració s’ha anat adaptant a una situació social que no s’havia previst. S’han atorgat subvencions per a les rehabilitacions, ajudes concedides per l’Agència del Paisatge Urbà a través de la campanya Barcelona, posa’t guapa, per rehabilitar façanes, escales i patis de llums, introduir ascensors, etc. S’ha creat una cultura del manteniment de les nostres ciutats que ha contribuït a canviar la imatge de Barcelona i a consolidar el concepte de seguretat i eliminació de risc, tant pel que fa a les estructures interiors com a les façanes.”
I afegeix: “L’altre gran revolució de Barcelona en els darrers anys ha estat el canvi cromàtic de les façanes de l’Eixample a partir d’estudis sobre color i composició promoguts per l’Ajuntament.”
La tasca d’aquest arquitecte no només implica definir un projecte i recuperar i rehabilitar l’edifici, sinó també aconsellar als propietaris dels habitatges que s’hi veuen implicats. “La majoria de vegades els costa acceptar que el seu edifici pateix un deteriorament greu i desconfien de les conclusions emeses pels tècnics. Hem de parlar amb aquestes persones i explicar-los la necessitat de fer les obres per raons de seguretat. No és fàcil. Es detecten situacions familiars difícils i problemes econòmics que dificulten aquesta col·laboració. És bàsic que la comunitat de propietaris creï una comissió d’obres que vetlli el procés de rehabilitació i s’hi impliqui.”
Cal també un control de les tasques de rehabilitació: “La mà d’obra cada vegada està menys preparada, la qual cosa ens obliga a exigir empreses especialitzades i a controlar l’actuació que duen a terme els seus operaris.”
Carlos Tomás Pérez Sánchez ha intervingut en edificis de gran rellevància a Barcelona, i és autor de diversos articles sobre la rehabilitació i el seu procés en comunitats de propietaris. “Volem que la població entengui que el que ara sembla una despesa en realitat és una assegurança de futur del seu habitatge.” La seva labor intensa i preocupada l’ha erigit en un difusor de la importància de la rehabilitació, una tasca pedagògica vers la nostra societat.
