Text del 2006
La nostra tasca està determinada per un cert grau de vocació.
Carlota Bernal va optar per formar-se i dedicar-se a l’àmbit de la farmàcia seguint en part l’exemple del seu pare: “Tot i que mon pare no era farmacèutic, sempre ha estat vinculat a la indústria farmacèutica com a executiu de vàries empreses i des de ben petita em vaig sentir atreta per aquest sector. Per aquesta raó, em vaig decantar per farmàcia a l’hora d’haver de triar estudis superiors.”
Un cop graduada, decidí d’especialitzar-se en la branca hospitalària de farmàcia: “En acabar la formació pregraduada, vaig ser molt conscient que la llicenciatura només havia estat l’inici de la meva formació farmacèutica i que aquest període havia assolit a la perfecció la seva funció d’etapa il·lusionadora i motivadora de preparació preliminar i també de selecció, perquè els coneixements generals adquirits van permetre que m’adrecés cap a les àrees i especialització que s’avenien amb els meus interessos.”
Durant la seva etapa de formació, l’entrada al programa de Farmacèutic Intern Resident estava regulada mitjançant un procés selectiu d’oposició. Una vegada seleccionats, els aspirants es formaven durant tres anys en els serveis de farmàcia dels centres hospitalaris. Actualment, aquest període de formació s’ha perllongat un any més. La complexitat i vastitud de la formació d’aquests especialistes suscita de vegades debats i controvèrsies entre els membres de l’estament sanitari al voltant de la desigualtat de preparació i exigència entre els farmacèutics comunitaris i els hospitalaris: “És inqüestionable que el grau de preparació dels farmacèutics hospitalaris és força elevat i exigent i que la nostra tasca està determinada per un cert grau de vocació. No obstant, des del meu punt de vista, la feina dels farmacèutics comunitaris és igual d’important, vàlida i desinteressada que la nostra, ja que diàriament atenen un gran nombre de pacients i usuaris, i poden estar igualment moguts per interessos i motivacions personals. Atesa aquesta importància, doncs, caldria establir un sistema de formació permanent amb un mínim de crèdits anuals que assegurés el reciclatge i revalorització d’aquests valuosos professionals.”
Acabada la seva etapa de formació com a farmacèutica interna resident a l’Hospital de la Vall d’Hebron, es va incorporar a la plantilla d’aquest gran centre hospitalari, concretament a l’àrea maternoinfantil, on es va especialitzar en l’ús racional de medicaments antiinfecciosos. Va desenvolupar aquesta tasca des del 2001 fins al 2002, en què va passar a formar part com a directora d’un nou, innovador i ambiciós projecte hospitalari: la creació del Servei de Farmàcia del Centre Internacional de Medicina Avançada (CIMA), on va participar en les tasques organitzatives preliminars del seu departament. Únicament va romandre un any en aquesta institució, ja que al 2003 es va incorporar com a cap del Servei de Farmàcia Hospitalària a la prestigiosa Fundació Puigvert.
La Fundació Puigvert és un centre de referència a nivell mundial en el tractament de patologies urològiques, nefrològiques i andrològiques, d’elles un dels tractaments que més destaca és el trasplantament de ronyó: “Amb el pas del temps i la millora de les tècniques, s’ha incrementat l’eficiència i s’han minimitzat els riscos dels trasplantaments renals, en part pel perfeccionament dels fàrmacs immunosupressors. En l’actualitat, a més a més, com més va més es tendeix a practicar trasplantaments de ronyons procedents de donants vius. Aquest tipus d’intervencions comporten avantatges com la celeritat amb què es pot aplicar el tractament, amb la qual cosa s’escurcen les llistes d’espera, o el menor risc de rebuig, perquè els donants acostumen a ser familiars. D’altra banda, les molèsties i riscos ocasionats al donant són menors dels que podríem pensar.”
També el càncer ocupa un lloc destacat: “En l’actualitat es pot guarir el 50% dels tumors diagnosticats. Crec que aquesta xifra s’incrementarà en el futur i que aconseguirem desenvolupar tractaments més efectius per a la lluita contra els tumors més malignes. En aquest sentit, el tractament farmacològic cada vegada té més protagonisme no tan sols per lluitar contra el tumor, sinó també per evitar-ne la recidiva.”
L’especificitat de la tasca que desenvolupa la Fundació Puigvert explica que el Servei de Farmàcia Hospitalària estigui especialitzat en el coneixement dels medicaments i tractaments directament relacionats amb aquestes àrees, per això els seus professionals han de conèixer els avenços i descobertes produïts en aquestes especialitats. Alhora també és indispensable que tinguin informació sobre les propietats d’altres fàrmacs que podrien interactuar amb la medicació específica prescrita des de la Fundació.
Carlota Bernal destaca especialment la interrelació entre el treball dels metges, que prescriuen un tractament, els farmacèutics, que el validen, i l’equip d’infermeria, que el subministra. A la Fundació Puigvert, aquesta tasca interdisciplinària es coordina mitjançant entre d’altres el Comitè de Farmàcia i Terapèutica, “que reuneix metges, farmacèutics i personal d’infermeria i que té com a finalitat seleccionar els medicaments que administrarem als pacients segons les seves patologies. Aquesta selecció s’efectua seguint criteris bàsicament d’eficiència i de seguretat. El resultat final és l’elaboració dels protocols que optimitzen la nostra tasca diària.” I és en el dia a dia quan reben les consultes i suggeriments dels equips mèdics i d’infermeria que permeten de millorar els tractaments rebuts pels pacients. A part de participar en el disseny dels tractaments farmacològics, el Servei de Farmàcia s’encarrega d’elaborar fórmules individualitzades que requereixin els pacients.
A banda de la tasca estrictament assistencial i per millorar-la, l’equip que dirigeix Carlota Bernal participa en aquests moments en 20 projectes de recerca farmacològica desenvolupats actualment a la Fundació Puigvert, alguns d’ells promoguts per la mateixa institució: “La investigació no només permet que millorem l’atenció dels pacients de manera directa, sinó que també possibilita que establim contacte amb altres centres de recerca, de manera que podem conèixer els darrers descobriments i avenços.” Abans, però, d’engegar qualsevol projecte d’investigació, aquest ha de ser examinat i aprovat per un comitè ètic de recerca.
L’activitat actual de Carlota Bernal no s’atura en les responsabilitats laborals sinó també en mantenir com a objectiu un alt nivell de qualitat en el Servei de Farmàcia de la Fundació Puigvert. Per això, el desig de superació professional ha determinat que anès subespecialitzant-se i reciclant-se contínuament. Es pot destacar dintre d’aquesta subespecialització el Màster en Farmacoteràpia i Atenció Farmacèutica Hospitalària de l’European Institute for Pharmaceutical Research and Education (2004); Màster en Economia de la Salut i del Medicament de l’Institut d’Educació Continuada (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra (2004-2005); i, actualment, és l’única farmacèutica hospitalària a Espanya que ha aconseguit a l’any 2005 el “Board Certified Pharmacotherapy Specialist”, del Board of Pharmaceutical Specialties Americà (2005) que acredita el seu interès per les últimes novetats, actualoitzacions i descobriments dins de l’àmbit de la farmàcia hospitalària.
