Text del 2006
La qualitat dels doctorands augmenta perquè els reptes científics són cada vegada més importants.
La recerca és fonamental per a un país que vol avançar i desenvolupar-se. Gràcies als avenços científics i tecnològics alguns països han pogut assolir un grau de desenvolupament altíssim. La capacitat dels centres de recerca i dels grups d’investigadors espanyols ha augmentat notablement en els darrers anys. Tot i això, caldria un esforç major per consolidar estructures i liderar certs àmbits. El doctor Marcel Blanco Romia, investigador i professor de química analítica de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha viscut de prop el canvi que hi ha hagut a l’Estat espanyol en aquest àmbit, una transformació essencial però potser insuficient: “El tren de la recerca es mou cada dia més de pressa; els esforços que es realitzen arreu del món són molt rellevants i l’Estat espanyol no acaba de trobar el seu espai. No és que això passi en tots els camps del coneixement, però cada vegada són més els que ens queden més lluny. Els diners públics destinats a la investigació estan per sota de la inversió mitjana d’altres països europeus, la qual cosa provoca que la producció científica també sigui menor, encara que alta en relació a la inversió realitzada. Cal un compromís més fort dels governs per fer front als reptes amb una especial atenció a la inversió en recerca bàsica i aplicada.”
Format íntegrament a Catalunya, després de llicenciar-se en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona, el doctor Blanco va entrar al Departament de Química Analítica de la mateixa universitat, que aleshores dirigia el doctor Buscarons. Allà va fer la tesi doctoral, un estudi de reactius orgànics en l’anàlisi de metalls. “La meva formació s’ha realitzat dintre del nostre país. La voluntat d’adquisició de coneixement sovint depèn d’un mateix, dels canals que utilitza per formar-se i dels contactes que estableix amb investigadors de tot el món. En aquest sentit, és bo sortir del país perquè afavoreix les relacions personals, les quals faciliten l’intercanvi d’estudiants, la realització de publicacions, la presentació de treballs en congressos…”
El doctor Blanco té una visió diferent que la resta de catedràtics de química analítica. “Quan estava acabant el doctorat, vaig fer oposicions a professor químic de duanes. Vaig guanyar una plaça i vaig començar a treballar-hi. Durant quatre anys vaig adquirir una visió diferent de les coses, una mica allunyada dels punts de vista més academicistes. El meu plantejament és sovint diferent del que acostuma a transmetre la universitat: no formulo cap nou problema, em poso en contacte amb les empreses i intento resoldre els seus.”
El doctor Blanco pertany a una generació que va trencar amb una etapa i en va començar una de nova que apostava per l’actualització i la innovació. “Hi ha hagut un gran esforç per generar unes bases renovades i sòlides de coneixement. La investigació de finals dels 60 havia estat simplement una continuació de la que havien fet els nostres directors de tesis. A partir dels anys 70 es produeix un canvi, el de la renovació continuada no sols dels objectius del treball de recerca sinó també de les metodologies. La universitat espanyola no seria la mateixa sense els professors que van impulsar els grups de recerca que es vàren desenvolupar i créixer no només en dimensions sinó també en objectius.”
El grup de recerca dirigit pel doctor Blanco i format per 17 investigadors ha treballat en els darrers 20 anys en el camp de la quimiometria aplicada. “Utilitzem algoritmes matemàtics coneguts per resoldre problemes concrets aplicats. A través d’eines matemàtiques i estadístiques extraiem la informació continguda en les dades químiques. El nostre equip ha d’escollir adequadament l’algoritme i a la vegada optimitzar-ne la resposta perquè amb la mínima informació de dades puguem obtenir la màxima informació. Les eines s’apliquen generalment a la informació espectral que obtenim de la interacció de la llum amb la matèria. Apliquem l’espectroscòpia a l’infraroig proper (NIR) que ens permet obtenir la informació de la mostra sense necessitat de tractar-la o modificar-la i per això no és destructiva ni invasiva. Analitzar el contingut de glucosa a la sang a través de la pell o de l’iris de l’ull, o diagnosticar tumors, són alguns dels reptes d’aquesta tècnica el desenvolupament clínic de la qual està en un punt molt interessant. El nostre grup ha desenvolupat un sistema continu d’anàlisis d’asfalt i ha treballat amb la indústria farmacèutica en el desenvolupament de mètodes analítics que permeten analitzar un comprimit sense destruir-lo. Molts dels nostres treballs han anat dirigits al coneixement i a la millora del procés.”
El doctor Blanco Romia posa èmfasi en la importància de la recerca bàsica, sovint poc valorada enfront dels resultats més ràpids i aplicables a la realitat social de la investigació aplicada. “Avui dia s’està buscant una rendibilitat de la inversió massa immediata i això fa que la tendència sigui a desenvolupar projectes que proporcionin una rendibilitat en un termini de temps reduït. Això no obstant, no hi ha recerca aplicada sense recerca bàsica: estan estretament associades.”
Una acció que s’ha de dur a terme en aquesta línia és promoure la valoració dels doctorats. “Un doctor és una persona que ha fet un treball de gran rigor, que l’ha obligat a abstreure’s i a centrar-se en un tema específic adoptant una metodologia de treball i adquirint formació sobre la millor manera d’abordar les problemàtiques. A més, la qualitat dels doctorands augmenta perquè els reptes científics són cada vegada més importants.” Amb aquest reconeixement als futurs docents i investigadors, el doctor Blanco dóna mostra de l’alt nivell formatiu de les nostres universitats. Ell mateix és un bon exemple d’una trajectòria professional dilatada i brillant amb més de 170 articles publicats en revistes bàsicament estrangeres, la direcció de 25 tesis doctorals i l’edició de cinc llibres.