Text del 2006
Hem d’aconseguir trobar la millor solució possible des de l’àmbit químic i del medi ambient als residus nuclears i industrials.
El món de la recerca és molt extens, gairebé infinit. Són molts els camps en els quals es realitzen investigacions que pretenen donar resposta a necessitats socials i enigmes científics. Un problema i preocupació de les societats modernes són els residus nuclears. Què fer amb aquests residus per tal que no puguin perjudicar ecosistemes i entorns humans? Aquest és un dels interrogants sobre els quals treballen investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya. El doctor Joan de Pablo Ribas és el director d’aquest departament format per més de 150 investigadors i deu grups de recerca que enfoquen la seva tasca en diferentes línies de l’enginyeria química. Joan de Pablo Ribas va estudiar Ciències Químiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al acabar, va entrar de professor ajudant a la Universitat Politècnica de Catalunya i va començar a introduir-se en el món de la recerca. “Paral·lelament vaig iniciar el doctorat que vaig realitzar en part a l’Institut Tecnològic d’Estocolm. Vaig fer una estada d’un any que va ser molt enriquidora i formativa en la part de sistemes d’acumulació de calor per aplicacions energètiques. El 1984 vaig llegir la tesis, tret de sortida de la meva trajectòria professional dins del camp de la recerca que es va anar orientant en diferents temes bàsicament mediambientals: residus nuclears, contaminació de sòls, contaminació d’aigües subterrànies, etc. La meva formació ha estat bàsicament a Catalunya tot i que des de l’entrada a la Unió Europea hem pogut establir molts contactes amb centres de recerca europeus, fer-hi estades curtes i realitzar projectes conjunts. La possibilitat de participar en projectes europeus i bescanviar interessos i coneixement entre grups ha estat fonamental. M’ha interessat consolidar un grup de recerca català en aquest camp que està col·laborant amb els laboratoris europeus més destacats.”
L’evolució dels grups de recerca i de la investigació catalana els darrers deu anys ha estat incessant. El doctor de Pablo ho ha constatat en el marc de la UPC. “Quan vaig entrar a la universitat el 1979 es comprava l’aigua destil·lada als laboratoris perquè no es tenien mitjans per fer-la. Avui comencem a estar al dia en coneixements i mitjans però falten recursos econòmics i una mica d’autoconvenciment, creure en nosaltres i en la nostra capacitat d’assolir objectius. Mai he sentit que el meu equip estigués en un segon terme en comparació amb altres d’europeus. Ens diferenciem en que tenim menys recursos econòmics i això ens obliga a generar altes dosis d’imaginació.”
En aquest àmbit de la investigació resulta difícil fer noves descobertes i menys patentar-les, “sobretot perquè patentar val molts diners i les universitats no disposen de recursos. Hi ha camps en els quals està més clar quan cal patentar.”
Els recursos destinats a la recerca són encara escassos. “Per sort, el nostre grup té un prestigi i això ens permet aconseguir projectes i recursos per poder-los realitzar.”
El camp dels residus nuclears i industrials i la seva eliminació o reutilització té molta transcendència i interès en el camp de la recerca. “A mitjans anys 80 a Europa estaven apareixent grups de recerca per l’estudi de l’eliminació de residus nuclears. El 1990 vam aconseguir entrar en un projecte europeu sobre residus nuclears que es desenvoluparia junt amb un equip alemany. Va ser la nostra primera participació en un projecte europeu. Avui ja en portem quatre. El futur dels residus nuclears és incert. Hem d’aconseguir trobar la millor solució possible des de l’àmbit químic i del medi ambient als residus que es generen. És fonamental trobar un espai de màxima seguretat per als residus on no es produeixin problemes de migració dels contaminants a la biosfera. Es coneix la possibilitat de reutilitzar part del combustible però els processos per fer-ho són molt costosos i generen residus. Cal una solució que aïlli els residus.”
El combustible nuclear és difícil de transformar i eliminar per les seves característiques. “El combustible de les centrals nuclears és diòxid d’urani que després de la seva transformació es converteix en un residu en el qual apareixen tots els elements de la taula periòdica. Això ha portat a dir que és el material més complex que ha creat l’ésser humà. Té connotacions radioactives i radiotòxiques. La seva perillositat és resultat de la dispersió per això cal concentrar el contingut. Per assegurar-ho calen models que prediguin el que passarà d’aquí 500 o 1.000 anys, i fins i tot a un milió d’anys. El nostre grup de recerca realitza estudis que aportin mecanismes que es puguin incorporar a models de predicció.”
La cerca d’energies alternatives substitutives de l’energia nuclear respectuoses amb el medi no és fàcil. L’energia de fusió és una possible opció que de moment encara no s’ha pogut aplicar a gran escala. El departament també ha treballat en altres línies de recerca i ha participat en la resolució de desastres mediambientals recents com el del trencament d’una bassa d’una mineria a Aznalcóllar el 1998 que va provocar que llots pirítics arribessin al Parc Nacional de Doñana. “Va ser fonamental treure tots els llots contaminats amb rapidesa. Des del punt de vista científic el que va passar a Aznalcóllar es pot repetir perquè no hi ha prou mesures de control en les empreses. En el camp mediambiental és important la pressió que fan les diferents administracions i sobretot les directives europees d’obligat compliment. Les empreses comencen a complir les normatives, hi veuen una certa necessitat social, encara que no saben entendre que la inversió en protecció i mesures de seguretat és un benefici de futur. Els nostre departament rep encàrrecs de les empreses per resoldre problemes i necessitats específiques que requereixen un estudi de recerca personalitzat.”
Una altra línia que s’ha treballat és el tema de la contaminació per nitrats conseqüència dels abocaments de purins al camp amb efectes sobre les aigües subterrànies. Un dels projectes pioners i més rellevants del departament ha estat la confecció d’un mapa dels sòls de Catalunya per a l’Agència de Residus de Catalunya “amb l’objectiu de conèixer els nivells dels fons dels metalls traça a Catalunya. Coneixent els nivells de fons es pot saber si hi ha concentracions anòmales de determinats elements que poden ser indici que hi ha una contaminació. Hem buscat valors de referència per Catalunya que ens indiquin quines implicacions podrien tenir per la salut humana i la dels ecosistemes.”
El doctor de Pablo té una perspectiva àmplia i dilatada del món de la recerca però també realitza tasca docent com a catedràtic d’Enginyeria Química de la UPC. Amb més de 100 publicacions sobre el seu àmbit de recerca, el doctor de Pablo continua treballant per trobar respostes que permetin pensar en un futur ecològicament més saludable per al nostre planeta.
