Text del 2006
La prioritat del farmacèutic no és guanyar diners sinó fer un servei social i sanitari.
Els farmacèutics que dirigeixen una oficina de farmàcia afronten un món cada vegada més complex que exigeix capacitat d’adaptació i, sobretot, voluntat de servei a l’usuari. L’oficina de farmàcia ha gaudit a Catalunya d’un prestigi notable que es manté gràcies a la tasca d’uns farmacèutics que fan possible que la societat confiï en els productes i fàrmacs que s’hi dispensen. Carme Casalà és farmacèutica. Porta més de trenta-cinc anys al capdavant de la seva farmàcia, on ha viscut la transformació del sector i s’hi ha adaptat amb il·lusió i optimisme per afrontar nous camins.
Carme Casalà havia somniat des de petita en el món de la medicina i de la salut, fins que va arribar el moment d’escollir carrera: “Volia estudiar medicina, però en aquella època, als anys 60, les noies no n’estudiaven, i els meus pares em van deixar fer farmàcia, una carrera en la qual al voltant d’un 80% dels estudiants érem noies. El sacrifici aparent d’haver d’estudiar farmàcia es va transformar en el convenciment posterior que havia trobat la professió que desitjava. Avui n’estic molt contenta. La medicina em continua apassionant i no he deixat de llegir llibres sobre la disciplina. Igual que jo, la meva filla Marta també volia estudiar medicina però finalment va optar per farmàcia. Els meus altres dos fills, el Daniel i la Georgina, han escollit altres professions.”
L’any 1967 la Carme Casalà es va llicenciar en farmàcia. Al seu davant s’encetava una nova etapa. “Ben aviat vaig trobar una feina en un laboratori d’anàlisis clíniques que vaig abandonar després de descobrir que s’hi feia tràfic de sang. Va ser una experiència decebedora que em va fer replantejar el futur. Vaig decidir dedicar-me a l’ensenyament, un món que sempre m’ha apassionat i, així, vaig estar una temporada donant classes de química, ciències naturals i matemàtiques en un institut. Però les meves inquietuds per la farmàcia van portar-me a repensar de nou el futur. Volia tenir la meva oficina de farmàcia. Primer calia trobar una farmàcia petita, comprar-la i aixecar-la. La vaig trobar a sobre de la plaça Lesseps, en ple barri de Gràcia, en la qual s’ha desenvolupat la meva vida professional, he pogut ajudar la gent i fer un servei social. No seria la mateixa si no l’hagués tinguda: ha estat el lloc on m’he trobat bé i m’ha fet oblidar de moltes preocupacions.”
Entre el professional farmacèutic i l’usuari s’estableix una complicitat i una relació propera. “No és una tasca senzilla. A la farmàcia hi té lloc un aprenentatge sobre el món de la salut, però també sobre les relacions entre les persones. Al llarg de tots aquests anys he donat servei a moltes persones grans. He après a escoltar i atendre amb paciència persones que buscaven consell, ajuda o companyia. Els usuaris vénen perquè troben algú que els escolta.”
El fet d’haver-se ubicat prop de la farmàcia un centre de salut mental ha comportat alguns canvis. “L’oficina s’ha hagut d’adaptar als nous usuaris, esquizofrènics, drogoaddictes i persones amb diverses patologies mentals.”
A tots ells, la Carme Casalà i el seu equip els presten una atenció personalitzada: “Els equips informàtics ens permeten conèixer l’historial farmacològic del pacient. En el meu cas, tinc bona memòria per recordar l’historial de cadascú i aquest detallisme i precisió és molt valorat.”
En l’àmbit de la salut és bàsic que el professional mèdic recepti amb molta cura, però encara és més important que l’usuari no practiqui l’automedicació. “En el camp de la salut mental és fonamental controlar la medicació. Al centre de salut mental del barri es treballa amb molta professionalitat. Entre nosaltres s’ha establert una bona comunicació que facilita poder donar un millor servei als usuaris.”
Al llarg d’aquests anys d’exercici ha vist l’evolució dels fàrmacs dirigits a malalts mentals. “S’ha avançat molt en el tractament farmacològic d’unes patologies que abans no tenien tractament i comportaven el tancament del malalt en un centre.”
L’oficina de farmàcia viu els gran avenços mèdics i farmacèutics amb voluntat d’oferir-los als seus usuaris. “Som conscients de la necessitat d’adaptar-nos a la nova realitat social i a l’entorn on treballem. Hem informatitzat el nostre servei per donar millor atenció als clients, també hem remodelat l’espai per fer que s’hi sentin més còmodes. A l’hora d’afrontar els nous reptes he tingut al meu costat durant més de vint anys la Montse, que també és farmacèutica. La Marta ha portat idees renovades. Totes plegades hem donat impuls a la farmàcia i hem fet front a les dificultats del sector. El món farmacèutic es queixa molt. L’actitud de la majoria de professionals és sovint negativa. En part és cert, perquè cada vegada tenim més traves i retallades que dificulten la nostra actuació. En el nostre cas, hem adoptat una actitud positiva, potser perquè som dones i valorem per sobre de tot el fet de realitzar una labor social i som conscients del paper rellevant de la nostra professió.”
Les farmàcies ofereixen un ventall de productes molt ampli, els fàrmacs habituals i imprescindibles, però també altres productes dirigits a la cura de la salut i l’assoliment del benestar. “Nosaltres oferim productes de medicina natural, d’homeopatia, herbes diverses, uns àmbits de tractament que coneix i domina a bastament la Montse i pels quals moltes persones tenen cada vegada més interès. I és que la sensibilitat del farmacèutic cap al pacient fa que es converteixi molt sovint en un educador de salut i un assessor en molts temes.”
La Carme Casalà es mostra feliç i orgullosa de treballar en un barri on s’ha trobat acollida i estimada. “Sóc feliç al costat dels clients. Quan vénen els escolto i els ofereixo ajuda i afecte. La nostra prioritat no és guanyar diners sinó fer un servei social i sanitari.”
