Text del 2006
“He viscut la meva vocació amb la màxima instensitat professional i personal”
.
Conchita Ramos Díaz ha fet de la seva evolució professional una de les grans passions de la seva vida, que fins i tot en ocasions l’ha ajudat a superar moments personals difícils. Nascuda a les Illes Canàries, es va formar com a farmacèutica primer a Galícia, i posteriorment a Catalunya, perquè aleshores només era possible estudiar la carrera a la Península: “Jo, des de ben petita, i seguint la tradició familiar, vaig sentir una gran inclinació per les ciències de la salut, tot i que en principi semblava més orientada cap a la Medicina. En aquells moments no era possible cursar els estudis de llicenciatura a les Illes Canàries, així que m’havia de traslladar forçosament a la Península per poder fer-ho. Tot i això, la meva mare va voler retardar aquest moment un any més. Així, vaig fer el primer curs, comú a totes les carreres biosanitàries, a La Laguna. Aquest fet va ser transcendental per el meu futur, perquè durant aquest curs em vaig adonar que la meva veritable vocació era la d’estudiar la carrera de Farmàcia. Per aquest motiu, l’any següent em vaig matricular a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Santiago de Compostel·la.”
Aleshores, com avui en dia, la dificultat del pla d’estudis de la llicenciatura de Farmàcia “comportava un grau molt elevat de dedicació i d’esforç; a més, en aquell moment la llicenciatura representava un any més de formació, perquè constava de sis cursos”.
Tot i això, per a Concepción Ramos va ser una etapa molt important de la seva vida: “Tinc un record inoblidable de la meva estada a Galícia i de la meva formació durant aquell període”.
Conchita Ramos va interrompre els seus estudis universitaris a tercer de carrera per casar-se i formar una família. En aquest període de temps es va instal·lar primer a Madrid, i posteriorment a Tarragona, i va ser mare de tres filles: Fátima, Elena i Núria. Al cap d’un temps, va reemprendre la seva formació universitària, i va aconseguir llicenciar-se en un temps rècord. Aleshores va començar la seva etapa com a propietària i responsable d’una oficina de farmàcia a la ciutat de Tarragona. Paral·lelament, també va iniciar els estudis de doctorat i, convalidant algunes assignatures, va iniciar els estudis de Medicina, però no els va poder acabar a causa de la dedicació que comportaven l’oficina de farmàcia i la vida familiar, la qual cosa li va fer impossible poder-ho compaginar tot: “Era conscient de la complementarietat entre les disciplines de Farmàcia i Medicina i de la necessitat, encara no resolta actualment, que els representants d’aquests dos col·lectius treballin de manera coordinada, tenint en compte que totes dues disciplines tenen la mateixa finalitat: vetllar per la salut i la qualitat de vida de la població. Malgrat no haver exercit mai com a metge, sí que he pogut aplicar sovint coneixements mèdics en la meva tasca com a farmacèutica.”
Passats uns quants anys, Concepción Ramos es va traslladar a una població que té uns signes d’identitat completament diferents dels de Tarragona: Sant Boi de Llobregat. Des d’aleshores exerceix en aquesta ciutat, “penso que en un municipi més petit el paper del farmacèutic és molt més rellevant per a la població. Aquest fet ha permès que evolucionés professionalment de manera molt completa. També he de reconèixer que he viscut la meva professió amb la màxima intensitat laboral i personal possible; tant que, a vegades, m’ha costat poder desconnectar dels problemes dels pacients. Tothom diu que hem de ser capaços de distanciar-nos dels patiments i angoixes dels nostres usuaris, però jo crec que no sempre és possible, perquè no deixem de ser persones”.
Durant aquests anys ha hagut de viure experiències traumàtiques, però professionalment enriquidores, com quan va haver de practicar els primers auxilis a un usuari de la seva farmàcia que estava patint un col·lapse, i després derivar-lo a l’hospital. O per exemple, quan ha hagut d’anar a auxiliar alguna persona a les immediacions de la farmàcia. “No són situacions fàcils, però posen en evidència la nostra tasca sanitària, tan pròxima a la gent.” A més a més, Conchita Ramos, com tants altres farmacèutics, també ha contribuït a millorar la salut de la població, donant als seus usuaris explicacions i orientacions sempre plenes d’estima i comprensió.
Fa disset anys, i mantenint sempre el funcionamnet i la filosofia de la seva farmàcia, Conchita Ramos es va proposar nous reptes assistencials en percebre les necessitats socials i sociosanitàries de la població de Sant Boi de Llobregat: “Així, vaig crear un centre d’atenció sociosanitària per a persones dependents, partint de les carències i les especificitats d’una localitat del cinturó industrial de Barcelona com és Sant Boi de Llobregat. Per aquest motiu, el centre, que es diu PRYTANIS, va ser i és de titularitat privada però proveïdor del Servei Català de la Salut, fet que beneficia les persones amb recursos limitats.”
Posteriorment. la senyora Ramos va crear un segon centre, que disposa d’unitats de llarga estada, però també d’estada mitjana –convalescència- i d’atenció diürna -hospital de dia-. Aquest centre pretén oferir una excel·lent assistència humana i professional que permeti als seus usuaris tenir la millor qualitat de vida: “El nostre lema és: sentir-se acollit, sentir-se atès.”
Hi ha valors i sensacions que només s’aprenen a través de l’exemple i l’admiració. Concepción Ramos ha demostrat en tot moment la seva passió i l’entusiasme per la seva feina, i això ha fet que aquest exemple el seguissin les seves tres filles, que es van inclinar per professions sanitàries, en les quals l’empatia i l’altruisme són components essencials. “La Fátima i l’Elena van optar per formar-se com a metgesses, mentre que la Núria va decidir seguir els meus passos i llicenciar-se en Farmàcia. Un any abans d’acabar la carrera, la Fátima i l’Elena van començar ja a col·laborar en les meves activitats sociosanitàries, i van prendre la decisió d’involucrar-se professionalment en la meva aventura. Per aquest motiu, es van especialitzar en àrees complementàries: una per a millorar l’atenció dels nostres usuaris, i l’altra per a dedicar-se a la gestió del centre. Després de doctorar-se en Medicina, la Fátima va obtenir un màster en Medicina Comunitària per la Universitat de Londres, i l’Elena va obtenir un master en Gestió Sanitària i Economia de la Salut. D’aquesta manera es van incorporar en òptimes condicions al projecte.”
Actualment, Concepción Ramos continua sent la titular de la mateixa farmàcia de Sant Boi de Llobregat, on, juntament amb un excel·lent equip de professionals, atén els seus clients, els quals són com una gran família, i al mateix temps treballa conjuntament amb les seves tres filles en els seus dos centres sociosanitaris. A tots ells, “el meu agraïment, per la seva confiança, i per la l’estima que sempre m’han manifestat, el que ha estat sempre un gran suport a la meva vida.”
