Text del 2006
L’arribada d’una revolució metodològica en l’estudi del cervell és cada vegada més a prop.
La recerca a Catalunya ha tingut un creixement constant en els darrers anys. La investigació, el desenvolupament i la innovació van en augment i també la producció científica i tecnològica que en deriva. La Dra. Núria Casals Farré intervé en aquest procés en una àrea que presenta interrogants i exigeix equips molt preparats per descobrir grans enigmes: el camp de les neurociències, un àmbit encara molt desconegut per al món científic. Contribueix a desenvolupar aquestes investigacions amb el seu treball de recerca a la Universitat Internacional de Catalunya. Aquest vessant de recerca el combina amb la tasca docent com a professora de les carreres de ciències de la salut que s’imparteixen en aquesta universitat.
Des de ben petita havia mostrat interès pel funcionament del cos humà. “Deia als meus pares que de gran em dedicaria a la recerca, investigar el càncer, com funcionava el cervell… De més gran em vaig plantejar estudiar medicina, biologia o farmàcia perquè sabia que era possible fer-hi investigació. A la facultat de farmàcia vaig accedir al grup del Dr. Fausto García Hegardt, amb qui després de llicenciar-me el 1989, vaig fer la tesi – els factors reguladors de la síntesi del colesterol-. L’objectiu era conèixer-ne cadascun dels passos per dissenyar fàrmacs que la inhibissin. Doctorar-se no és només fer una tesi, sinó aprendre a fer recerca, plantejar un tema, saber de quines eines es disposa per portar endavant la recerca… Tot això ho dóna l’aprenentatge i l’experiència.”
En el camp de la biologia molecular i cel·lular porta a terme les seves investigacions. L’objectiu de trobar un grup d’investigació fort i amb capacitat per publicar els seus treballs va ser clar. “Un cop acabada la tesi doctoral, vaig preferir no marxar a l’estranger i quedar-me a Catalunya on ja hi havia grups d’investigació potents com el del Dr. Estivill, del qual vaig formar-ne part. Aquest metge i genetista molecular treballava a l’Institut de Recerca Oncològica de l’Hospital universitari de Bellvitge. Vaig assolir una gran experiència i coneixement al grup que, avui, desenvolupa la seva labor investigadora des del Centre de Regulació Genòmica.”
A la docència destina la meitat del seu temps. “No sóc catedràtica però m’agradaria ser-ho algun dia. Treballo per fer bé la meva feina. Ensenyar als alumnes és una part molt gratificant del dia a dia. La recerca a vegades és enriquidora però té períodes de molta duresa, sobretot quan els experiments no acaben de funcionar… llavors la docència esdevé el contrapès necessari per equilibrar els ànims. Soc professora a la facultat de ciències de la salut de la Universitat Internacional de Catalunya, en el campus de l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat del Vallès. S’hi imparteixen tres titulacions, odontologia, infermeria i fisioteràpia. Dono classes de biologia molecular i cel·lular, que és la base de totes les altres disciplines en ciències de la salut, i que és necessària per entendre com funciona el cos humà. També dono classes de farmacologia.”
El gran repte i la il·lusió del moment, i on està treballant més intensament des de fa sis anys, és el de les neurociències. “El Dr. Cervós-Navarro, neuropatòleg, ex rector de la Universitat Lliure de Berlín, i de la Universitat Internacional de Catalunya, amb una dilatada trajectòria de recerca en el camp de les neurociències, em va posar en contacte amb el grup farmacèutic Ferrer Internacional per estudiar l’efecte protector d’un fàrmac sobre la funció cerebral en pacients que havien sofert una embòlia. Vàrem demostrar l’efecte neuro-protector del fàrmac i descriure els mecanismes moleculars implicats. Vaig descobrir les neurociències, un camp apassionant. Actualment estic treballant per esbrinar la funció d’una nova proteïna, un nou gen.”
L’ésser humà té quasi 40.000 gens. Només se’n coneix la funció de 3/4 parts. “Vull investigar la funció d’un gen que codifica una proteïna que només està al cervell, la carnitina palmitoil transferasa 1-C -CPT1-C-. Tot sembla indicar que aquesta proteïna té relació amb la gana. Si descobrim que és un dels sensors que desperta la gana, en un proper projecte d’investigació es podrien dissenyar fàrmacs que actuessin sobre aquest gen o sobre la seva proteïna i en sortiria una manera de tractar l’obesitat. Abans de treballar amb aquesta molècula, la CPT1-C, el nostre grup de recerca ho havia fet amb la CPT1-A i la CPT1-B, molècules que participen en l’obtenció d’energia de les cèl·lules a través de la crema dels greixos. En canvi, la CPT1-C té una funció molt diferent a les altres dues proteïnes, que és el control de la gana en una regió molt concreta del cervell, el hipotàlam. Ens falten encara les eines per entendre de forma integral com funciona el cervell. No tenim un model animal adequat per fer les investigacions i l’experimentació amb teixits neuronals humans no és suficient. Cal l’arribada d’una revolució metodològica per iniciar una nova etapa en l’estudi del cervell, i això és cada vegada més a prop.”
Treballen amb elements que no es poden veure directament, fet que exigeix la utilització de mètodes físics per identificar l’ADN o les proteïnes: “Amb les molècules que hi ha dins de les cèl·lules, hem d’utilitzar mètodes fisico-químics per poder visualitzar-les o seguir-ne el rastre.”
El laboratori de biologia molecular de la Universitat Internacional de Catalunya té l’instrumental necessari per dur a terme aquesta recerca. En determinats cassos, però “el nostre grup fa us dels serveis cientifico-tècnics públics d’altres institucions amb qui col·labora.”
La Dra Casals Farré ha passat per una evolució professional i científica que l’està portant a una etapa de consolidació i de contínua generació de material científic. Ha publicat 25 articles i ha dirigit dues tesis doctorals. Aquesta dedicació i compromís amb la recerca científica els comparteix amb el seu marit, Ramon Morera, metge de família, i amb els seus tres fills, Oriol, Marc i Roger, als quals el laboratori també els desperta la curiositat que des de sempre ha mostrat la seva mare.
