Text del 2006
“Unim en una sola institució coneixement universitari amb la gestió i la mentalitat d’una empresa privada”
Des de fa uns anys, de les nostres universitats han començat a sorgir projectes empresarials innovadors i vinculats al món de la recerca. No ha estat pas fàcil. La poca tradició investigadora unida a les dificultats per aconseguir capital d’inversió han estat esculls importants que s’han hagut de salvar. Els anys 90 marquen un inici en la creació d’iniciatives de recerca públiques i privades. Un exemple n’és el que aporta Llorenç Rafecas, director d’Enantia, una empresa innovadora que malgrat la seva joventut està demostrant que pot erigir-se com a referent per la seva originalitat i capacitat creativa en matèria de recerca i desenvolupament.
Llorenç Rafecas va llicenciar-se en ciències químiques a la Universitat de Barcelona. “Una certa vocació acadèmica m’empenyia a fer el doctorat per dedicar-me a la docència i a la recerca universitària, però em van oferir un lloc de treball en una indústria química, Farma-Lepori, ubicada a cinc minuts de casa, a la localitat de Llorenç del Penedès. Vaig entrar-hi i poc temps després vaig passar a encarregar-me del departament d’R+D. La meva carrera professional en aquesta empresa va ser de 24 anys, un període durant el qual vaig ser responsable de producció, subdirector tècnic i director tècnic en funcions de la divisió de matèries primeres.”
A principis dels 90, a l’Estat espanyol hi havia un dèficit important en el camp de la comunicació i la transmissió de coneixement entre universitat i indústria. “Als anys 80, universitat i indústria eren dos mons absolutament separats, amb poc transvasament de coneixement. A la universitat es realitzava recerca bàsica sense tenir en compte la recerca aplicada: poques vegades es pensava a investigar quelcom que tingués una aplicació pràctica el dia de demà. Mentrestant, la indústria farmacèutica feia la seva pròpia investigació.”
Era necessari un apropament entre els dos marcs de recerca: “Un dels pioners a creure-hi va ser el doctor Miquel Pericàs, soci fundador d’Enantia. Deixeble del doctor Fèlix Sarratosa i catedràtic a la Universitat de Barcelona, va iniciar des de l’àmbit universitari una tasca de consulta teòrica per la qual indústries com la meva ens vam interessar. El doctor Pericàs, el doctor Antoni Riera i el doctor Lluís Solà, professionals de prestigi internacional en el seu àmbit, van crear un grup que des de la Universitat es dedicava a fer recerca per a les indústries. A partir d’aquí i a través de la Fundació Bosch i Gimpera, el grup es va acollir a un programa del CIDEM que donava suport a empreses que es dediquessin a fer recerca a través del programa Quasi empresa i les va animar a fer un procés d’spin-off.”
Van adonar-se, però, que hi havia un problema: “Les formes de fer recerca a la universitat i a l’empresa són molt diferents. En una empresa hi ha uns objectius i una necessitat de generar producte. Quan la indústria fa recerca i descobreix quelcom, ho protegeix en forma de patents o de secret industrial, mentre que la universitat el que acostuma a fer és publicar-ho. Aquells investigadors van decidir buscar un professional que aportés coneixement, gestió, mentalitat i experiència de recerca industrial”, una persona com Llorenç Rafecas, amb una trajectòria dilatada en el món de la indústria farmacèutica.
La proposta d’aquell equip va convèncer Llorenç Rafecas. “La idea em va atreure perquè implicava una aposta per la recerca, per crear coneixement… per treballar amb uns grans mestres. Enantia va néixer el 2003 com a empresa de serveis i que a la vegada fa recerca pròpia, i ha seguit una projecció ascendent i de creixement. Vam començar una política ambiciosa de fer recerca de risc i generar tecnologia pròpia per vendre a tercers o explotar a través de partners industrials. Els quatre socis fundadors tenim la majoria d’accions de l’empresa, tot i que se’n va cedir gratuïtament un 10% a la Universitat de Barcelona, que es beneficia del coneixement que genera Enantia mentre que a nosaltres ens dóna prestigi.”
Enantia és proveïdor d’assistència i de transferència de tecnologia en totes les fases de desenvolupament d’un procés químic per a la fabricació d’un ingredient farmacèutic, des de la recerca bibliogràfica fins a l’escalat del procés en la fase de la producció industrial. El seu objectiu de mercat és el sector farmacèutic, el de la química fina, les biotech, la indústria cosmètica i perfumeria i l’agroquímica. “La gran clau d’Enantia, allò que ens fa originals a nivell europeu, és el fet d’unir en una sola institució coneixement universitari amb la gestió i la mentalitat d’una empresa privada.” L’empresa es troba situada a la bioincubadora del Parc Científic de Barcelona, un espai idoni on poden potenciar les activitats d’innovació i transferència de coneixement i de tecnologia. La seva filosofia de treball aposta per la qualitat científica, la confidencialitat, la professionalitat, la prioritat del client i el timing. Això sense oblidar un aspecte crucial, la seguretat i el respecte al medi ambient.
Porten tramitades fins a 14 sol·licituds de patents. La seva integració de coneixement universitari i mentalitat empresarial està donant els seus fruits. “Estem a punt de tancar un contracte amb un broker francès que pertany a una multinacional japonesa per elaborar un intermedi clau en la síntesi d’un nou fàrmac per a una gran empresa farmacèutica europea. També estem involucrats en un projecte important, una AIE (Agrupació d’Interès Econòmic), Genius Pharma, amb les tres empreses farmacèutiques més grans del país i tres de base tecnològica petita, per impulsar nou plataformes de tecnologia per a l’estudi de nous fàrmacs en fases preclíniques.” Emprenedors com els d’Enantia són els generadors de les empreses de coneixement del present i del futur, les que contribueixen a l’enriquiment científic i tecnològic d’un país.
