Text del 2006
En un futur podrem veure com el farmacèutic entra més en contacte amb el pacient hospitalari.
La farmàcia hospitalària és un camp molt important a la pràctica farmacèutica. Es considera un servei central, ja que dona suport a tots els altres. Les seves funcions i activitats són fonamentals pel dia a dia de l’hospital. La preparació i dispensació de medicaments, i la promoció de l’ús racional dels fàrmacs formen part de les accions habituals dels professionals d’aquesta àrea. Carme García Batlle és cap del servei de farmàcia hospitalària de l’Institut Universitari Dexeus, una entitat de gran prestigi a l’Estat espanyol.
Carme García va estudiar la carrera de farmàcia a la Universitat de Barcelona. Després de llicenciar-se va decidir complementar els estudis amb un màster. “La farmàcia és un àmbit de treball molt extens i amb molts vessants d’actuació professional. Vaig fer un màster de gestió sanitària i d’indústria farmacèutica i en acabar-lo em va sortir una feina de gestió hospitalària com a adjunta a gerència. Mentre cursava el màster vaig estar fent una substitució en un hospital com a adjunta al servei de farmàcia. Aquell contacte amb els fàrmacs, amb la formulació magistral, amb els metges, els pacients… va fer-me obrir els ulls; vaig descobrir que aquell aspecte de la farmàcia era atractiu i molt enriquidor. Però per dedicar-m’hi necessitava l’especialització en farmàcia hospitalària, així que vaig preparar les oposicions per accedir al FIR i fer la residència per obtenir-la.”
Finalment, doncs, va especialitzar-se en farmàcia hospitalària. “La farmàcia hospitalària captiva. És una feina apassionant en què no es treballa únicament amb papers sinó amb persones. Aquest fet imprimeix una dinàmica molt diferent a la professió. Hi ha un ritme d’activitats incessant, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Els informes a vegades poden esperar, en canvi quan es tracta dels pacients el nivell d’exigència i de temps és diferent.”
Des de l’any 2002 és cap del Servei de Ffarmàcia de l’Institut Universitari Dexeus, on ha realitzat una tasca de revisió i renovació d’objectius. “Porto a terme les funcions de direcció, gestió, planificació i organització del servei, però també dedico part del temps a l’activitat clínica i assistencial.”
Carme García i el seu equip de farmacèutiques no han deixat de formar-se en el seu àmbit de treball assistint a cursos, conferències i jornades. “És un món molt canviant que exigeix formació continuada.” Té com a projecte de futur fer el doctorat, que tractarà sobre algun tema relacionat amb la seva activitat diària.
La farmàcia hospitalària ha evolucionat de forma destacada en les darreres dècades, uns canvis que continuaran transformant tant els processos de treball com la forma d’actuar en el marc de l’entorn hospitalari. “En un futur podrem veure com el farmacèutic d’hospital entra més en contacte amb el pacient. Els últims anys s’ha anat potenciant aquesta interacció, però encara s’han de canviar hàbits i rutines per aconseguir que el farmacèutic tingui una participació més directa en el tractament del malalt. Avui els estudis d’especialització de farmàcia hospitalària ho tenen en compte: hi ha consciència de la necessitat que el farmacèutic no estigui només a la farmàcia sinó que interactuï amb el metge al costat del malalt. Les tendències actuals en farmàcia hospitalària indiquen aquesta línia de futur, que suposarà una millora en la qualitat del tractament farmacològic, i a la vegada farà possible que els pacients ens coneguin; ja que encara hi ha un gran desconeixement del paper que fa el servei de farmàcia dins d’un hospital. Aquest canvi ens fa respecte, perquè vol dir sortir de la farmàcia i participar de forma més directa en la relació metge-pacient. Però a la vegada ens fa molta il·lusió.”
La relació amb els professionals mèdics és constant i s’estableix una interacció imprescindible. “S’estableix amb freqüència una relació d’amistat amb els metges, i això és una satisfacció. Metges i farmacèutics compartim un mateix objectiu, el pacient, i la consolidació del tractament més adequat per fer que es recuperi el més aviat possible. Els metges són grans especialistes dins del seu àmbit de feina: la clínica, els diagnòstics, els anàlisis, les proves complementàries, etc.; però nosaltres som especialistes en els medicaments. Això fa que la relació sigui molt enriquidora per a tots dos professionals.”
Totes les prescripcions mèdiques es revisen a la farmàcia. “Cal validar la prescripció en quan a indicacions, via d’administració, posologia, etc. També verificar que es disposa dels fàrmacs corresponents a l’hospital, o, cas que no sigui així, fer una substitució adequada.”
Igual d’important és la relació amb el col·lectiu professional d’infermeria, una peça clau dins l’engranatge hospitalari i en l’administració de fàrmacs. “La infermera està en contacte directe i permanent amb el malalt. Ha de conèixer els fàrmacs i sobretot dominar la forma d’administrar-los correctament i amb total garantia de seguretat. Infermeria agraeix molt tenir el farmacèutic disponible per fer-li consultes i aclarir dubtes sobre administració, interaccions, dosis, etc. És un exemple clar del contacte que existeix entre els dos equips de professionals.”
La formulació magistral és més habitual a la farmàcia hospitalària del que es podria suposar. “Elaborem constantment preparats: estèrils, com col·liris o barreges intravenoses, i no estèrils, com càpsules o xarops; ja que la indústria farmacèutica no pot subministrar determinats tipus de medicaments o preparacions per a les necessitats particulars de tots els malalts, per això s’han d’elaborar de manera individualitzada i ajustada a les característiques de cada pacient. Això té encara més importància en el cas dels nens, ja que les dosis dels fàrmacs generalment no corresponen a les dels medicaments disponibles. A la farmàcia de l’hospital s’elaboren també totes les quimioteràpies dels pacients oncològics, les nutricions parenterals de pediatria i neonatologia, i aquelles dels pacients adults que no s’adapten a les comercialitzades per la indústria. Altres vegades ens trobem que un medicament es retira del mercat, possiblement perquè no se’n venen prou unitats, i no hi ha alternativa terapèutica. Hem de demanar al ministeri de sanitat que n’importi un de l’estranger.”
Si bé la tasca de la farmàcia hospitalària és encara desconeguda per moltes persones, de ben segur que en els propers anys veurem com aquest col·lectiu assumirà un paper més proper als pacients hospitalaris i assolirà un reconeixement important. Avui, però, per a la Carme García el primer repte és continuar assegurant la qualitat de la tasca que es realitza en aquest espai, una responsabilitat que ha de combinar amb la tasca de mare. Els seus dos fills, Pau i Jordi, així com el seu marit, Josep M., són un puntal en la seva vida, el suport bàsic per portar endavant els seus objectius professionals.
