Text del 2006
Estem treballant en un sistema alternatiu d’anàlisi de dioxines que resulti més assequible que el mètode analític actual.
El món del coneixement i, més concretament de la ciència, va entusiasmar des de ben petita Maria Teresa Galceran. Ja sent estudianta universitària es va decidir pel món de la investigació com a camí professional. Per aquesta raó, després d’haver-se llicenciat en Químiques per la Universitat de Barcelona i davant de la impossibilitat de marxar a l’estranger per tal de completar la seva formació graduada, Maria Teresa Galceran va encetar els estudis de doctorat sota la direcció dels doctors Francisco Buscarons i Lluís EeK: “Aprofitant que el doctor Buscarons col·laborava amb la companyia Derivados Forestales vaig centrar la meva tesi en la reutilització dels residus generats per aquesta empresa en obtenir alcohol, àcid acètic, formol, etc.”
Coneixent el tema de la seva tesi hom s’adona del seu caràcter pioner i avançat per a la seva època: “Sempre m’havien i m’han interessat els temes mediambientals.”
Segurament per aquesta raó va reprendre aquesta línia, interrompuda en les recerques posteriors al seu doctorat, anys més tard. Paral·lelament al desenvolupament de la seva tesi doctoral, la doctoranda Galceran va exercir com a professora de la Universitat de Barcelona: “Impartia les classes de la matèria de química general als estudiants de la llicenciatura de Ciències Físiques.”
Després de la lectura de la seva tesi doctoral, s’obrí un parèntesi en els seus projectes d’investigació perquè “vaig passar a ser vicerectora de professorat de la Universitat de Barcelona. La responsabilitat i implicació en la gestió universitària, que tingué lloc dins del mandat com a rector de l’inoblidable Badia Margarit, no em deixava gairebé temps per portar a terme tasques d’investigació. Per aquesta raó aquells anys únicament un alumne va treballar sota la meva tutela.”
La seva actuació en el vicerectorat intentà “canviar l’estructura i mentalitat del professorat universitari. La nostra proposta passava per un model molt més flexible en què no s’imposés la figura hieràtica del catedràtic en un context cada vegada més internacional en què les col·laboracions i intercanvis amb altres institucions començaven a esdevenir fonamentals.”
En acabar el seu període de responsabilitats universitàries, la doctora Galceran va preparar les oposicions per guanyar una càtedra en el seu departament i s’incorporà altra vegada de manera intensiva a les seves tasques de recerca: “Seguint amb el meu interès inicial pel medi ambient, vaig crear un grup d’investigació centrat en dos aspectes: en primer lloc en pol·lució ambiental i en segon lloc en contaminació dels aliments; aquest grup d’investigació incorporaria i aprofitaria en els seus treballs els avantatges de la introducció de l’espectrometria de masses.” Aquesta ha estat la línia seguida pel grup fins a l’actualitat.
Pel que fa a les línies d’investigació dins d’aquests dos grans eixos temàtics, “el grup té plena llibertat a l’hora d’escollir els temes de recerca. Ara bé, atès que els fons de finançament depenen de les Administracions a les quals presentem els nostres projectes, els temes han de suscitar l’interès en les Administracions, ja sigui autonòmica, estatal o europea per tal d’aconseguir el seu suport. D’altra banda, també duem a terme col·laboracions amb entitats privades, però estadísticament són menys representatives.”
Ara per ara, “estem treballant en diversos projectes. En primer lloc, en un sistema alternatiu d’anàlisi de dioxines que resulti més assequible que el mètode analític emprat actualment. També estem estudiant la incidència de residus de compostos antropogènics i de medicaments en les aigües. Aquests últims arriben a l’aigua com a material de rebuig de la metabolització del fàrmac. Representen un problema no només en sí mateixos, sinó perquè cal estudiar i avaluar la capacitat dels tractaments que es duen a terme en les depuradores per eliminar-los. Finalment, pel que respecta a la investigació alimentària, estem intentant establir procediments que permetin reduir els productes generats en els tractaments tèrmics dels aliments, alguns d’ells potencialment cancerígens com per exemple les amines heterocícliques o l’acrilamida, aquesta última en productes alimentaris manufacturats, com ara patates fregides i altres snacks.”
En l’actualitat aquesta tasca és portada a terme, a més de per la doctora Galceran, per tres professors titulars i diversos col·laboradors pre i postdoctorats: “En el nostre cas, la majoria de doctors formats al departament aconsegueixen una feina mes ben remunerada i de més responsabilitat que no pas els seus companys llicenciats. La indústria farmacèutica, per exemple, té molt clares quines són les diferències de preparació i les responsabilitats assumibles per un llicenciat i un doctor, de manera que no és estrany que professionals que desitgen promocionar-se laboralment iniciïn estudis de doctorat.”
Aquests avantatges dins del sector privat expliquen que “la motivació per a seguir els estudis de tercer cicle dels nostres estudiants no sigui exclusivament el desig de dedicar-se a la docència universitària”.
El resultat de les seves investigacions, i tenint en compte els vuit anys de parèntesi per les responsabilitats universitàries, el trobem als 180 articles, que donen a conèixer les seves recerques i esforços, i a les diverses col·laboracions en llibres especialitzats.
Com a tots els catedràtics i professors titulars, la seva feina no només consisteix en la recerca universitària, sinó que una part cabdal és la docència universitària: “He pogut anar comprovant la davallada progressiva i preocupant de coneixements dels nostres alumnes. No crec que la solució a aquesta problemàtica sigui escurçar el temps de formació bàsica i donar pes a matèries no lligades directament amb els continguts universitaris atès que aquests ajuden poc a incrementar el nivell de preparació dels estudiants. Entenc les motivacions teòriques de la reforma, però no estic gaire identificada amb la seva proposta pràctica.”
Una vegada més, s’ha optat per la uniformització del sistema educatiu a la baixa, amb els resultats acadèmics, professionals i científics que aquesta baixada de nivell pot comportar: “Fins al moment els nostres estudiants predoctorals no han tingut cap mena de dificultat en incorporar-se a universitats i centres de recerca tant dels països europeus o als Estats Units, perquè hom reconeixia la qualitat formativa rebuda. Sabien que reunien coneixements i mètodes. Veurem si seran igualment ben rebuts per la seva preparació acadèmica d’aquí uns anys.”
En relació amb la situació de la dona la doctora Galceran considera que: “Per fortuna no he patit cap mena d’entrebanc professional pel fet de ser dona, però m’adono i em preocupa la proletarització que s’està produint en les condicions de treball i econòmiques de les feines en què ha accedit majoritàriament la dona com ara l’ensenyament, la medicina, la judicatura etc. Crec que és una forma de discriminació contra la qual hauríem de rebel·lar-nos.”
