Text del 2007
Hem actuat sempre amb molta prudència, preferim guanyar menys que emprendre projectes que comportin gran riscos.
Carme Martí Castells és l’administradora i comptable de Munt Pirenaica, S.L., una empresa mitjana dedicada a la promoció, construcció i conservació d’edificacions a la comarca de la Cerdanya. “El meu marit, Isidre Munt Junoy, és l’ànima de Munt Pirenaica. Si jo faltés, em substituiria un altre comptable, però sense el professional de l’ofici i sense la persona que realment entén d’obres, l’empresa no podria continuar.”
Munt Pirenaica fou fundada pel sogre de la senyora Martí, el senyor Joan Munt Ribot, l’any 1950. “El meu sogre era un home molt treballador. Començà a treballar en el sector de la construcció des de molt jove i, com era usual en aquella època, aprengué l’ofici a l’obra, al costat de bons mestres. Un bon dia, 56 anys enrere, juntament amb un company, decidí muntar la seva pròpia empresa. Joan Munt era el típic constructor de tota la vida, anava a treballar cada matí a l’obra amb les seves eines i amb el seu personal. Si visqués ara, tindria 81 anys.”
L’experiència és un valor afegit de Munt Pirenaica. “El més positiu és que tenim bones referències. La gent ens considera seriosos i responsables. Quan algun client ha tingut qualsevol incidència, l’hem reparada i mai no ha hagut de recórrer a les assegurances, perquè generalment han estat problemes menors.”
En èpoques de plena activitat, el nombre d’empleats de la societat sobrepassa sovint el centenar. “Tenim gent en plantilla i una subcontractació molt més gran que el personal fix. Això ens permet disposar dels operaris que necessitem en cada moment, sense haver de mantenir-los en les èpoques de poca feina. Quan estem en ple rendiment, arriben a treballar amb nosaltres més de 100 persones.”
L’activitat promotora de Munt Pirenaica se centra en la construcció de segones residències. “Pel que fa a primeres residències, en construïm molt poques, el percentatge representa només un 2%. Els principals clients, que solen ser de Barcelona o dels voltants, compren les cases per passar-hi els caps de setmana, l’estiu o l’època d’esquí.”
Munt Pirenaica ha realitzat promocions de 400 habitatges, però actualment el sector viu una etapa de contracció que es reflecteix en una disminució significativa de l’activitat. “Hem disminuït el ritme d’edificacions i actualment tenim tan sols deu habitatges en promoció, dels quals en tenim tres de venuts. El problema és que no hi ha demanda i, conseqüentment, tampoc no hi ha vendes. Davant d’aquesta situació, ens hem plantejat acabar les obres que tenim venudes. Pel que fa a la resta, les cobrirem, les tancarem i hi farem el jardí, però els interiors els obrarem a mesura que trobem compradors.”
Munt Pirenaica, doncs, ha optat per la moderació. “La desacceleració ha provocat a la Cerdanya una certa psicosi entre alguns promotors que tenien molta gent empleada. Nosaltres som una promotora més familiar, hem actuat sempre amb molta precaució, preferim guanyar menys a emprendre projectes que comportin gran riscos. Procurem tenir un coixí per quan les coses van malament, perquè la solvència en èpoques de crisi és molt important. Si tens cases per vendre i no tens solvència, les hauràs de malvendre o estaràs abocat a fer suspensió de pagaments.”
Per això, Munt Pirenaica sempre ha treballat amb un sistema segur. “Hem fet una promoció i, quan l’hem acabada i quasi venuda, n’hem començat una altra. No hem fet el joc del dominó com han fet altres promotors, els quals compraven el solar, demanaven una hipoteca, adquirien un altre solar i amb els diners de la segona hipoteca acabaven el primer edifici, i així repetidament. Amb aquest mètode, en temps de bonança no hi ha problemes, però quan ve una crisi es produeix una aturada i comencen a caure totes les fitxes del dominó. I això ja ha ocorregut a la nostra comarca, on alguns promotors han patit un daltabaix força important.”
L’escassetat de mà d’obra qualificada ha estat el gran problema del sector durant els darrers deu anys. “Munt Pirenaica patia un problema que suposo que ha estat general: hi havia molta feina i poca mà d’obra qualificada. Això suposava una gran dificultat a l’hora de controlar les obres i assegurar uns bons acabats. I, en aquest aspecte, el meu marit és molt rigorós. Per això hem estat tan selectius a l’hora d’emprendre projectes. Sempre hem pensat que l’etiqueta de l’empresa és el que et fa vendre i, quan en una comarca com la Cerdanya et guanyes la fama de seriositat, la feina ve sola, sense haver de fer cap tipus de publicitat.”
Puigcerdà, la capital de la comarca, s’enfronta a greus problemes, segons ens explica la senyora Martí. “M’estimo molt Puigcerdà, però tot i que ha millorat molt, encara pateix moltes mancances. El problema més rellevant de la nostra vila, a part d’una insuficient infraestructura ferroviària, és la falta d’aparcaments. L’altra dificultat és l’absència d’alternativa en els pilars de la nostra economia. Fins ara, un dels motors econòmics ha estat la construcció, però si aquest sector s’atura, com es preveu que passarà el 2009, només ens quedarà l’esquí. Cal recalcar que el 2006 no va nevar i tot els sectors se’n ressentiren.”
La Cerdanya ha viscut el fet insòlit de tenir el sòl més car que la construcció. “Molts promotors han marxat a França a construir, perquè la gent d’aquí no podia comprar els habitatges que el mercat oferia. Per entendre el fet que a França els preus fossin més barats, cal saber què ha passat a Espanya. I el que ha passat aquí és que durant els darrers anys hem viscut tal eufòria que semblava que tot es venia i a qualsevol preu. Llavors, els propietaris de sòl han demanat un percentatge de permuta tan elevat que, de vegades, arribava fins al 50%. Aquest cost després repercutia en els preus dels habitatges que quedaven per vendre i els va incrementar considerablement. S’arribà a un punt en què el sòl era més car que la construcció, i això no s’havia vist mai.”
En aquest sentit, la senyora Martí creu que obligar els promotors a construir habitatges de protecció oficial seria una mesura contraproduent, ja que encariria el preu dels immobles. “L’habitatge social obligatori que ens volen imposar, no funcionaria. Si hem de destinar-hi un 20-30% dels pisos, ho farem, i els oferirem a preu de cost, però els beneficis que deixem de guanyar, perquè com a empresaris no podem regalar les coses a preu de cost, els haurem de repercutir en la resta d’habitatges lliures. És a dir, es reduirà el preu de l’habitatge a un client a costa d’incrementar-l’hi al veí.”
El matrimoni responsable de Munt Pirenaica és conscient que, per tirar endavant una empresa, cal una bona formació. Això és precisament el que han inculcat al seu fill i possible continuador. “El nostre fill Isidre fa un mòdul de delineant perquè volia fer-se càrrec de l’empresa. Li vam dir que se n’encarregaria sempre que tingués una formació adient. Creiem que no es pot iniciar o continuar una empresa sense cap ofici. I, d’aquesta realitat, crec que se n’haurien de mentalitzar tots els joves, perquè actualment molts no tenen estudis ni ofici, i és un problema greu.”
