“La planificació urbanística com a eina de transformació”
Les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona són l’escenari d’un seguit de processos de transformació urbanística mitjançant els quals s’està canviant el model de ciutat i modernitzant les economies. El model de l’Hospitalet de Llobregat té vocació d’esdevenir un exemple de com la planificació urbanística genera una ciutat millor estructurada territorialment i contribueix, així, a la cohesió social, a la millora de la seva base econòmica i, en definitiva, a l’augment de la qualitat de vida de la ciutadania.
L’Hospitalet ha decidit per primera vegada per si mateixa el seu futur i ha optat per consolidar-se com a centre neuràlgic, motor empresarial, comercial i de serveis de primer ordre, sense perdre de vista el seu context metropolità i, sobretot, sense perdre de vista la seva essència, la seva personalitat.
Ha estat una transformació en la qual el tractament de l’espai públic i la intervenció de la iniciativa pública en la planificació urbanística han estat fonamentals. Han calgut anys per definir les actuacions necessàries per dur a terme i concertar la participació d’importants promotors, tant públics com privats, que han vist la indiscutible potencialitat d’aquests projectes. Els beneficis, però, ja comencen a ser visibles: la nova avinguda de la Granvia i el Districte Econòmic, a la zona sud, i els projectes de la Porta Nord i Can Rigal, al nord, són bons exemples d’aquest canvi. Aquestes operacions generen riquesa a tota la ciutat i permeten transformar-la barri a barri, amb grans i petites actuacions, i dotar-la d’infraestructures i equipaments al servei de les persones que hi viuen.
Aquests projectes han significat, com la nova avinguda de la Granvia, el naixement de nous espais ciutadans, d’importants focus d’expansió econòmica, a partir de l’ordenació i la urbanització d’espais obsolets que havien concentrat fins fa pocs anys usos no compatibles amb la seva ubicació estratègica.
Construïm un entorn urbà de qualitat que aposta per la convivència d’usos. Així, la construcció de nous habitatges, una part important dels quals és de protecció social, i la construcció d’equipaments i de zones verdes defineix un nou model de ciutat, més equilibrat, que aposta per l’arquitectura de prestigi i pels espais públics de qualitat i que posa l’èmfasi en la rendibilitat social. Un espai comunitari que ens identifica, que ens proporciona la qualitat de vida indispensable. En aquest sentit, l’accessibilitat amb transport públic és un aspecte clau en la configuració sostenible d’aquests nous espais i n’assegura la funcionalitat.
