Text del 17/03/09
“Comercialitzem els nostres productes pels conductes habituals, com ara els catàlegs dels tours operadors. Així mateix, estem presents a totes les fires de turisme del nostre interès. A més, tenim un web que funciona progressivament, i mirem d’estar presents a les xarxes socials, que són un medi d’expressió idoni de la clientela”
“Hi ha un detall molt significatiu: quan el turisme comparteix ministeri amb altres sectors, sempre el situen nominalment a la cua. I és el sector que més aporta al PIB espanyol.”
“Les empreses mitjanes que conec, com Ibersol, no han rebut ni un euro de les ajudes ICO del Govern”
Ibersol és una cadena hotelera especialitzada en el turisme a la zona de la Costa Daurada. El grup compta amb 17 hotels i aparthotels. El llicenciat en ADE Claudio Pérez San José n’és el soci majoritari i el director general. L’empresa va ser fundada a Salou el 1965 com agència immobiliària per Lluis Escofet i Eduardo Baticón, “però progressivament va ampliar el seu camp d’activitats al lloguer d’apartaments turístics, l’administració de comunitats de propietaris i l’explotació i compra d’hotels.”
Avui dia Ibersol té establiments a Salou, Cambrils, La Pineda, Sitges, Estepona, Valladolid, Malgrat de Mar, Andorra, Saint-Tropez… “Ens dediquem també a la comercialització immobiliària, però no hem estat mai promotors o constructors.”
En l’àmbit de l’hoteleria, Ibersol disposa de dues games de producte: els hotels de vacances, de tres estrelles 3***, destinats al turisme de sol i platja; i els hotels de quatre estrelles 4****, situats estratègicament en indrets de gran bellesa. “D’aquesta segona gama, tenim hotels a Saint-Tropez, a Andorra –quasi a peu de pistes–, a Sitges i a la Costa del Sol. També és nostre el balneari de Rocallaura. Menció a part mereix el complex de turisme rural de Tiedra, a 50 km de Valladolid. És gairebé una experiència pionera: compta amb un restaurant gastronòmic, un centre hípic amb cavalls de pura raça espanyola, una granja-escola i tres hectàrees conreades de vinya, amb una mostra de les varietats de raïm més conegudes; està orientat a un públic familiar. Ens sentim molt orgullosos que totes les habitacions del complex siguin diferents i exclusives. És una experiencia rural que recorda la xarxa francesa de Relais et Châteaux.”
En Claudio Pérez és partidari que les empreses s’especialitzin. I és a través d’aquesta especialització que Ibersol ha entrat en àrees tan explotades turísticament com la Costa del Sol. “Hem firmat un conveni amb Parques Reunidos, propietaris de Selwo Aventura, un parc temàtic d’Estepona, per desenvolupar hotels i aparthotels familiars i temàtics relacionats amb el parc. Les habitacions imitaran les cabanes tradicionals dels massais. Els acabats externs seran de bruc, però els interiors tindran tota la qualitat d’una nova construcció.”
Pel que fa a la present crisi, el senyor Pérez és conscient que el sector turístic també en rebrà les conseqüències. “És evident que els nostres clients estan patint la crisi, i que això repercutirà sobre nosaltres. Però avui dia no podem passar sense vacances ni sense lleure. Nosaltres estem fent grans esforços per adaptar-nos al moment. Per ajustar preus no solament ha calgut controlar els costos.”
El paper de la banca en tota aquesta recessió és jutjat severament pel senyor Pérez. “La banca espanyola està molt endeutada amb l’exterior. És il·lògic que en un sistema capitalista s’actuï de manera proteccionista. On s’és vist que l’Estat subvencioni la banca? Els diners del Govern serviran –no ens enganyem– perquè els bancs paguin el seu deute exterior. Per això no els estan fent circular, per això no donen crèdits. D’aquí que moltes empreses ho estiguin passant malament.”
També és objecte de les seves crítiques la gestió dels crèdits ICO per al turisme. “L’endemà d’anunciar-los pomposament, ja era tard per demanar-ne un. Les empreses mitjanes que conec, com Ibersol, no han rebut ni un euro.”
Per al cap visible d’Ibersol, aquests despropòsits són indicatius que el sistema està fallant. “Espero que els dirigents europeus i dels Estats Units trobin una solució per al sistema financer; que sentin unes bases més sòlides i que s’oblidin dels productes intangibles que ens han portat a aquesta situació de col·lapse.”
La gran reivindicació pendent del sector turístic és la demanda d’un ministeri exclusiu. “Volem un ministeri en exclusiva. Hi ha un detall molt significatiu: quan el turisme comparteix ministeri amb altres sectors, sempre el situen nominalment a la cua. Però és el sector que més aporta al PIB espanyol.”
Sobre el caràcter emprenedor innat dels catalans, Claudio Pérez té les coses ben clares: “Alguns dels nostres hotels són a fora de Catalunya i he pogut constatar que hi ha una gran diferència entre l’esperit i la motivació dels empleats i dels empresaris catalans i els de la resta d’Espanya.”
Un dels camps en què més s’ha trobat a faltar l’acció del Govern és en el de l’ensenyament. “Durant els anys de bonança, el sector turístic s’ha nodrit de la mà d’obra menys qualificada. Hem hagut de comptar amb recursos humans que no han estat a l’alçada de la nostra divisa de servei i qualitat. Això ha estat així perquè no hem pogut competir amb la construcció, ni en salaris ni en dies festius. Nosaltres treballem de nit, els caps de setmana, el mes d’agost… Això no tothom està disposat a fer-ho. En conseqüència, hem patit un excés de rotació, i no hem pogut formar la gent com calia.”
Actualment, Ibersol dóna feina a més de 250 persones. “Cal canviar la percepció social de l’empresari, el desprestigi a què ha estat sotmès. Els empresaris som els directors d’orquestra, els responsables que la partitura soni bé. Els treballadors s’han de conscienciar que els empresaris no som els seus enemics. De la mateixa manera, jo sóc el primer conscient que, sense els treballadors, no sóc res.”
Hi ha una funció social de l’empresari sobre la qual no es fa prou esment: “Els empresaris creen riquesa i llocs de treball. I és aquesta riquesa la que omple les arques de la Seguretat Social. L’Estat de Benestar, del qual tots estem a favor, no existiria sense la feina conjunta d’empresaris i treballadors.”
Una de les característiques dels hotels de la cadena Ibersol és la seva cuina acurada: “Oferim als nostres clients una carta elaborada per xefs reconeguts al sector i que tenen nombrosos llibres publicats sobre cuina. La nostra cuina i l’oferta gastronòmica que presenten els nostres xefs són una part molt important i una de les raons de les reserves hoteleres rebudes als nostres hotels: Tiedra, Antemare, Cavalière… D’altra banda, als nostres hotels de platja oferim bufets amb una matèria primera exquisida i una presentació extraordinària, sempre en la línia de qualitat i servei, base primordial de la nostra cadena.”
Com empresa puntera i en constant evolució, Ibersol ha apostat també per les noves tecnologies. “Comercialitzem els nostres productes pels conductes habituals, com ara els catàlegs dels tours operadors, que disposen dels seus propis webs. Així mateix, estem presents a totes les fires de turisme del nostre interès. I, darrerament, també estem fent grans esforços a Internet. Tenim un web que funciona progressivament i mirem d’estar presents a les xarxes socials, que són un medi d’expressió idoni de la clientela.”
Ibersol no és una experiència aïllada, sinó que entronca amb la forta tradició hotelera espanyola; cal no oblidar que, entre les cinc primeres companyies hoteleres del món, hi ha Sol-Melià. “Aquí a Tarragona tenim la figura de Josep Cabrera, propietari de la cadena Princess, amb 37 hotels a Canàries i a Mèxic.”
