PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

CORO MATAS I AGUDO, JORDI CASAS I FIALLO

COMPEX BASE

Texto del 20-05-2009

Vam començar com a taller de retolació, pintant a mà alçada: era molt artístic; hi havia gent amb un talent impressionant. Les noves tecnologies, amb tota la seva utilitat, han acabat amb aquelles grans individualitats.

Vam introduir la racionalitat en el servei al client, i així ens vam guanyar el nostre segment de mercat.

Cap solució econòmica que no sigui estructural és només un pedaç.

A una empresa com la nostra l’activa el pensament continu: pensar, pensar i pensar. Tot allò que puguis pensar, és allò que has de fer. I sempre en clau de rapidesa, excel·lència i economia.

Jordi Casas i Fiallo és director de l’empresa Compex Base, companyia dedicada a la publicitat exterior. “Fem produccions gràfiques de campanyes publicitàries emplaçades a espais exteriors, treballem tant a nivell de cartellisme d’obra com de mitjans mòbils de locomoció pública (tramvia, metro, autobusos, aeroport…), així com a nivell de lones de façanes, tancaments d’obres, imatge corporativa que sovint apareix als grans esdeveniments, concerts, fires, etc.” La primera activitat del senyor Casas al sector de la publicitat es remunta a quan només tenia setze anys, de la mà del seu pare, Pere Casas i Bonfil, del qual va heretar la seva empenta, la seva tenacitat, el seu coratge i els seus coneixements.

Des del punt de vista professional i personal, el senyor Casas ha recorregut un llarg camí. Amb el decurs del temps, l’ajut de la seva esposa, Coro Matas i Agudo, sòcia i assessora de direcció, ha estat inestimable. “Vam començar com a taller de retolació, pintant a mà alçada: tot era molt artístic; hi havia gent d’un talent impressionant. Tanmateix, les noves tecnologies, amb tota la seva utilitat, han acabat amb aquelles grans individualitats.”

El primer canvi tecnològic de Compex Base cal situar-lo l’any 1989. “Ens vam iniciar en les noves tecnologies quan vam introduir la informàtica i la maquinària controlada per ordinador al procés productiu.”

Més endavant, va haver un punt d’inflexió clau a l’evolució de Compex Base. “Amb el nou segle, volíem que aquella companyia de més de 20 anys d’antiguitat, que més que empresa familiar es podia considerar empresa tradicional o fins i tot artesanal als seus inicis, es transformés en una de més competitiva. Amb aquest fi, incrementar l’eficiència de l’entitat va esdevenir l’objectiu principal de la nostra política, de manera que vam facilitar, agilitzar i augmentar la nostra capacitat productiva. Des d’aleshores, no hem parat d’innovar. Els darrers set anys, sobretot, els canvis han estat frenètics.”

Per aquest motiu, “a Compex Base adquirim la maquinària per a tres anys de funcionament, perquè la renovació és constant, igual que la informàtica de consum: no pots fer plans a llarg termini. És necessari aportar un alt grau de tecnologia i d’especialització per tal de no quedar fora del mercat.”

Aquesta contínua renovació afecta també els recursos humans. “Vam dedicar grans esforços a conformar un equip humà compacte, cohesionat, eficient i satisfet, on tothom fos reconegut, no només per la seva feina, sinó també per la seva implicació i la seva dedicació al nou projecte. Això ens va obligar a reorientar i reestructurar gran part dels llocs de treball; havíem d’evolucionar tots conjuntament i alhora. En l’actualitat comptem amb un terç del personal, una plantilla que, cal dir-ho, porta molts anys amb nosaltres. La majoria són persones que formem i reciclem constantment. En aquest sentit, ens és imprescindible ser elàstics.”

Compex Base realitza impressió digital de supergran format des de fa vuit anys. “En aquell moment vam entrar amb força en un mercat on només hi havia cinc empreses que ho feien a Barcelona, i per això mateix els preus eren irreals, estaven molt inflats. Nosaltres vam introduir la racionalitat en el servei al client, i així ens vam guanyar el nostre segment de mercat.”

Un dels productes més espectaculars de Compex Base són les lones gegantines que cobreixen les façanes dels edificis en reforma i el tancament d’obres. És un tipus de producte en expansió perquè els estaments públics obliguen al tancament perimetral i estètic. L’objectiu és que tot es vegi net i que el ciutadà percebi com menys possible les obres.”

Malgrat el que pugui semblar al profà, treballar amb superfícies tan grans no té cap secret. “Ho fem amb una impressora que és igual que les de sobre taula, d’injecció o làser, però de 8 metres de llargada. En comptes d’un carro per a DINA4, té un capçal amb un recorregut de 3 o 5 metres. Evidentment, no va amb fulls, sinó amb bobines. Podem imprimir sobre grans bobines d’adhesiu, cotó, lona, PVC… diferents productes amb diferents tècniques d’impressió.”

Una vegada surt de la impressora, unes altres màquines tallen o esmerilen la impressió. “Prèviament treballem en la preimpressió i el disseny, una etapa en què maquetem i ajustem els perfils i paràmetres de color. Tot, val a dir, absolutament informatitzat.”

Les lones que cobreixen façanes estan especialment subjectes perquè han d’aguantar l’acció de tones d’aire. “Nosaltres fem la producció gràfica, i d’una part de l’aplicació del nostre producte a espais exteriors (mitjans mòbils) se n’encarreguen altres empreses. Pel que fa al lliurament, a dia d’avui també disposem d’un servei a tot l’Estat.”

Una altra de les característiques del sector que ocupa l’empresa del senyor Casas i la senyora Matas és que cal estar preparat per treballar d’avui per demà. “Sovint hem de complir un timing irracional. Sabedors de la rapidesa de la impressió digital, els publicistes apuren fins al final de les seves campanyes per fer-nos els encàrrecs. És un vici del sector molt difícil de canviar.”

Després d’un any de crisi declarada, a Compex Base poden estar contents. “De moment, l’actual davallada econòmica no ens ha afectat, però en certa manera estem fent de financers des del dia que vam començar. Si treballes per al sector de la construcció, per exemple, cobres a 180 dies.”

En realitat, i des d’una perspectiva més general, els dos responsables de l’entitat creuen que el paper dels bancs en la solució de la crisi és determinant. “Si els bancs no es decideixen a posar diners en circulació, les mesures governamentals acabaran fracassant, s’esgotaran, perquè són de curt abast. I com que no es deixen diners interbancàriament, les entitats financeres necessiten obtenir marges d’allà on sigui.”

D’altra banda, també qüestionen l’eficàcia de les mesures preses pel Govern central. “Han disposat dels diners de tots per fer obres. És pur artifici, prestidigitació, una solució irreal. Cap solució que no sigui estructural és només un pedaç.”

Les petites i mitjanes empreses han quedat al marge de qualsevol ajuda. De fet, en l’àmbit dels beneficis fiscals pel que fa al tema del personal, el suport de l’Administració ha estat nul. “És necessari un recolzament fiscal eficaç i real a les empreses per tal de minimitzar els efectes que actualment estan ocasionant les pèrdues de llocs de treball, amb el cost social i econòmic que suposa aquesta situació per a l’Estat. Si les empreses no tiren endavant tampoc ho faran els treballadors. Nosaltres ara estem contractant gent. Hem rescatat un noi de 30 anys després d’onze mesos d’inactivitat, que ni tan sols havia cobrat prestacions, i no n’hem obtingut cap ni un, de benefici fiscal.”

Jordi Casas conclou amb el secret de Compex Base per mantenir-se fort al mercat: “A una empresa com Compex Base l’activa el pensament continu: pensar, pensar i pensar. Tot allò que puguis pensar, és allò que has de fer. I sempre en clau de rapidesa, excel·lència i economia.”