Text del 27/07/09
Potser la força del nostre projecte rau en què creiem en la nostra filosofia empresarial, que és la de generar el millor servei al menor cost, d’entrada amb una renúncia a percentatges de beneficis per damunt del valor del diner i del manteniment d’una mínima capacitat d’inversió.
Normalment creem les crisis de forma col·lectiva, però gairebé sempre s’han de solucionar des de l’aportació individual.
No produirem res sòlid si no som capaços de generar una reducció de les rendes del capital en benefici de les rendes del treball, perquè només així es consolidarà la demanda.
Per superar la crisi cal acabar amb l’absentisme, tant laboral com social.
Fins que no estiguin sanejats tots els processos financers no veurem de veritat cap planta verda.
Al capdavant de TUSGSAL (acrònim de Transportes Urbanos y Servicios Generales, S.A.L.) trobem a Fermín Casquete Álvarez, que, a més de presidir aquesta societat anònima laboral, n’és el director general i un dels seus 428 socis. “TUSGSAL és una referència dins el model empresarial de l’anomenada tercera via.”
Les seves paraules mostren el rerefons sindical de qui fou secretari general de la UGT per al Barcelonès Nord-Maresme, i de qui, amb només 18 anys, ja organitzava una vaga a Valladolid, la seva ciutat natal. Uns antecedents de lluita social poc freqüents en un empresari, que no l’impedeixen afirmar que, “per superar la crisi, calen menys màquines de cafè a la feina i que la jornada laboral sigui realment productiva.”
L’activitat del Grup TSG, amb seu a Badalona, se centra en el transport urbà (mitjançant la marca TUSGSAL, que gestiona serveis de transport públic) i el transport sanitari, però també desenvolupa serveis de màrqueting i publicitat i de noves tecnologies. Una crisi fou el detonant originari de la S.A.L., constituïda el 1985 per assumir la gestió d’una empresa en fallida. “Em van demanar assessorament per a la liquidació de l’empresa o per intentar salvar-la i, des de la reticència a perdre els 130 llocs de treball que tenia, vam plantejar una societat anònima laboral, amb l’encert que ens ha portat fins a on som avui; les crisis, si bé normalment les creem de forma col·lectiva, gairebé sempre s’han de solucionar des de l’aportació individual.”
Com recalca el senyor Casquete, “nosaltres començàrem amb una crisi, i amb l’actual ja n’hem superades tres. Potser la nostra força rau en què creiem en la nostra filosofia empresarial, que és la de generar el millor servei al menor cost, d’entrada amb una renúncia a percentatges de beneficis per damunt del valor del diner i del manteniment d’una mínima capacitat d’inversió. Els costos d’alguns serveis de l’Estat podrien reduir-se fins a un 20% si l’Administració pública s’ajustés a aquest principi.”
La productivitat és una de les claus per ser competitiu, i cal portar-la a màxims, més encara en temps de crisi; una teoria que ja s’està duent a la pràctica al Grup TSG. “Estem posant en marxa la saturació de la unitat productiva, que vol dir que totes les hores de feina siguin realment productives i no merament presencials. Cal començar a defensar els deures amb la mateixa vehemència amb què defensem els drets. Això pot sonar a blasfèmia en boca d’un sindicalista, d’algú que fonamentalment vol obtenir benefici social, però no sortirem de la recessió ni serem competitius si no fomentem aquesta esperit de fer autènticament útil la jornada laboral. La crisi no l’hem creat nosaltres, però l’hem propiciat, en consumir i fer tot allò que ens han dit que consumim i fem; en canvi, a la Xina, els que produeixen estan consumint individualment un 5% del que produeixen. Per tant, hem de corregir el nostre concepte de la unitat productiva, per produir almenys un 15% o un 20% més amb el mateix cost.”
El baix nivell espanyol de productivitat no és pas un tòpic, sinó una realitat que s’ha de combatre des d’una visió de benefici social. “Em molesta moltíssim que es parli de la baixa productivitat d’Espanya, perquè és una acusació certa. Hem creat una economia basada, sobretot, en moure el capital sense moure’l veritablement, i això no et fa ser competitiu. S’han creat bombolles especulatives a l’entorn de projectes que no han aportat cap benefici real per a la major part de la societat. Les rendes del capital no poden estar tan distants de les del treball; no produirem res sòlid si no som capaços de generar una reducció de les rendes del capital en benefici de les rendes del treball, perquè només així es consolidarà la demanda.”
El senyor Casquete exposa la seva fórmula d’èxit amb complexa simplicitat, i emfatitza la importància dels recursos humans aplicats a la plantilla del grup, ara propera als 1.800 treballadors. “El nostre concepte empresarial es basa en quatre objectius: inversió, reserves, benefici i equilibri entre les rendes del treball i les del capital. Aquest concepte ens ha servit per superar les crisis anteriors, i hem pogut innovar i crear nous llocs de treball. En els últims dos anys hem crescut en 300 treballadors i hem generat noves activitats per valor de 30 milions d’euros. Hem estat capaços de donar confiança i de ser competitius, segurament perquè hem tingut clar que el negoci es basa en els recursos humans, que no només fan falta màquines. Per això donem molta importància a la formació dels treballadors, i creiem en el lideratge col·lectiu; hi ha directors que havien estat xofers. Hem fet una tasca intensiva per aprendre a aprendre i a desaprendre hàbits negatius. En altres empreses del mateix sector, tenen fins a un 15% d’absentisme, i nosaltres en tenim un 6% màxim anual, que intentarem reduir.”
Per a Fermín Casquete, l’absentisme, laboral però també social, és una altra de les puntes de llança que ha d’afrontar el país. “Corregint sis punts l’absentisme laboral estaríem en un nivell de competència impressionant. L’absentisme s’està donant, però, en tots els àmbits socials, i suposa abstenir-se al treball, a la productivitat i a la responsabilitat. Ja és hora de posar en marxa un mecanisme que traslladi la responsabilitat a la societat, i la faci implicar-se en allò que és la seva obligació; si no, difícilment podrem sortir de la crisi, o sortir-ne com convindria, amb l’experiència per no caure-hi de nou. Cal consciència cívica en drets i obligacions, però a Espanya només ens hem fet forts amb els drets. Proposar nous drets per aconseguir vots és un error, perquè, en aquest procés, qui percep el dret la majoria de les vegades no participa en l’obligació. El que tampoc hem fet és regular el mercat de treball, i disposem només d’un estatut del treballador que té moltes llacunes i que manté una economia submergida que s’ha anat fent cada cop més gran.”
El senyor Casquete tampoc dubta en qüestionar els suposats brots verds que estarien començant a mostrar l’inici del final de la crisi. “El nostre sistema financer és molt sòlid en l’estètica, però té compromisos difícils d’assolir. Hi ha més hipoteques i subprimes del que sembla, perquè, si no, l’esclat immobiliari viscut hagués estat impossible, els salaris no donaven per a tant. Fins que no estiguin sanejats tots els processos financers no veurem de veritat cap planta verda.”
Les mans de Fermín Casquete parlen amb tanta coherència com els pensaments que surten ordenadament de la seva boca. Un desafortunat accident laboral li arrancà un dit de la mà esquerra i, en intentar –i aconseguir– salvar la vida d’una nena, un acte reflex i valent, va perdre quasi tots els dits de la dreta. La coherència impregna també l’última reflexió del president de TUSGSAL. “M’agrada molt la política, però sóc dels que creuen que el seu treball està en un altre àmbit. Sóc socialista i vinc de generacions de família d’esquerres, però a casa em van ensenyar, no a ser socialista, sinó a intentar ser just.”
