Text del 04/05/09
L’agrupació va néixer amb el desig d’esdevenir un instrument de relació i de coordinació. Volem facilitar la tasca dels nostres afiliats, oferint-los informació i formació especialitzada, accés a una borsa de treball i descomptes exclusius en diferents escoles de negocis i en universitats amb capacitació de postgrau.
L’esport és un bàlsam social, un element integrador que proporciona espais aptes per a congregar tota la família i gent de diferents cultures.
La macroeconomia té molt de psicologia, d’estats d’ànim. Tot depèn de qui té els capitals i com els belluga. Està, per tant, condicionada per la gent que veritablement té les claus, els grans inversors que, en un moment determinat, fan diverses apostes i provoquen baixades o pujades econòmiques.
Pel fet d’estar integrats dins de la Comunitat Econòmica Europea, l’economia espanyola gaudeix ara de fortalesa i possibilitats enormes.
Joan Celma i Giménez és el president de l’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals (ACGEP). “La nostra entitat aplega diferents professionals de l’àmbit de l’activitat física i de l’esport implicats en la gestió esportiva. Tenim un nombre fluctuant d’entre uns 230 i 260 socis, que són, majoritàriament, persones físiques, les quals han de tenir com a mínim 100 hores de formació o de postgrau en gestió esportiva o similar –econòmiques, empresarials, etc.–. Prop del 45% dels membres estan vinculats al sector públic. La resta són entitats privades potents, les quals gestionen econòmicament gran magnitud de persones consumidores d’activitats esportives, com ara cadenes de gimnasos o clubs de natació.”
Consultor de prestigi, Joan Celma és autor de diversos llibres d’èxit, com ABC del gestor esportiu, un excel·lent manual del management esportiu. L’associació que presideix va néixer amb el desig “d’esdevenir un instrument de relació i de coordinació. Volem facilitar la tasca dels nostres afiliats, oferint-los informació i formació especialitzada, accés a una borsa de treball i descomptes en diferents escoles de negocis i en universitats amb capacitació de postgrau.”
Per aquest motiu, l’ACGEP edita periòdicament dues publicacions que subministren informació permanent als associats; Joan Celma en destaca “Management Esportiu, de la qual sóc el fundador, una revista de difusió quadrimestral que recull qüestions i opinions d’interès i d’actualitat del col·lectiu, especialment les relacionades amb la gestió esportiva.”
La gran força associativa de Catalunya és una realitat que no li passa per alt al senyor Celma. “Parlant només de l’àmbit que representa l’ACGEP, és a dir, el de l’esport, i a diferència de la resta de l’Estat, tenim una gran força associativa, com ho demostra el fet que la majoria dels grans clubs esportius que hi ha a Espanya de diferents modalitats siguin catalans, com per exemple, en el camp de la natació, comptem amb el CN Sabadell (amb més de 36.000 socis), el CN Barcelona, el CNA Barceloneta, el CN Catalunya, el CN Terrassa…”
I això que Aquest desenvolupament associatiu potser prové, entre altres raons, de la manca d’ajuda institucional que Catalunya rep de l’Administració estatal. “Aquí, l’ajuda institucional és més baixa que a la resta de l’Estat, i molt relativa o inexistent; i sovint cadascú ha d’anar trampejant per tal de poder tirar endavant.”
Diversos estudis demostren que la gent que fa esport estalvia a la Seguretat Social una quantitat important de diners. “Amb la pràctica de l’exercici físic es prevenen malalties com l’obesitat o els trastorns cardiovasculars, entre d’altres. A més, l’esport és un bàlsam social, un element integrador que proporciona espais aptes per a congregar tota la família i gent de cultures diferents. Però, malgrat que es coneixen tots aquests avantatges, els beneficis de l’esport encara no són prou valorats per part dels polítics a l’hora de fer els pressupostos de l’Estat i de distribuir les dotacions pertinents.”
En Joan Celma dóna suport amb entusiasme a la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics de 2016. “Per a una ciutat, el fet de ser escollida seu d’una olimpíada significa possibilitat de transformació, modernitat i avantguarda. Per tant, és totalment lícit, coherent i adequat que Madrid hagi apostat per la candidatura olímpica. El gran avantatge que té Madrid respecte a Barcelona 92 és que no parteix d’un dèficit com el que llavors teníem nosaltres, sinó que gaudeix d’unes infraestructures enormes i és una aposta sense cap entrebanc, molt clara i directa per part de l’Estat, de la comunitat autònoma i de l’Ajuntament. Apart, en comparació al que hi havia el 1992, tenim un teixit extraordinari d’esportistes. Em faria molta il·lusió que Madrid obtingués la seu olímpica, ja que també guanyaria Catalunya i els seus esportistes. No hem d’oblidar que la principal matriu esportiva d’Espanya està a Catalunya. Per tant, si Madrid guanya la candidatura, gran part dels èxits seran obtinguts per catalans.”
Quan parla de l’actual crisi, recorda unes paraules que el van marcar. “A l’economia també hi ha molta psicologia, deia una professora. I tenia raó; de fet, i sent més precisos, si a l’economia hi ha rigor i a la microeconomia, comptabilitat, la macroeconomia és gran part psicologia, és a dir, estats d’ànim. Tot depèn de qui té els capitals i com els belluga. Està, per tant, condicionada per la gent que veritablement té les claus, que mou els beneficis, posem per cas, del petroli, els grans inversors que, en un moment determinat, fan diverses apostes i provoquen baixades o pujades econòmiques. Per tant, és possible que les aventurades hipoteques subprime dels Estats Units hagin arrossegat tota l’economia mundial i siguin un dels detonats de la crisi, però no n’és pas el seu component essencial, crec més que ha estat un pretext.”
Per afrontar la recessió, Joan Celma advoca per la bona disposició psicològica i les propostes rigoroses, tangibles i clares. “Des del moment en què els principals polítics parlen en termes catastrofistes, tothom tendeix a tancar files i s’agreuja encara més la situació. Els nostres representants, en lloc de desànim haurien d’infondre coratge i fer propostes raonables i mesurables, com és el Plan Zapatero d’ajuda als municipis, que ha permès tancar projectes i disposar d’uns recursos que no estaven en principi previstos a mig termini. Es podran arreglar carrers i fer obres bàsiques i se solucionaran problemes endarrerits per manca de finançament. Quan al president del Govern se li va criticar que no parlava de la crisi, en el fons estava fent una bona actuació, per evitar crear alarma. i es volen fer planificacions adequades, els objectius no han de ser ambigus i basar-se en anunciar que es vol arribar a un lloc, sinó determinar la forma concreta d’arribar-hi, la programació, els terminis i especificar què es vol fer. Les ambigüitats fan que la gent es descoratgi i entri en un cercle viciós de por, gasiveria i sentiments negatius.”
Amb un tarannà optimista, el president de l’ACGEP recorda que ara hi ha més instruments que mai per sortir amb rapidesa de la davallada econòmica. “De la història hem d’aprendre moltes lliçons. Durant el període de 1993-1996 tothom es va qüestionar la viabilitat de les pensions i, set anys més tard, s’anunciava superàvit i la possibilitat d’afrontar aquesta partida de despeses. A més, pel fet d’estar integrats dins de la Comunitat Econòmica Europea, l’economia espanyola gaudeix ara d’una fortalesa enorme. Estem aprofitant la sinèrgia que representa formar part d’un mercat únic europeu, amb tot el que significa ser una potència mundial. Aquesta conjuntura, igual que repercuteix negativament quan sorgeix una crisi, ha de repercutir positivament quan volguem invertir a l’exterior. Si sabéssim administrar bé els propis recursos, la capacitat de les nostres empreses, el coneixement i la situació que tenim al món, probablement la sortida de la crisi arribaria més aviat del previst.”
