Text del 28-7-2009
La idea motriu del Grupo JC és ajudar els seus clients a millorar i a desenvolupar-se: la divisió de consultoria aporta noves solucions i la divisió d’enginyeria gestiona els peritatges i dictàmens, per compte dels usuaris, davant les entitats asseguradores.
Avui el despotisme directiu no té lloc. Els projectes empresarials han de ser integradors i il·lusionadors, i s’han d’acompanyar d’uns valors complementaris a la dimensió econòmica.
Les idees sense impuls no són res. I si bé calen idees, també fa falta gent disposada a lluitar per elles.
El gran problema ara és el finançament de les empreses.
A diferents nivells, no només en el polític, falten líders transformadors que siguin capaços d’assumir la impopularitat de parlar clar, d’integrar voluntats i d’anar contra corrent.
L’enginyer tècnic industrial i Honorary Degree en Ciències Empresarials Josep Cercós va arribar al Grup JC després d’una llarga trajectòria a Winterthur. “El 1983, quan vaig assumir la direcció de la multinacional suïssa, vaig ser el primer espanyol en ocupar aquest lloc i el director general més jove a àmbit mundial.”
Abans havia estat cap del servei pericial, director de Catalunya i Balears, director d’organització i planificació, director comercial i director general adjunt. Dins el programa de formació per assumir la direcció general per a Espanya, desenvolupà funcions directives a les seus de Suïssa i Bèlgica. Fou nomenat CEO Ibèric el 1995. “Van ser uns anys molt intensos i bonics. Començant de zero, vam posicionar entre els líders del mercat a Winterthur Salut i Winterhur Pensions i, sense que Catalunya deixés de ser el nostre principal mercat, a Madrid i a la major part de les autonomies vam posicionar-nos com un dels principals grups asseguradors. Tal com ho recull reiteradament la premsa de l’època, Winterthur Suïssa, al màxim nivell, vivia molt de prop la favorable evolució del nostre projecte, del qual se sentia orgullosa, ja que la petita societat dels anys 70 s’havia situat entre les primeres asseguradores del mercat i també del mateix grup internacional; Winterthur Barcelona era considerada un referent i un centre d’innovació. Fou aquesta confiança en el projecte i en el país allò que possibilità que, conjuntament amb la família Sanahuja i altres inversors locals, aixequéssim la Illa Diagonal. Finalment, Winterthur fou venuda, en l’àmbit mundial, a Credit Suisse. Jo vaig marxar el 2001 per discrepàncies amb algunes persones de la nova direcció del grup. Més tard, Credit Suisse la va revendre a AXA, entitat que la va fusionar, fet que va acabar amb la història centenària de la primera asseguradora del mercat suís.”
Després d’aquesta etapa, el senyor Cercós va tornar a començar de zero muntant la seva pròpia empresa. “Una setmana després de plegar de Winterthur, el Grupo JC ja era una modesta realitat: tot just un despatxet llogat a prop de la Via Augusta, una taula, un ordinador portàtil, un telèfon i jo mateix.”
L’objectiu era obrir-se pas en el àmbit de la consultoria. Un cop consolidada aquesta àrea, el Grupo JC va incorporar la gestió de serveis i, més tard, la gerència de riscos i els peritatges. “En síntesi, la idea motriu del Grupo JC és ajudar els seus clients a millorar i a desenvolupar-se: la divisió de consultoria aporta noves solucions i la divisió d’enginyeria gestiona els peritatges i dictàmens, per compte dels usuaris, davant les entitats asseguradores.”
Quan va haver la gran apagada de FECSA-ENDESA, el Grupo JC va ser l’encarregat de coordinar l’operació. “Vam ser els interlocutors nomenats pels comerciants davant la companyia i les seves asseguradores.” Actualment el Grupo JC compta amb una xarxa de més de 400 professionals a tot Espanya (enginyers, economistes, perits d’assegurances, metges, etc.).
L’experiència directiva de Josep Cercós és molt útil per analitzar els canvis sociològics dels darrers anys. “La societat ha canviat molt, està més informada i és més exigent. També ha canviat el management. Avui el despotisme directiu ni té lloc ni va enlloc. Els projectes empresarials han de ser il·lusionadors, i s’han d’acompanyar d’uns valors complementaris a la dimensió econòmica.”
Se sol dir que a Catalunya no falten idees. El senyor Cercós ho matisa. “Les idees sense impuls no són res, per això necessitem més gent disposada a lluitar per les seves idees, persones capaces de fer avançar les empreses d’una forma sostinguda. Si tothom defuig el risc, en buscar només el benefici personal a curt termini, la sortida de la crisi serà molt més difícil.”
Un model econòmic basat només en els serveis seria un error. “L’economia real es fonamenta en la indústria i el comerç. Si ens focalitzem només en els serveis aniran maldades. I ho diu algú que viu dels serveis.”
El president del Grupo JC, en tant que home de món, creu que Espanya ha d’esforçar-se més per no perdre pistonada. “La globalització fa que augmentin els nostres competidors. Països com la Xina, el Marroc, Turquia, Brasil i Corea són avui per a nosaltres una competència activa i, alhora, fonts d’oportunitats.”
El senyor Cercós és membre del comitè executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona des de fa mes de 10 anys (tresorer i portaveu). “La feina feta per la Cambra està donant els seus fruits, sobretot en l’àmbit de la formació i les relacions internacionals, i assumeix també la seva responsabilitat vers la societat civil.”
Fou la primera institució a valorar el darrer acord de finançament i té un rol destacat en la discussió de les infraestructures. “Si bé no li correspon entrar en la política partidària, ha de tenir en compte aspectes d’interès nacional.”
El propietari del Grupo JC alerta sobre el perill de les politiques de reducció indiscriminada de la inversió i les despeses. “En el moment de la foto de sortida, aquestes polítiques solen ser molt vistoses (amb campanyes d’autobombo i de lluïment personal). Però es fan poques fotos uns anys després per conèixer el cost/benefici… Una altra cosa ben diferent és la lluita per la millora continua de la productivitat i la reducció relativa de les despeses; aquesta tasca ha de ser permanent, com també ho ha de ser l’estímul del talent, la serietat en el compliment dels compromisos i la innovació.”
Les empreses “necessiten tenir una estratègia clara, capacitat d’anticipació i una política ben pensada de diferenciació i de presencia geogràfica; aquelles que tenen presència en altres mercats solen estar millor preparades per superar els canvis de cicle. Però el gran problema contra el que ara cal lluitar és el finançament de les empreses.”
Això ens porta a parlar de la banca: “La banca –lògicament– està assegurant la seva pròpia subsistència, i després normalitzarà l’activitat creditícia (sense un sistema financer sòlid un país no funciona).”
A l’hora de jutjar el paper dels polítics en aquesta crisi, el senyor Cercós no es pot estar d’evocar altres temps. “Jordi Pujol, Felipe González, Carlos Solchaga i Rodrigo Rato, per dir-ne només quatre, foren dirigents amb un paper molt actiu en crisis anteriors. L’empresari sabia que, més enllà de les grans declaracions, existia complicitat en allò essencial. La crisi d’ara, en canvi, no s’ha afrontat així; avui, a diferents nivells, no només en el polític, falten líders transformadors que siguin capaços d’assumir la impopularitat de parlar clar, d’integrar voluntats i d’anar contra corrent. De fet, políticament la major part de mesures preses són a curt termini. Per tal que la societat reaccioni cal que tingui més confiança en el futur i que assumeixi un major grau d’autoresponsabilitat (patriotisme madur).”
La recepta per tenir al llarg dels anys una activitat tan intensa com la seva és tan lògica com valenta: “Jo sempre hi tirat nous projectes endavant i això em motiva perquè crec en allò que faig.”
