Sr. Isaac Contel i Riviero
Sr. Isaac Contel i Riviero
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

CRISTINA CONTEL BONET, CARMEN BONET BONJOCH, ISAAC CONTEL RIVERO I ARIADNA PUIG CONTEL

POLICLÍNICA COMARCAL DEL VENDRELL

Text del 19-02-2014

Aquesta entitat deu la seva continuïtat a l’esperit humanista del doctor Isaac Contel i a la visió empresarial de la seva esposa, Carmen Bonet, quan n’impedírem el tancament ara fa 40 anys. La seva filla i néta han continuat les seves passes, tenint cura perquè pacients aguts i crònics trobin la qualitat humana i assistencial que necessiten per al seu tractament; un bagatge que els permet diagnosticar els problemes actuals del sector sanitari català.

Tots els nivells d’assistència sanitària en una clínica integral i polivalent

La singularitat de la Policlínica Comarcal del Vendrell rau en el fet que és un centre integrat i polivalent de salut, amb un perfil assistencial que va des del pacient agut al pacient crònic en les seves diferents unitats assistencials. El malalt que entra al nostre centre disposa de tots els nivells assistencials propis d’un hospital comunitari, des de l’atenció de pacients aguts amb caràcter estrictament privat fins a la seva àrea més social de residencia assistida (concertada amb l’ICASS), passant per l’atenció a la cronicitat, on és el centre sociosanitari de referència de la comarca del Baix Penedès (com a centre proveïdor del CatSalut). En l’àmbit sociosanitari, oferim llarga estada, mitjana estada, polivalent, serveis pal·liatius i convalescència, així com, dels 140 llits que hi ha al centre, un centenar s’orienten al servei sociosanitari, amb concert amb el Servei Català de la Salut. Disposem de dos quiròfans i una sala blanca i d’un equip mèdic de 82 metges especialistes.

Un jove metge compromès

El centre troba els seus orígens l’any 1942. Inicialment, estava constituït per una clínica amb un metge generalista de poble, assistit per nou doctors més de diferents especialitats, que dispensava l’assistència sanitària, bàsicament parts i atencions immediates. La clínica pràcticament donava cobertura assistencial des de Sant Pere de Ribes fins a Tarragona, en una amplitud de 60 quilòmetres, essent l’únic centre assistencial d’internament de la zona. El doctor Isaac Contel formava part de la plantilla i era el metge més jove i compromès. Prova d’això és que, quan el centre va veure’s en la necessitat d’actualitzar-se, la resta de l’equip va mostrar la seva disposició a vendre’l per construir pisos sobre el terreny, però no el doctor Contel, qui va adduir que no es podia deixar el territori sense centre assistencial i anteposar els beneficis econòmics a la salut de les persones.

Requalificació salvadora

Sortosament, l’Ajuntament de Santa Oliva, on es troba ubicada la clínica, va requalificar el terreny i el va afectar com a equipament sanitari. La nova situació evitava que s’hi pogués especular i garantia la continuïtat del centre. Tanmateix, aquesta continuïtat, així com l’ampliació de l’edifici, requerien una inversió que calia finançar, ja que en aquell moment no hi havia prou capital per tirar endavant la policlínica. El doctor Contel, fent gal·la de la seva vocació humanista i el seu tarannà somniador, començà a trucar a diferents instàncies per demanar participació en el projecte, però, tret de suport moral, no va rebre res més.

En col·laboració amb la família Bosch

Finalment, Carmen Bonet va recorre al seu cosí, Jordi Bosch Bonjoch, industrial de l’acer inoxidable, que accedí a participar-hi amb el 50% de les accions. Així es desencallava la situació i passava a ser una empresa sanitària familiar. Després de la mort de Jordi Bosch el 2008, la implicació en el nostre projecte té continuïtat en els seus fills, Romà i Xavier, que aposten per aquesta empresa familiar.

Centre sociosanitari de referència de la comarca del Baix Penedès

Tenim una zona d’influència d’uns dos-cents mil habitants, des de Creixell fins a Sitges. Oferim assistència a un perfil de pacient, el crònic, amb un impacte en els pressupostos de la sanitat que arriba al 80%. Aquesta tendència va néixer a mitjan l’any 1985, quan les clíniques privades petites s’adonaren de la necessitat de reinventar-se i oferir atenció a persones amb patologia clínica crònica. Alhora hem mantingut l’atenció de pacients aguts, la nostra activitat originària, disposant en l’actualitat de serveis molt potents en traumatologia, oftalmologia i diagnòstic per la imatge entre d’altres, i practiquem cirurgia d’ingrés, ambulatòria, laparoscòpia, de pròtesis… També és important el nostre servei d’urgències, amb més d’un miler d’assistències mensuals i vuit metges; un personal que té molt clara la necessitat d’oferir un tracte resolutiu de proximitat i personalitzat.

Concerts amb totes les mútues de l’Estat

Un llit per a un malalt agut costa uns 620 euros al dia; és a dir, cinc vegades més que un de sociosanitari. Aquest seria un motiu econòmic suficient que justificaria invertir en un centre com el nostre. L’atenció a pacients aguts que dispensem és només d’àmbit privat, amb trenta-cinc llits, a banda dels quiròfans. La part privada procedeix principalment de les mútues, i disposem de concert amb gairebé la totalitat de mútues de l’Estat.

Un motor enorme de riquesa

El canvi demogràfic i l’envelliment poblacional és una realitat que hem d’assumir. D’aquí la necessitat d’apostar per un sector de futur com és el de l’atenció sociosanitària. L’àmbit de la salut, a banda del seu component humanitari i social, és un motor enorme de riquesa, generador de llocs de treball, que caldria potenciar per atraure també el turisme sanitari.

Sense aquells centres sanitaris privats fruït de la iniciativa civil i embrió de la sanitat catalana

L’aposta per l’atenció sanitària i sociosanitària per part de centres sanitaris privats d’àmbit local és un reflex més de l’empenta de la societat civil catalana, dels metges del país compromesos amb l’entorn. És una llàstima que no s’atorgui més importància a aquest sector. Molts d’aquests centres han anat desapareixen perquè la política de les dues darreres dècades no ha estat apostar pel seu desenvolupament, sinó més aviat fer quantioses inversions, en molts casos en plena concurrència amb aquells, en serveis i centres sanitaris públics, cosa que ha suposat la desaparició de moltes clíniques que feien una tasca molt lloable.

Pagant els excessos

Avui estem pagant els excessos polítics i socials dels darrers 10 anys, quan hi ha hagut uns pressupostos molt elevats en sanitat, malgrat que el sistema continuava resultant deficitari. Tenim més centres hospitalaris que la mitjana europea, molts d’ells infrautilitzats, perquè també en el nostre àmbit s’han comès els mateixos errors que amb les infraestructures d’altres sectors: hi ha molts hospitals amb plantes i quiròfans que ni s’han inaugurat. A més, lluny de fer política d’educació sanitària, al pacient li han informat dels drets sanitaris, però no de les obligacions. I aspectes com l’autocura o la prevenció romanen encara assignatures pendents. Igualment, ens mantenim al vagó de cua dels països europeus en recerca i investigació sanitàries, tot i que els resultats en aquest sentit són prou bons.

El pilar humà

El pilar de la salut són els seus professionals, des de l’auxiliar de clínica fins al més eminent especialista, sanitaris i no sanitaris. Són equips humans que han d’estar molt ben cohesionats i sotmesos a una gestió rigorosa i lògica, amb recursos optimitzats, procurant que les bosses d’ineficiència siguin les mínimes possibles. I sense oblidar que som una organització regida per una estricta ètica de servei.

Diverses problemàtiques del sector sanitari català

Els centres com el nostre hem acumulat retallades de fins al 22%, que han repercutit tant en les nostres tarifes com en els nostres serveis, que ens hem vist obligats a reduir. Tot i això, el dèficit continua sent el mateix que l’any anterior. I, lamentablement, no l’eixugarem mentre no hi hagi una reforma estructural del nostre model sanitari. Ens hem esforçat a no traslladar-ho als sous, però hem hagut de renunciar a personal. A això cal afegir els retards en els cobraments del sistema públic. El problema que avui pateix la nostra societat no és tant la manca de crèdit com el fet que els recursos públics no es gestionen de manera adequada. En el sector salut, el 80% del pressupost rep l’impacte de la cronicitat. L’atenció es fa en centres amb estructura per a pacients aguts que requereixen cinc vegades més recursos i que no disposen de personal adequat per atendre a aquest perfil de pacient. En un altre ordre de coses, que un hospital públic, amb els recursos públics, humans i materials, ofereixi sanitat privada suposa una competència deslleial que atenta directament contra la viabilitat del teixit empresarial sanitari català.

Catalunya, Espanya i Europa

El President de la Generalitat s’ha pres molt seriosament la transició nacional. El que està fent és admirable, i positiu per al país. Si no culmina amb èxit serà per culpa de la falta de resposta popular, no de la seva actuació. D’altra banda, els catalans tenim en essència esperit europeista i globalitzador, però a la situació actual ens hi hem vist abocats, no ha estat buscada. En qualsevol cas, si alguna cosa ha posat en evidència el debat sobiranista és la falta de cintura política de Madrid, on es persisteix a negar la realitat catalana.

L’empresari mostra resistència davant escenaris d’incertesa

Els empresaris catalans es mostren dividits davant aquesta qüestió. Tot depèn en gran mesura de si disposen d’un negoci d’àmbit més o menys local o bé mantenen relacions comercials amb la resta de l’Estat. A l’empresari li calen marcs estables per la viabilitat dels seus negocis i això es trasllada a la resistència a nous escenaris i futurs incerts.