Text del 04-02-14

El replantejament del model econòmic i l’assumpció d’una austeritat perduda són dues conseqüències positives d’una crisi que els nostres polítics no han sabut gestionar com caldria. Aquest és el parer del doctor Corcóstegui, reconegut cirurgià oftalmològic i director mèdic d’un dels centres d’oftalmologia punters al món; una entitat que ha basat el seu creixement en el tractament integral mitjançant la subespecialització, la tecnificació i la recerca continuada.

Un projecte mèdic altament especialitzat en totes les branques oftalmològiques

El nostre centre oftalmològic arrenca a finals dels anys 80, quan un grup d’oftalmòlegs decidírem exercir la nostra activitat en el sector privat engegant un projecte propi i esdevenint empresaris del sector sanitari a Barcelona. Es tractava de crear un centre oftalmològic de referència internacional, que emulés els prestigiats hospitals i clíniques generalistes privades de la ciutat, en què els facultatius involucrats, dedicats en exclusiva a la institució, exercissin la professió des de la independència i la subespecialització, per tal que els pacients poguessin gaudir d’un tractament integral de les seves patologies oculars. La nostra proposta d’atenció global inclou especialitats tan diverses com l’oculoplàstica, la cirurgia oculofacial, la cirurgia refractiva, l’oftalmologia pediàtrica, el tractament de les patologies de còrnia, retina i cristal·lí o la correcció de les cataractes i estrabismes.

Cirurgià, investigador i docent

Sóc cirurgià oftalmològic, especialitzat en el tractament de les patologies i els traumatismes vinculats amb la retina –despreniments, diabetis, etc.–, i responsable mèdic del nostre institut. Paral·lelament a la meva activitat mèdica i directiva, desenvolupo tasques de recerca i docència. Fruit de les primeres, he publicat tres llibres i centenars d’articles. Quant al segon vessant, sóc el director d’estudis de l’Escola Europea d’Estudis Avançats, una institució especialitzada en oftalmologia, la seu de la qual es troba ubicada a Lugano (Suïssa).

Senyes identitàries de l’oftalmologia

L’oftalmologia és una especialitat mèdica amb senyes d’identitat pròpies. En primer lloc, la majoria de les patologies poden rebre tractament mèdic o quirúrgic, per la qual cosa els facultatius es decanten per l’exercici en un o un altre vessant. D’altra banda, requereix més instruments i avenços que altres àrees sanitàries; en aquesta línia, l’ús i la incidència de la nanotecnologia ens converteix en una especialitat innovadora, referent per a moltes d’altres. A més, per la precisió que demana l’àrea tan petita i delicada que tractem, és essencial la conveniència d’exercir en espais amplis, adaptats tecnològicament a les nostres especificitats.

Instal·lacions adequades per a la subespecialització i tecnificació

Començàrem la nostra trajectòria en un espai de 1.200 m², però des de l’any 2009 disposem d’unes noves instal·lacions, amb una superfície de 23.000 m²_, ampliables fins als 30.000m². Durant el procés de disseny, realitzat per l’arquitecte Josep Llinàs, s’analitzaren i intentaren predir les necessitats d’espai futures de la nostra especialitat, tenint especialment en compte la tendència cap a la subespecialització i la tecnificació.

La importància dels estudis genètics en el nostre camp

Cald destacar el nostre laboratori de biologia molecular i genètica, el més important d’Espanya, on treballem des de la consciència de la rellevància de la genètica en l’oftalmologia, un fet força desconegut. Moltes malalties oculars estan genèticament marcades: una predisposició mesurable. Per això, les teràpies i correccions genètiques són, i sobretot seran, especialment rellevants. En aquest sentit, s’està treballant en teràpies gèniques basades en la inserció d’un gen sà que supleix la funció del gen alterat responsable d’una determinada patologia ocular. Alguns d’aquests projectes de recerca es realitzen en col·laboració amb altres organitzacions, com l’ONCE, i han portat a la descoberta d’un nou gen o a la posada en marxa, de forma pionera, d’un nou estudi sobre la importància genètica en la resposta individual a un tractament per a la DMAE.

Patologies prevalents

Les patologies amb més prevalència són les de retina, seguides de les de còrnia i cataracta. Els avenços en el tractament de les malalties de retina han permès mantenir la qualitat de visió dels cent trenta milions de malalts arreu del món. Aquest és el cas, per exemple, dels afectats per la degeneració de màcula. A començaments dels anys 80 s’iniciaren els primers estudis sobre aquest procés degeneratiu, que s’ha aconseguit estabilitzar. El mateix passa amb altres patologies com les lesions oculars vinculades a la diabetis. En haver-hi tants afectats, el sector farmacèutic està especialment interessat a desenvolupar fàrmacs per tractar aquests trastorns. O també en el cas de les cataractes, en què s’està treballant en tractaments per retardar-ne la intervenció.

Economia de mercat i medicina

Viure en una economia de mercat condiciona la recerca i la praxi mèdica, tal com s’evidencia en la teràpia d’algunes patologies que poden ser tractades mèdicament o quirúrgica. L’elecció i consolidació d’una o altra metodologia respon sovint a interessos aliens a la medicina, relacionats amb pugnes comercials i interessos creats. Nosaltres intentem estar a l’avantguarda en recerca i aplicació de tractaments pioners, tenint en compte allò que més pot beneficiar el pacient i mantenint al màxim la nostra independència, ètica, professionalitat i rigor.

Fundació IMO

Amb la tasca de la Fundació IMO, fundada el 2010, promovem activitats en tres àmbits bàsics: recerca, docència i prevenció. Per això, hem dotat l’IMO d’un laboratori de biologia molecular que ens permet avançar més ràpidament en la recerca de les claus genètiques de les malalties oculars; organitzem congressos professionals nacionals i internacionals, oferim cursos de mestratge i postgrau en diferents subespecialitats oftalmològiques, i organitzem campanyes d’informació i prevenció entre la població, a través de revisions gratuïtes, xerrades, etc. A més, la Fundació es mostra sensible a grups en risc d’exclusió, amb programes de revisió i tractaments gratuïts en col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i el suport de Càritas Catalunya.

Tasca solidària d’Ulls del Món

Per contribuir a la millora de les condicions sanitàries de tota la població, la fundació Ulls del Món, de la qual sóc cofundador i sotspresident –cosa que explica que l’IMO sigui un important col·laborador– presta atenció oftalmològica a través d’una xarxa de petites clíniques i hospitals propis en països com Bolívia, Mali, Moçambic o la zona del desert del Sàhara.

Internacionalització

L’Instituto de Microcirugía Ocular (IMO) s’ha convertit en un centre oftalmològic de referència internacional que rep pacients de tot el món, tot i que fonamentalment del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà, gràcies a la seva trajectòria pròpia, però també a les connotacions d’excel·lència mèdica de la marca Barcelona. Aquesta difusió internacional començà amb la primera guerra del Golf entre l’Iraq i l’Iran; aleshores col·legues londinencs ens derivaren pacients iranians. La internacionalització ha incrementat el nombre de pacients i ha implantat un modus operandi diferent, en què els desplaçaments han esdevingut part important de les nostres agendes mèdiques.

No descuidar els aspectes gestors i econòmics d’un projecte emprenedor

Els professionals liberals hem d’esdevenir obligadament empresaris per exercir la nostra professió des del sector privat. Com que alguns no posseeixen ni interessos ni esperit emprenedors, descuiden la part organitzativa i econòmica del seu projecte, cabdal per a la seva continuïtat. Per això nosaltres ens dotàrem d’un cap gestor amb extensos coneixements en direcció d’empreses, quedant ben clara la separació de poders.

L’individualisme del teixit empresarial català

Catalunya és una terra d’empreses familiars, mentre que el País Basc és un indret de companyies de propietat no familiar col·lectiva i de cooperatives. Aquesta dada, que pot semblar anecdòtica, és molt informativa sobre la idiosincràsia i el codi moral d’ambdós teixits empresarials. L’emprenedor català tendeix a actuar des de l’individualisme, amb la pèrdua de valor afegit per a la seva companyia que això comporta.

Falta de planificació estratègica de l’economia espanyola

En gran part la recessió actual és la conseqüència de la falta de planificació i d’estratègia econòmica a l’Estat espanyol. No hi hagut un model ni un sector econòmic escollit com a hegemònic sinó que s’ha improvisat i, el que és pitjor, encara es continua fent. Els tecnòcrates haurien d’analitzar el nostre teixit industrial i empresarial i decidir en quines activitats podem destacar, a banda d’establir la metodologia per fer-ho. Alhora també caldrà incrementar la competitivitat, però no només per mitjà de la contenció salarial. Alemanya, un referent econòmic, és un país altament competitiu, però els seus costos salarials són molt més elevats que els espanyols.

Regenerar la nostra classe política

La població, però sobretot la classe política, ha d’aprendre de les errades comeses. Val a dir que els excessos dels anys de bonança s’han corregit durant la recessió entre la població mitjançant una austeritat obligada, però ja molt interioritzada, de forma que possiblement regirà les decisions econòmiques de la propera generació. Aquest fet, però, sovint no ha tingut equivalència entre molts dels nostres representants, que en lloc d’esdevenir models de conducta, han actuat amb negligència i egoisme; convindria, doncs, una regeneració de la nostra classe política.