Texto del 07-06-13

Dues economistes especialitzades en fiscalitat que, per voluntat de donar un servei personalitzat, decidiren establir una societat conjunta; vet aquí l’arrel del projecte propi d’assessorament integral per a autònoms i petites empreses que constituïren el 2011, i des del qual perceben el neguit actual dels emprenedors i la necessitat de reduir les càrregues recaptatòries així com de bonificar les iniciatives empresarials per impulsar la recuperació econòmica.

 El caliu i la humanitat han d’impregnar la nostra tasca

Mónica i jo treballàvem en una petita assessoria que cresqué notablement en només un any per l’absorció d’altres despatxos de dimensions i característiques similars. L’expansió va despersonalitzar i industrialitzar l’atenció als clients, ja que es va perdre la relació humana i el caliu que creiem han d’impregnar sempre la nostra tasca. Un problema greu de salut del meu pare em va portar a abandonar la meva dedicació professional el novembre de 2011. Afortunadament, la incidència mèdica de mon pare va resultar menor del que semblava en principi i, durant les festes de Nadal, vaig decidir crear un projecte d’assessorament que s’ajustés al meu tarannà entusiasta, proper i optimista i a les meves aspiracions professionals de prestar un servei integral de qualitat a autònoms i pimes.

Projecte conjunt nascut de la voluntat d’oferir un servei adequat i personalitzat

De la mateixa manera que a Lourdes, m’afectà professionalment la despersonalització dels serveis prestats per la massificació de clients atesos al despatx on exercíem de fiscalistes i assessores en matèria econòmica. Per aquesta raó, la proposta d’impulsar un despatx de mides i atenció adequades al nostre tarannà em va semblar una fórmula idònia de recuperar la vocació i motivació que sempre he sentit per l’assessorament empresarial. A més, coneixia i connectava amb les actituds i aptituds professionals de Lourdes, així que sabia que el projecte podria ser de llarg recorregut.

Sense vocació, no hi ha un bon assessorament

L’assessorament és una dedicació vocacional per diversos motius: en primer lloc, el teu horari i ritme vital s’han d’ajustar a les puntes (molt intenses) de feina, la qual cosa no és sempre fàcil de compatibilitzar amb la vida personal. En segon lloc, els clients necessiten saber que els fas costat, de forma que has d’escoltar i aclarir els dubtes i consultes, que plantegen per mitjà de trucades, missatges i correus electrònics. Finalment, és imprescindible prestar un assessorament objectiu però humanitzat, alegre, optimista i vitalista perquè un somriure estableix un corrent de confiança que ajuda ambdues parts a optimitzar la tasca assessora.

De l’especialització a la perspectiva global

Tot i que anteriorment prestàvem un servei molt especialitzat, centrat en el vessant comptable i fiscal, desitjàvem disposar d’una visió més generalista i global de les entitats i de la situació dels autònoms, motiu pel qual ens vam formar per tal de supervisar també la branca laboral i a la fi d’obtenir una visió conjunta del món de l’empresa i donar un servei integral als nostres clients.

Creixement sostingut per no renunciar al tracte proper

Començàrem amb una petita cartera de clients, que hem engrandit –a través del boca-orella exclusivament– de manera exponencial aquests anys, amb assessorats als quals assistim regularment més un nombre fluctuant que ens sol·liciten serveis esporàdics. Volem satisfer les demandes d’assessorament econòmic, fiscal, comptable i laboral bàsicament dels autònoms i pimes, amb la intenció d’oferir-los una atenció propera, humana i personalitzada. És per això que hem optat per créixer de manera sostinguda.

El client satisfet difícilment abandona el seu assessor

Entre el client i l’assessor s’estableix un pacte de confiança bidireccional: l’assessorat ha de sentir-se aixoplugat pels coneixements i la perícia del conseller, però també tenir la intimitat per poder-li revelar amb llibertat i comoditat una part de les seves circumstàncies personals que determinaran el dictamen específic final de l’assessor. De fet, un empresari entendrà que l’assessor hagi de consultar la normativa per respondre-li una consulta, però rebutjarà la fredor i manca d’empatia en donar la resposta. Els lligams que s’estableixen són tan estrets que expliquen que els clients satisfets difícilment abandonin un assessor.

Auge dels autònoms com a mitjà d’autoocupació

Un fenomen conseqüència de l’actual recessió és l’augment del nombre d’autònoms. Es tracta de professionals –pintors, fotògrafs, etc.– de qualsevol edat que, una vegada esgotada la prestació d’atur, s’estableixen pel seu compte per tal de sobreviure la crisi actual. Pensem que una gran majoria de les companyies que assessorem transmeten una visió pessimista de la situació econòmica i de les seves obligacions i responsabilitats socials com a empresaris.

Establir ajudes per als emprenedors de més de 35 anys

Les bonificacions establertes per als emprenedors de menys de 30 anys no ens semblem les més adients per dues raons: en primer lloc, perquè els joves no són l’únic segment de població amb dificultats a l’hora de trobar feina; i en segon, perquè l’experiència en el sector és fonamental per tal d’assolir l’èxit d’un projecte d’autoocupació. En aquest sentit, el més convenient seria establir ajudes per als emprenedors de més de 35 anys, els quals, al seu torn, podrien contractar els aturats més joves sense experiència.

Riscos d’iniciar un projecte empresarial en època de recessió

Crear una empresa requereix iniciativa, dinamisme, experiència, capacitat de gestió, agilitat en la presa de decisions i una conjuntura exterior favorable. En el context actual, el nombre de nous projectes que fracassen és molt elevat per la dràstica reducció del consum. Nosaltres mateixes hem pogut comprovar com molts comerços i establiments del barri, inaugurats en paral·lel a la nostra assessoria, han hagut de tancar.

Amortitzar el deute públic sense ofegar el teixit econòmic del país

A consolidar els projectes dels emprenedors tampoc ajuda l’excessiva pressió impositiva a la qual estan sotmesos, sobretot tenint en compte el context actual. Evidentment, s’ha d’amortitzar el deute públic pendent (provocat pels excessos generalitzats dels anys de bonança) mitjançant un esforç col·lectiu, però que no ofegui les possibilitats de creixement del teixit econòmic del país.

Economia submergida: la necessitat i la subsistència.

Els efectes de l’economia submergida són inqüestionables perquè d’altra manera no es podria suportar socialment l’elevada taxa d’atur oficial. En alguns casos, és una pràctica de subsistència justificada per l’elevat cost de les quotes de la Seguretat Social que han de pagar els autònoms. En d’altres, però, els nivells adquisitius d’una part de la població són tan minsos que fan que considerin més rendible complementar el subsidi d’atur amb activitats no declarades que acceptar retribuir per al bé comú dels seus conciutadans.

És millor exercir una activitat professional amb un salari baix que romandre a l’atur

Alguns empresaris s’han vist obligats a retallar les remuneracions dels seus empleats per tal de romandre competitius i perquè l’Administració no redueix, malgrat la conjuntura present, el pes de la seva contribució a la Seguretat Social; d’altres, en canvi s’han beneficiat de la reforma laboral acomiadant treballadors competents a la recerca de mà d’obra més barata. És necessari que empresaris i treballadors cooperin per garantir l’estabilitat i el creixement de la companyia, possibilitant així la conservació dels llocs de treball i la creació de nous. L’esforç conjunt d’empresaris i treballadors és fonamental en temps de crisi, ja que, si bé mai és agradable perdre capacitat adquisitiva, sempre és millor exercir una activitat professional i adquirir experiència amb un salari baix que romandre a l’atur.

Sortida de capitals a l’exterior

Una part dels nostres clients, alarmada pel clima d’incertesa i pels antecedents de corralitos que han tingut lloc en les últimes dècades a altres països, van optar per internacionalitzar els seus estalvis. Es tracta d’una solució individual que no contribueix a la recuperació econòmica general, però que és humanament justificable.

Una aclimatació als paràmetres europeus forçada i traumàtica

S’està intentant forçar l’assimilació de l’Estat espanyol als nivells impositius i socioeconòmics dels països més desenvolupats d’Europa, tot oblidant que no estem preparats per implementar-la, ni per cultura ni per entramat social; i molt menys per tradició empresarial o per càrrega impositiva. A causa d’això, està sent una aclimatació molt traumàtica i decebedora.

Opinions heterogènies sobre la possible independència de Catalunya

Alguns dels nostres clients consideren que l’emancipació de l’Estat espanyol seria negativa per a la seva empresa, atès que perdrien la quota de mercat consolidada a tot el territori espanyol. D’altres, en canvi, pensen que la separació política no implicaria un trencament de les relacions econòmiques.

Reconeixement a les nostres famílies

Cap de les dues hauríem assolit els nostres objectius professionals sense l’ajut de les nostres respectives famílies. Per tant, jo, Lourdes, vull agrair la col·laboració i suport rebuts del meu pare i del meu fill Marc així com els ànims d’en Javier que va ser qui em va donar l’empenta perquè creés un despatx propi. I el mateix sentiment d’agraïment haig d’expressar jo, Mónica, per la meva part, que he aconseguit materialitzar les meves aspiracions gràcies a la implicació constant dels meus pares i de la meva parella, Víctor, així com de Sonia, la meva germana.