Text del 23/11/09
Els advocats que ens dediquem al món mercantil ara tenim una feina més interessant: ajudar a les empreses a afrontar amb rigor i responsabilitat les dificultats.
En una cooperativa sempre es dóna prioritat a les persones, a la col·laboració, i els socis treballadors senten l’empresa seva; per això, el grau d’implicació és molt alt.
Per culpa d’un excés de cobdícia ara ha entrat en crisi una part del sector financer i, amb ell, els criteris empresarials sols preocupats dels beneficis sense tenir en compte la responsabilitat social o l’esforç creatiu.
Si bé és positiu promoure l’economia sostenible, això exigeix també donar suport a la petita i mitjana empresa i a les politiques de defensa, flexibilitat i creació de llocs de treball.
Fa 22 anys, Ignasi Faura i Ventosa creà FGC Advocats. Bufet especialitzat en dret mercantil, civil i laboral, i molt especialment en l’assessorament d’entitats d’economia social, com cooperatives, fundacions, associacions o mútues, avui és dirigit per Cristina R. Grau i López. “Ara cal que cada societat analitzi com ha d’actuar per superar l’actual crisi. Les empreses no s’haurien de limitar a reduir costos sinó a millorar i oferir nous serveis i productes.”
En el darrer any, el volum de treball a l’oficina ha pujat. “Els advocats que ens dediquem al món empresarial i social tenim feina perquè hi ha més dificultats i reptes.”
La crisi pot empènyer les companyies a innovar i a cercar noves oportunitats. “Hi ha entitats que estan afrontant la crisi amb creativitat, en crear nous projectes de col·laboració entre grups de diferents països, o entre el sector públic i el privat, o entre el mercantil i el de l’economia social. Per exemple, estem assessorant un projecte creat per la Cooperativa de Llar Jove i Caixa Terrassa que ofereix pisos de lloguer per a joves amb opció de compra en un futur. Aquesta iniciativa combina tres interessos: el del món de la cooperativa de l’habitatge, molt afectat per la crisi immobiliària; el de l’entitat financera que necessita tenir seguretat en uns béns tangibles, i el d’un sector de la població que demanda accedir a l’habitatge a preus raonables. Cal articular els interessos convergents de les parts en ofertes possibles i adaptades a les noves circumstàncies.”
La cooperativa Abacus, que el despatx assessora des de fa més de 20 anys, també ha decidit buscar col·laboradors per continuar les seves inversions. “La societat Eurecos ha invertit en la nova central logística d’Abacus, ubicada a Vilanova del Camí. En el finançament d’aquest projecte hi han participat entitats financeres de l’economia social francesa. Ha estat una manera original d’aconseguir fomentar l’ocupació en una zona industrial molt afectada per la crisi, amb uns índexs d’atur molt elevats. Per fer realitat aquest projecte s’han emprat fórmules jurídiques innovadores, i també s’ha acudit a altres vies de finançament que suposen una novetat en l’àmbit de l’economia social, en les quals ha participat l’Institut Català de Finances i altres empreses d’economia social.”
Abacus també està obrint altres línies d’innovació, “en col·laborar amb la cooperativa Cultura 03 i altres empreses mercantils conegudes, com Edicions Vicens Vives, i amb diversos inversors i operadors tecnològics, per implantar el llibre digital.”
En el mercat caben totes les dimensions i cada negoci ha de trobar la seva. “Encara que som especialistes en societats d’economia social, quan un client acut a nosaltres ens plantegem quin model societari s’adapta més al projecte de l’equip humà que l’impulsa i a la naturalesa del negoci que vol fer. No hi ha unes fórmules jurídiques millors que altres; l’important és que el model societari correspongui a les finalitats i les característiques de l’activitat o el negoci a realitzar. Cal, doncs, conèixer bé cada model i saber si encaixa amb el projecte. En qualsevol cas, tant a l’empresa social com a la mercantil fan falta socis encoratjats pel projecte i recursos financers. A la cooperativa, però, sempre es dóna prioritat a les persones i als interessos comuns, es treballa de forma més participativa, i els treballadors socis senten l’empresa com a seva; per això, el grau d’implicació és molt alt. Tanmateix, a cooperatives de gran volum, l’estructura societària ha de ser més dinàmica i saber combinar la democràcia societària amb l’executivitat empresarial.”
Triar l’opció cooperativa implica seguir una filosofia particular. “Els que escolliren la forma cooperativa o fundacional per estalviar-se cargues fiscals, en general fracassaren, perquè la fiscalitat està relacionada amb la destinació social dels excedents i la transparència dels resultats. La cooperativa comporta un seguit de deures legals per funcionar. I, si no et creus el projecte cooperatiu, finalment els avantatges són una càrrega. Tothom ha d’adoptar des de l’inici el model de negoci que més li convé; l’ús inadequat dels models societaris porta les empreses a la ineficiència.”
El gabinet FGC Advocats també és una societat cooperativa. “Sempre hem funcionat com un col·lectiu de professionals associats i, des de fa temps, com a cooperativa. Hem fet nostres els valors de la cooperació i l’exigència professionals. Des que vaig entrar com a passant al despatx, el 1990, Ignasi Faura ha estat la persona amb la qual m’he format. És un home honest en tots els àmbits, tant el personal com el laboral. I és un dels advocats que més sap de cooperatives i d’economia social al nostre país. A banda de ser un bon tècnic que sap aplicar les lleis, ha contribuït a construir el model cooperatiu dels nostres dies: un model d’empresa dinàmica, on es fan prevaldre les persones i els fons col·lectius que garanteixen la viabilitat empresarial.”
A FGC Advocats també són experts en fundacions, associacions i mutualitats; “de fet, ens apassionen tots els projectes que tenen les persones com a protagonistes directes de l’acció econòmica i social. Lamentablement, apareixen més als mitjans de comunicació els casos problemàtics que les grans aportacions que des d’aquest àmbit es fan a la cultura, a la convivència social i a les persones discapacitades o grans. El problema bàsic és la responsabilitat dels administradors i patrons en la gestió de les entitats, el fet de deixar els afers econòmics exclusivament en mans dels gestors. Les societats només són eficients socialment si la responsabilitat moral i jurídica dels seus administradors és exigent i els òrgans de control actuen realment. L’Administració és la primera que ha de complir aquests requisits.”
Amb la globalització de l’economia s’ha fomentat un tipus d’empresa basada en una estructura financera expansiva i especulativa. “Per culpa d’un excés de cobdícia ara ha entrat en crisi una part del sector financer i, amb ell, la forma d’actuar d’algunes empreses i entitats, desvinculades de criteris d’eficiència econòmica i social, tant o més importants que l’obtenció de beneficis, com la responsabilitat social, l’esforç creatiu, la innovació, la qualitat dels equips humans i la capacitat de col·laboració empresarial i tecnològica.” Per acarar la crisi, “cal treballar plegats, recolzar els projectes nous, ser austers en els costos i sobretot potenciar les capacitats de la plantilla. De moment, algunes cooperatives han preferit abaixar les retribucions a perdre socis treballadors; una mesura complicada de prendre en el sector mercantil. Com que qualsevol rigidesa és dolenta en temps de dificultats, és bo impulsar l’economia sostenible, però cal un major compromís públic amb les iniciatives empresarials i el finançament de les PIME. S’ha d’estimular i facilitar la creació i la defensa dels llocs de treball, i noves iniciatives econòmiques i socials. El dret i la política han de servir, més que mai, per protegir i atiar l’activitat ciutadana, emprenedora i solidària.”
