PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

MARIA DEL MAR GÜELL I FERRER

DOORMATIC

Text del 01/04/03

Ja fa 27 anys que començarem fent productes mecànics i ara estem especialitzats en fabricar-ne d’electrònics, sobretot en la gamma de control d’accessos, comandaments a distància i motors.

S’hauria de fer una amnistia fiscal. Se salvarien moltes empreses, sobretot del ram de la construcció. I caldria també obligar la banca a actualitzar totes les hipoteques al preu d’avui, per així alliberar diners que es destinarien al consum.

Hem estat vivint molt per sobre de la realitat, però això no ens ha de fer perdre la il·lusió. No ens podem quedar aturats, llepant-nos les ferides.

Que el Govern negués la crisi durant un temps fou positiu. Bo i estant ja en una davallada financera, no vam entrar en la recessió del consum fins molt més tard. S’ha criticat molt els socialistes per aquesta política, però jo crec que el procés fou ben administrat, ja que retardà l’alarma social.

Maria del Mar Güell i Ferrer, biòloga de formació, és al capdavant de Doormatic, empresa dedicada a la fabricació d’automatismes per a portes. En el seu origen una companyia de caire familiar, Doormatic començà fent activitats comercials, comprant material a fora i venent-lo al mercat espanyol. “Es requeria algú de confiança, de casa, per controlar-ho tot i, una mica per casualitat, m’hi vaig posar jo. A mesura que m’hi dedicava vaig anar descobrint que la gestió m’agradava molt. Sóc molt activa i emprenedora, i la biologia, tot i agradar-me, em semblava un món tancat, massa reclòs en l’àmbit universitari.”

Passat un temps, la senyora Güell, administradora de la societat des de fa 23 anys, va pensar en la possibilitat de superar l’estadi estrictament comercial i engegar la fabricació. “Vam començar fent productes mecànics i ara estem especialitzats en fabricar-ne d’electrònics, sobretot en la gamma de control d’accessos, comandaments a distància i motors. Ens dediquem bàsicament, per tant, a l’electrònica, i disposem d’un departament de R+D+I.”

El 1992, quan Doormatic tenia 40 treballadors en plantilla, no només van poder superar la crisi de l’època, sinó que van convertir-la en un punt d’inflexió. “Va ser tot un aprenentatge. A partir d’aquella recessió, vam començar a subcontractar part del procés de fabricació. Ara desenvolupem el producte en el seus processos inicials –comprem la matèria primera per assegurar-nos la seva homologació– i després subcontractem a l’exterior el muntatge. Una vegada fabricat el producte, Doormatic s’encarrega directament de supervisar-ne els acabats, els controls de qualitat i la seva comercialització. La deslocalització de part del procés de fabricació ens ha permès diversificar la nostra oferta i apostar per la innovació.”

Doormatic té una cartera de 2.500 clients al mercat espanyol. “Els nostre clients són distribuïdors, instal·ladors, encarregats de manteniment, constructors… És una clientela molt variada i atomitzada.”

La competència, en canvi, és bàsicament forana. “Els nostres principals competidors són els italians, molt experts i bons mecànics.”

Per fer front a aquesta competència, Doormatic no es limita a fabricar i vendre el seu producte. “El factor diferencial que oferim a la nostra clientela és un servei d’atenció al client i d’assessorament per a qualsevol dubte.” A més, Doormatic compta amb diversos comercials tècnics que viatgen constantment per difondre els seus productes, així com participa regularment en les fires del sector i s’anuncia a diverses revistes especialitzades.

La companyia treballa aplicant la normativa europea sobre portes de seguretat, que des del 1991 és molt estricta. “A Espanya, però, som molt lents en aplicar les normatives. Vas pel carrer i veus que la majoria de portes no estan adaptades. Això és així perquè la homologació i certificació necessàries per adaptar-se a la normativa vigent tenen un cost econòmic massa alt. Tanmateix, hi ha un excés de normativa que va contra la inventiva i la creativitat.”

En aquest escenari tan normativitzat, fer recerca i crear productes nous és força arriscat. “Una producció nova i diversificada, que no tingui en compte la demanda del mercat, dificulta molt la posterior venda. Però cal seguir aquesta línia d’actuació, sobretot en temps de crisi. Ara mateix estem treballant en un producte veritablement innovador.”

Els avenços en el sector van darrerament molt lligats a l’aplicació de la informàtica. “Avui dia, una porta ja es pot obrir a través d’un missatge de mòbil o del Bluetooth. És apassionant com la informàtica ho pot revolucionar tot en tan poc temps. Per no perdre el tren de la innovació, has d’estar constantment posant-te al dia, assistint a fires i cursos.”

En relació a la present crisi, Maria del Mar Güell opina que “es veia venir. Hem estat vivint molt per sobre de la realitat, però això no ens ha de fer perdre la il·lusió ni el futur de vista. No ens podem quedar aturats, llepant-nos les ferides.”

Avui el personal de Doormatic és un grup humà unit pels mateixos interessos; una actitud essencial per afrontar el tràngol econòmic. “Tots els que som a Doormatic hem crescut i pujat amb l’empresa. Tinc gent treballant amb mi des de fa 25 anys, que van entrar amb un contracte de formació. La companyia no és només cosa meva, sinó que els treballadors la veuen com un projecte de tots, que cal tirar endavant. A això contribueix el fet que siguem només dotze persones. Si fóssim 40, com l’any 1992, dubto que s’hagués pogut mantenir aquest esperit unitari.”

Per a la senyora Güell, el sector de la petita i mitjana empresa és el gran oblidat de les mesures anticrisi del Govern. “D’acord que el Govern ha ajudat algunes empreses, però què vol dir empresa? N’hi ha de molts tipus. L’economia de Catalunya se sosté gràcies a les PIME, que són una realitat molt diferent de les grans corporacions o multinacionals que es deslocalitzen en funció dels costos, i que són les que han provocat l’atur i les que han rebut ajuts.”

De fet, Doormatic treballà bastant temps amb l’ICEX, però va deixar de col·laborar-hi per inoperància. “Era tanta la paperassa que s’havia de fer… Ara mateix, només per renovar una línia d’operativitat poden estar-s’hi cinc setmanes.”

Maria del Mar Güell discrepa també de com s’han gestionat les ajudes a la banca. “Jo em faig una pregunta: on són els diners? Per què no s’investiga? Potser sí calia donar una empenta a la banca, proporcionar-li liquiditat; però no pots ajudar algú a canvi de res amb diners que no et pertanyen. El Govern hauria d’haver demanat compensacions.”

També és qüestionable, al seu parer, el paper jugat darrerament pels bancs. “Fa quatre dies et venien al darrera i ara gairebé et perdonen la vida per seguir treballant amb tu. Els empresaris, per molt bon expedient que presentem, hem deixat de ser creïbles davant els bancs.”

Però no tot són crítiques; algunes mesures li semblen encertades. “Que el Govern negués la crisi durant un temps fou positiu. Bo i estant ja en una davallada financera, no vam entrar en la recessió del consum fins molt més tard. S’ha criticat molt els socialistes per aquesta política, però jo crec que el procés fou ben administrat, ja que retardà l’alarma social.”

L’administradora de Doormatic llença també algunes propostes a qui les vulgui fer seves. “S’hauria de fer una amnistia fiscal. Se salvarien moltes empreses, sobretot del ram de la construcció. I caldria també obligar la banca a actualitzar totes les hipoteques al preu d’avui, per així alliberar diners que es destinarien al consum.”

Malgrat tots els entrebancs, Maria del Mar Güell fa un balanç positiu del seu esforç empresarial. “Sóc qui sóc per tot el que he viscut, i molt ho he viscut gràcies a Doormatic.”

Tot i així, reclama més presència de la dona en el món empresarial. “Les dones empresàries som molt poques. Al meu sector, que és el del metall, a les reunions sóc quasi l’única dona. I no és fàcil: sempre has d’estar demostrant que tu també saps fer-ho bé.”