Text del 07/10/09
Vam ser la primera institució a demanar la implantació dels carnets professionals, tant per a les empreses com per als instal·ladors.
Hi ha un acudit molt il·lustratiu sobre el nostre sector: Escolti, si vostè no vol estar malalt mai, faci’s autònom, perquè aleshores no s’ho podrà permetre.
Ja no som lampistes ni electricistes, sinó tècnics amb un alt nivell formatiu. Com tot està automatitzat, hem d’estar preparat per a qualsevol incidència i la nostra tasca esdevé essencial.
L’empresari no vol acomiadar treballadors perquè, quan un assalariat marxa al carrer, també hi ha una part de l’empresa que se’n va amb ell.
La crisi ens servirà per netejar el nostre mercat de l’intrusisme i ens ajudarà a deixar enrere vicis adquirits i a construir l’empresa del segle xxi.
La Federació Catalana d’Associacions Empresarials (FERCA) aglutina a Catalunya la majoria de gremis d’instal·ladors d’electricitat, fontaneria, calefacció i climatització. Actualment, a l’acostumat llistat d’entrebancs als quals havien de fer front –com l’intrusisme, el desemparament dels autònoms o la morositat–, han sumat els estralls d’una crisi que afecta sense contemplacions la petita i mitjana empresa. Tanmateix, l’empenta de Pere Miquel Guiu i Vidal, president de l’entitat, es fa palesa al seu discurs. “Sóc optimista. La crisi ens servirà per passar el sedàs, per netejar el mercat: hi havia molt intrús; només resistiran les empreses que estiguin a l’alçada. A més, també ens ajudarà a deixar enrere vicis adquirits, a començar a construir l’empresa del segle xxi.”
Un total de 8.500 empreses, associades als seus gremis –el 90% del sector–, estan afiliades a FERCA. D’aquestes, un 70% són negocis d’autònoms. “Actualment, hi ha una xifra alarmant d’autònoms que s’estan donant de baixa. La seva dedicació al treball mai no ha tingut una compensació real i, amb la crisi, en creix la indefensió.”
Aquest és un àmbit professional que rep escàs suport de l’Administració. “Aquí, tots els governs es belluguen per les grans companyies multiancionals. Certament, tenen un gran volum de treballadors i moltes empreses filials, però ningú té en compte que, si bé el nostre sector potser no té 1.700 assalariats com la SEAT, reunim aquesta xifra en un trimestre. I són els autònoms qui més patim la crisi i qui més fàcilment passem a l’economia submergida, ja que és habitual que un veí et demani d’arreglar-li alguna avaria quan et quedes sense feina. Això, evidentment, no és gens positiu per al país.”
En Pere Miquel Guiu és conscient de la dispersió d’aquest conjunt de treballadors tan nombrós. “Això sovint dificulta unificar interessos per tal de fer la pressió necessària davant les administracions. Des de FERCA ens hem mogut molt, però no n’hem obtingut els resultats esperats; el nostre ressò segueix sent insuficient. I és una llàstima: l’autònom és aquella persona sacrificada que mai no li ve d’una hora més de feina. A més, és un sector que arriba a tots els racons de Catalunya. No és infreqüent, per exemple, que el forner del poble truqui a l’autònom a les tres de la matinada perquè se li ha espatllat una màquina i no pot fer el pa. I l’autònom no dubta a aixecar-se del llit i anar-se’n a solucionar el problema. Hi ha un acudit que reflexa molt bé la feina de l’autònom; un metge li diu al seu pacient: Si vostè no vol estar malalt mai, faci’s autònom, perquè aleshores no s’ho podrà permetre.”
Companyies grans, mitjanes, petites o minúscules; FERCA aglutina un conjunt heterogeni d’empreses. Totes, però, tenen un denominador comú: els professionals que les conformen han de tenir un alt nivell tècnic. “Ja no som lampistes ni electricistes, som tècnics. Se’ns demana un alt nivell formatiu i oferim una àmplia gamma de serveis. Fa 30 anys la tecnologia no arribava enlloc. Ara està a tot arreu: a les fàbriques, als tallers i als habitatges. Tot està automatitzat i davant qualsevol incidència, el tècnic ha d’estar preparat. Som un col·lectiu professional molt necessari.”
Per continuar mantenint alt el llistó de la qualitat, des de FERCA s’ha impulsat la creació de l’Escola Gremial Ocupacional de l’Associació de Barcelona, que avui dia forma molts aprenents. “A més, impartim molts cursos per a l’obtenció dels carnets professionals i per al reciclatge de noves tecnologies. La nostra formació ha de ser constant.”
En aquest sentit, hi ha molts reptes per afrontar. “Les empreses del sector necessiten professionals ben preparats. Per aconseguir-ho és necessari combinar la formació tècnica amb la pràctica a l’empresa. Però sovint topem amb la dificultat per adaptar els horaris que fixa Educació, de quatre hores, amb les necessitats empresarials, de vuit. Hauríem d’arribar a un acord.”
Una de les funcions de la Federació és precisament la d’actuar com a interlocutors davant les administracions, les companyies subministradores i tots els ens oficials de Catalunya, “amb el propòsit d’influir significativament en tota la legislació, normatives, decrets i acords que afecten el sector. També, vetllem i defensem els interessos de les empreses instal·ladores; desenvolupem iniciatives i projectes per dinamitzar i fer més eficaç i competitiu el nostre sector, i posem a l’abast de l’agremiat el màxim de serveis i avantatges al millor preu.”
Per al senyor Guiu, és imprescindible arribar a un pacte social entre Govern, patronal i sindicats. “Som majoritàriament empreses petites i en l’actualitat hem de fer molts sacrificis per tal de no acomiadar treballadors, un últim recurs que mai volem aplicar, perquè, quan un assalariat marxa al carrer, també hi ha una part de l’empresa que se’n va amb ell. Però sovint no ens queda més remei. Amb un pacte social, es podrien aportar solucions, com a Alemanya, on hi ha empreses que han reduït la jornada laboral a quatre dies, i el cinquè el dediquen a formació; tot i que la gent ha hagut de baixar el seu ritme de vida, malgrat la crisi l’atur és baix, ja que es conserven les feines i les empreses no han hagut de tancar. Fins i tot la productivitat del país ha crescut. Però a Espanya continuem sense sumar esforços, i tenim amb una previsió d’atur d’un 20%.”
La morositat és un dels constants cavalls de batalla de FERCA. “Sempre hem patit aquest problema; fins i tot, amb els mateixos ajuntaments, que de fet fan el que poden perquè estan mal finançats i que tard o d’hora acaben pagant. Des de FERCA, hem impulsat una plataforma, a escala nacional, contra la morositat. La formem totes les federacions, les confederacions, els fabricants de materials i els col·legis professionals. Estem fent força per tal que es canviïn les lleis. A la majoria dels països del nord d’Europa, i fins i tot a alguns del sud, els pagarés tenen un valor. Aquí, a molt poques persones se’ls ha condemnat per un xec sense fons. I aquest problema acaba descapitalitzant les empreses.”
Segons el president de FERCA, la recessió servirà per posar fre a la competència deslleial, “un d’aquells problemes que hem anat arrossegant des de sempre. Les autoritats han vigilat les empreses que actuem correctament, però no han disposat de prou armes per frenar del tot l’intrusisme. Hem viscut una època en què tothom podia fer de tot, des del veí que era un manetes fins a l’immigrant que no tenia feina i oferia reparacions a preus més baixos. Això ens ha perjudicat molt.”
Per aquest motiu, des del 1996, FERCA porta a terme la creació de plaques professionals, que avui exhibeixen als seus tallers i furgonetes les empreses associades, i que donen a conèixer als usuaris quins són els veritables tècnics del sector. “La Federació també va ser la primera institució a demanar la implantació dels carnets professionals, tant per a les empreses com per als instal·ladors, amb els quals s’ha aconseguit posar fre a una part de l’intrusisme.”
