Text del 2001
“El pare ha estat un exemple i una guia a seguir. Mai ha dit als fills quin creia que podia ser el nostre futur, però de forma implícita ens ha mostrat el camí que havíem de prendre. Ens ha transmès una visió jurídica i legal del dret, a més de definir-nos com havia de ser l’actuació d’un professional: honesta, seriosa i respectuosa”, comenta Cristina Solé.
El seu pare, Maximi Solé, és procurador dels tribunals des de fa més de 45 anys, una professió desconeguda malgrat “ser imprescindible per a l’advocat, l’enllaç entre aquest i el jutjat. Porta la representació del client i és ineludible dins del procés judicial.”
Els coneixements d’aquest procurador de Reus s’han anat acumulant i sedimentant al llarg d’una trajectòria molt dilatada que ha portat les seves dues filles a prendre un rumb semblant. M. Àngels Solé ha escollit la professió del pare, mentre que la seva germana Cristina ha optat per l’advocacia. “Tinc molt presents records d’infantesa al despatx del pare. Tindria uns 12 anys quan la seva secretària em seleccionava sentències, que jo llegia amb atenció i curiositat.”
El pas del temps ha confirmat la seva il·lusió. Des de fa 14 anys exerceix a la seva vila natal, Reus, on disposa de despatx d’assessorament empresarial, a més d’actuar com a advocada de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus i Comarca, dues vessants diferenciades que exigeixen estar pendent dels canvis legislatius. “L’advocat no pot perdre el tren en matèria de novetats legislatives. En temes relacionats amb l’àmbit empresarial l’activitat és destacable tant a escala estatal com autonòmica, i més tenint en compte que s’està duent a terme un procés d’adaptació a les directrius europees (en etiquetatge, residus, embalatges, transport).”
“Hem d’estudiar les lleis que surten i interpretar-les correctament. En aquests moments estem assimilant la nova Llei d’enjudiciament civil; no obstant, i sent aquesta una opinió personal, la solució dels problemes que existien en l’Administració de justícia, principalment la lentitud en la resolució dels assumptes, no passava tant per la promulgació d’una nova llei com per una reorganització total de l’oficina judicial. Després d’un any d’aplicació de la LEC no s’està notant que els processos tinguin lloc amb més celeritat. En els judicis verbals de desnonament, la vista se celebra entre 4 i 5 mesos després d’haver interposat la demanda. Així mateix el tràmit d’execució de la sentència en la nova LEC té uns terminis més llargs que amb l’anterior llei rituària. Malgrat tot, em consta que el desig de les parts implicades en el procés judicial és donar resposta satisfactòria, dintre de les possibilitats, a la sol·licitud de rapidesa del ciutadà. El que sí s’ha detectat és que es presenten menys demandes.”
Amb el seu discurs, Cristina Solé posa de manifest molta cura en la manera d’emprar termes genuïnament catalans del món del dret. La paraula ‘rituària’, per exemple, sinònim de ‘processal’, “s’utilitzava en llenguatge jurídic clàssic, que era bastant més complex i tècnic que l’actual, que és més entenedor per l’usuari de la justícia. Cal fer esment que, malgrat l’esforç que s’està duent a terme a fi i efecte que la llengua catalana sigui d’ús habitual en la pràctica forense, encara és predominant l’ús del castellà, principalment perquè molts jutges no són catalans i a més estan de pas. Això, junt amb altres factors, fa que no s’avanci al ritme desitjable en la normalització de la llengua catalana en l’àmbit jurídic.”
I és que la plaça judicial de Reus pateix un problema que es repeteix en moltes altres localitats, “la majoria de jutges hi roman de forma temporal, normalment dos o tres anys.”
Bona part dels advocats coincideix a afirmar que la seva aspiració és evitar el litigi, però no sempre es pot. Aquesta reusenca participa d’aquesta idea i la reitera: “Quan m’arriba un conflicte faig tots els possibles per aconseguir un acord. Hi ha una frase del físic Albert Einstein que per a mi és aplicable a la nostra activitat professional: ‘No hi ha problemes insolubles, sinó problemes mal plantejats’. Davant d’un conflicte treballo diverses propostes de resolució que poso sobre la taula en una reunió amb les parts implicades. La intenció és sortir de la trobada amb un acord. Arribar a un pacte és beneficiós per a tots i, en temes empresarials, encara més ja que si és necessari acudir a la via judicial, el més probable és que es trenqui la relació, i serà difícil recuperar-la de nou.”
Amb aquests raonaments desenvolupa la seva professió, i encara afegeix: “És bàsic que l’advocat sàpiga escoltar. En una reunió és convenient actuar com a moderador-assessor i quedar sempre en un segon terme. Són les parts les que s’han de posar d’acord.”
Des de fa 10 anys, Cristina Solé coneix de molt a prop el món de la propietat urbana. És advocada de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, una entitat que defensa els interessos dels propietaris d’immobles, locals i habitatges. Des d’aquesta organització, que acull al voltant de 8.000 associats, es redacten contractes, acords, reunions amb parts enfrontades, conferències, etc. Es tracta d’una assessoria legal i jurídica que porta casos de desnonaments per falta de pagament o per final de contracte, entre d’altres: “Comprèn les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Porta més de 85 anys al servei permanent del propietari oferint-li un ampli ventall de serveis, entre ells l’assessoria especialitzada en dret fiscal patrimonial i l’assessoria legal i jurídica especialitzada en arrendaments urbans, habitatge, urbanisme i comunitats de propietaris. La Llei d’arrendaments urbans, que va entrar en vigor l’u de gener de l’any 1995, no ha respost a les expectatives dels arrendadors d’habitatges i de locals amb contractes subjectes a pròrroga forçosa.”
Aquesta situació porta a plantejar-se si és realment lucratiu disposar d’una propietat per arrendar: “Cal diferenciar entre les empreses que es dediquen a aquesta activitat i els particulars que busquen ser propietaris d’habitatge comptant que les rendes que obtindran seran un complement per a la vellesa. El llogater no sempre compleix el contracte; de fet, cada vegada és menys formal i es detecta un augment del nombre de plets relacionats amb l’impagat de lloguers, principalment d’habitatges. S’ha d’anar amb molt de compte i esbrinar a qui es lloga un pis, i és recomanable el nomenament d’un fiador solidari per respondre de les responsabilitats que es poguessin derivar de l’incompliment del contracte.”
Cristina Solé Ambròs és conscient que l’advocacia implica estar en contacte amb les necessitats de les persones i que “tant si el problema és petit com gran mereix la mateixa atenció. Per al client el fet de compartir-lo amb l’advocat, que passarà a ser un agent actiu en la seva resolució, no fa que la preocupació desaparegui però sí que almenys s’alleugereixi.”
És l’esperit humanista d’una advocada compromesa amb la professió i sobretot amb la justícia.
