Text del 2001
La necessitat de donar un assessorament just en el camp jurídic a les petites i mitjanes empreses catalanes va portar els advocats Pere Soler i Ignacio Aznárez a fundar i fer-se càrrec de l’àrea jurídica de l’ambiciós projecte d’assessorament multidisciplinari que representa Adade. De fet, actualment Pere Soler n’és el director general, alhora que un dels més destacats integrants del Departament d’Assessorament Jurídic: “L’any 1988 vam decidir constituir-nos en societat per tal de donar un servei acurat basat en la confiança, que en el nostre camp sempre ve determinada pels resultats.”
El forat de mercat que van buscar va ser el de la PIME: “Aleshores era força comú que els petits i mitjans empresaris no rebessin un assessorament adient en matèria legal o que ho fessin de mans de personal subaltern. Nosaltres sempre hem defensat el fet que el teixit industrial del nostre país està format majoritàriament per petits empresaris i que, per tant, aquest sector constitueix una de les riqueses de què gaudim i, en conseqüència, ha de ser tractat amb molt respecte i cura per tal de preservar-lo. Això ens obliga a atendre’ls d’una manera molt professional, per la qual cosa hem creat equips d’assessorament formats en exclusiva per titulats universitaris. Aquesta característica ens ha comportat una reducció dels guanys econòmics, però també un augment dels beneficis professionals, ètics i de satisfacció personal.”
I afegeix, convençut: “Des dels nostres inicis hem tingut molt en compte una de les màximes de l’advocacia que considera que un bon professional és aquell que aconsegueix estadísticament la resolució de la majoria dels conflictes que se li presenten. Per aconseguir aquest resultat, és necessari que el lletrat disposi d’un talant dialogant, flexible i didàctic per fer entendre en tot moment a l’empresari quina és la solució més adequada i per tal de fer-li comprendre que, de vegades, és millor assolir un acord que no sigui del tot beneficiós que no pas esperar la resolució del conflicte mitjançant la via judicial. En aquest sentit, nosaltres opinem que els tribunals d’arbitratge han comportat, almenys des de la perspectiva teòrica, un avenç important per intentar la resolució de desacords en un temps mínim. El problema, però, es presenta en el terreny pràctic a l’hora de decidir si s’estan emprant de la manera més adequada.”
En aquest intent de dignificar i donar suport a la figura del petit empresari, tots dos socis es van plantejar la necessitat de racionalitzar els preus dels seus serveis en una època en què els honoraris dels assessors i consultors s’havien disparat: “Sempre hem defensat la necessitat que els advocats apliquem unes tarifes ajustades als serveis que prestem. Mai no hem cregut que sigui convenient implantar un model de quotes en l’àrea d’assessorament jurídic, tal com es pot fer en d’altres, com per exemple la comptable o la fiscal, perquè les problemàtiques i les actuacions que es poden presentar són difícilment previsibles. Per contra, sempre hem opinat que els honoraris dels nostres serveis s’han de circumscriure exclusivament a les accions legals o d’assessorament adoptades.”
Aquesta política de preus, juntament amb l’elevada qualitat dels seus serveis, ha possibilitat que ara per ara no tan sols assessorin petites i mitjanes empreses catalanes sinó que també col·laborin amb filials de multinacionals instal·lades al nostre territori: “Hi ha una tendència general a rebutjar la política de les grans firmes d’assessorament, les quals, de vegades, no fan compatible de la forma més apropiada les seves tarifes i la qualitat dels serveis que ofereixen. No és que els seus honoraris siguin abusius, sinó que altres despatxos de dimensions mitjanes com el nostre poden garantir la mateixa o més qualitat de servei amb una atenció personalitzada i amb uns preus molt més ajustats.”
Un altre dels factors que, sens dubte, ha contribuït també a l’expansió i al reconeixement obtinguts per Adade ha estat l’aposta clara en favor de les actuacions relacionades amb la consultoria jurídica. Aquestes atencions s’han integrat dins dels seus serveis generals d’assessorament a la PIME com una aportació que dóna valor afegit a la seva funció de consellers: “La visita in situ de les instal·lacions dels nostres clients és molt sovint necessària i per a nosaltres representa una valuosa font d’informació de la manera d’actuar i de les necessitats específiques que presenten. La nostra filosofia sempre ha estat guiada per una intenció clarament preventiva en la línia de mirar d’evitar possibles conflictes, la qual cosa no sempre és possible en el cas de les petites i mitjanes empreses. No obstant això, hem de reconèixer que l’actuació global del sector ha millorat molt en els darrers anys, en gran part perquè l’empresari s’ha conscienciat de la necessitat i la conveniència de prevenir les situacions de risc. Aquesta és la nostra aspiració de cara al futur: continuar treballant per, cada cop més, esdevenir assessors de capçalera que s’avancen a les situacions conflictives que puguin sorgir.”
L’experiència acumulada en l’assessorament de l’empresariat català fa que ambdós socis hagin pogut observar l’evolució del món de l’advocacia i del sector empresarial: “El directiu s’ha anat formant i ha anat adquirint plena consciència dels seus deures i drets. En aquest sentit, crec que nosaltres des de la nostra posició hem jugat un paper molt important perquè en tot moment hem intentat inculcar-li la idea de la responsabilitat i del fet que les negligències i les actuacions fraudulentes sempre comporten conseqüències negatives. Alhora, el món del dret també ha anat evolucionant a mesura que ho feia la societat. La legislació d’un estat sempre ve guiada per les expectatives de la col·lectivitat, la qual cosa fa que la nostra tasca requereixi un reciclatge permanent i impedeix la mobilitat que caracteritza altres activitats perquè l’aplicació de la normativa sempre és territorial i requereix un ampli coneixement de la legislació nacional. Això es fa palès en el cas de l’aplicació de les directives europees, que sempre s’interpreten en funció de les lleis estatals, de manera que s’ha de conèixer la legislació de l’Estat espanyol per poder assessorar correctament vers la seva aplicació. De la mateixa manera, hauríem d’examinar la normativa anglesa, francesa, alemanya, etc. per poder exercir com a assessors amb unes certes garanties en aquests països.”
Tot i els resultats assolits fins al moment, ni Pere Soler ni Ignacio Aznárez volen parlar de tasca docent: “Crec que seria prematur vanagloriar-nos d’haver fet escola quan encara ens queda tant de camí per recórrer. Nosaltres considerem que vam obrir i continuem millorant una escletxa, una nova forma d’assessorar els nostres clients, i volem continuar per ampliar-la i millorar-la.”
