Text del 2001
Fill d’empresaris del sector tèxtil, de ben jovenet Joan Serralta ja tenia clar que no volia continuar el negoci familiar, sinó fer d’advocat. Durant la seva infantesa havia conegut alguns lletrats que treballaven com a consellers dels seus pares i d’alguna manera això el va influir. “Tan bon punt vaig acabar la carrera, vaig obrir un despatx a la Garriga amb un company, un despatx que encara mantinc i que forma part de la meva història.”
Els començaments no van ser gens fàcils, però malgrat tot en guarda uns records entranyables: “Érem els primers advocats que ens instal·làvem a la Garriga i va costar una mica que la gent confiés en nosaltres, tant que el meu company se’n va cansar i vaig continuar jo sol.”
Ara, però, hi ha clients que fa més de vint anys que es deixen assessorar en aquell bufet: “La gent encara vol parlar amb mi personalment perquè sóc l’advocat que coneixen de tota la vida, i vénen ja sigui per un problema d’empresa o personal, però volen trobar-se amb mi perquè és en qui confien.”
I és que generar confiança és una de les claus d’aquesta feina: “Hi ha gent que s’obre absolutament a l’advocat. A mi m’han arribat a fer confidències molt íntimes, cosa que és molt bona per al client però potser no tant per a la tranquil·litat del professional, que s’acaba emportant la feina a casa.”
El salt a Barcelona va venir l’any 1982: “El despatx de la Garriga no estava prou arrencat per permetre’m viure’n i vaig decidir provar sort a la Ciutat Comtal. Volia més feina i, un cop posats en marxa els dos despatxos, el que ens trobem és que el volum de Barcelona és força considerable, i que l’altre bufet també ha començat a consolidar-se i engega amb empenta.”
Una de les especialitats del despatx de Joan Serralta és el dret concursal. De fet, el seu és un dels bufets de Barcelona que més suspensions de pagaments i fallides gestiona al cap de l’any: “Als jutjats de la ciutat en aquest moment se’n deuen portar uns vint casos, i sis o set són nostres. No obstant això, no vam ser exactament nosaltres qui vam escollir aquesta especialitat, els clients ens hi van anar portant de mica en mica.”
A més, és una especificitat jurídica en què entres de ple o te’n quedes al marge: “Penso que es poden portar divorcis, contenciosos o arrendaments no sent-hi, però el món del dret concursal és molt diferent, és força tancat i l’has de conèixer bé. Hi ha una sèrie de comissaris i interventors generals que són persones de la confiança dels jutges i que són molt poques a Barcelona, de manera que és bo que coneguis la seva manera de valorar cada cas.”
És a dir que no és gens fàcil portar una suspensió de pagaments si no ho has fet mai. “De totes maneres, és evident que tots hem passat alguna vegada pel tràngol de portar la primera. Jo recordo que en el nostre cas vam passar molta por, por perquè desconeixíem aquest camp del dret des del punt de vista pràctic, però aquella en va portar una altra i ara ja n’hem fet tantes que, malauradament, hem perdut una mica aquell temor que fa que les coses vagin sortint bé.”
Suspensions i fallides, tanmateix, marquen una fita negativa en l’evolució d’una empresa i potser no és una feina gaire agraïda: “El que pretenem és proposar un bon conveni i aconseguir una quitació amb els creditors. Per fer això cal mantenir contactes amb totes les parts i negociar.”
A tot plegat s’afegeix el problema de responsabilitat que tenen els administradors de societats des de la llei de l’any 1982: “Sovint acaben pagant justos per pecadors. Durant els anys setanta era l’empresa, en forma de companyia, la que comprava i feia el que volia, i l’administrador era una persona amb una impunitat total. Amb el temps s’ha passat d’aquest extrem a demanar la responsabilitat als administradors ja d’entrada.”
L’important, doncs, és que aquesta persona estigui molt ben assessorada per professionals del dret: “És fonamental que tan bon punt l’empresa comenci a no funcionar correctament, l’administrador tingui un assessorament molt escrupolós sobre com salvar la seva responsabilitat, que vol dir també el seu patrimoni.”
Per a no arribar a tenir tots aquests problemes, ell intenta convèncer els seus clients perquè no segueixin actuant en nom propi i ho facin com a societat: “Els joves es deixen aconsellar molt en aquesta qüestió, però és força complicat fer canviar d’opinió un industrial que ha tingut l’empresa sota nom propi tota la vida. Segurament l’única forma de convèncer-lo és parlar-li des d’un punt de vista fiscal, dient-li que s’estalviarà diners, però en termes de seguretat jurídica, és força complicat.”
Paral·lelament, Serralta Advocats treballa en temes tan nous com el mobbing, un mot anglès que serveix per designar l’assetjament emotiu o espiritual en el treball: “L’empleat que és totalment anul·lat o perseguit per l’empresari pot demanar que se li reconeguin els seus drets, i nosaltres som dels pocs despatxos que en aquests moments el podem ajudar a fer-ho.”
Aquesta és una disciplina gens desconeguda a Europa i “aquí ja hi ha hagut una sentència en aquest sentit, i és que l’any 2001 una jutgessa va concedir a un treballador del metro la incapacitat absoluta perquè va considerar que no podia continuar la seva tasca després d’haver vist tretze suïcidis al llarg de la seva vida professional.”
Aquesta sentència tan innovadora de segur que establirà un precedent a Catalunya: “És molt greu que una persona tingui por d’anar a treballar perquè sap que allà la maltractaran. El problema és que l’agressió psíquica és molt difícil de demostrar, atès que els testimonis que podrien confirmar el que diu l’afectat no ho fan perquè ells mateixos també en són víctimes.”
Aquest serà clarament un dels temes de futur que més sovint arribaran a les oficines de Joan Serralta: “És realment gratificant que per haver començat abans tinguis quantitat d’informació, que vegis que la judicatura t’està donant suport d’alguna manera i que s’obtenen èxits. A més, tenim el Codi Penal nou, en què encara que tot això no està regulat, ja hi ha alguns articles que s’hi comencen a acostar. De fet, d’assetjament sexual no n’havíem sentit a parlar mai, però això no volia dir que no existís.”
Malgrat que es declaren advocats d’empresa, Joan Serralta i els seus companys porten també assumptes personals dels seus clients: “Uns temes porten d’altres, i els administradors de societats també es divorcien o tenen goteres a casa, de manera que nosaltres els oferim els nostres serveis si els necessiten en un àmbit diferent del de l’empresa.”
Així, a més del dret matrimonial, s’encarreguen també de força casos de dret civil, com pot ser el de la successió, un assumpte que encara preocupa els empresaris catalans, tot i que es va diluint cada vegada més.
